L’any que una generació sencera es va posar dempeus per salvar el planeta

E mergència climàtica és l’expressió del 2019 segons la Universitat d’Oxford i un dels neologismes de l’any per a l’Institut d’Estudis Catalans. I qui ha col·locat aquest concepte en l’agenda política, mediàtica (i lingüística) mundial és una noia sueca de 16 anys.

A la fracassada Cimera Mundial del Clima que tanca aquest 2019, Greta Thunberg va evitar les proclames emocionals que l’han fet famosa, com ara “Se’ns crema la casa” o “Com us hi atreviu?” Just quan la revista Time la nomenava personatge de l'any, l’adolescent sueca s’amagava dels focus, aclaparada per una popularitat que no ha impedit que el 2019 sigui el segon any més calorós de la història. Malgrat haver fet sortir al carrer 13 milions de joves amb les vagues estudiantils dels Fridays for Future, i haver aconseguit que 1.252 institucions, fins i tot el Parlament Europeu, declarin l’emergència climàtica; aquest 2019 la Greta també s’ha hagut d’empassar molts gripaus. Ha vist com -tot i els nous informes demolidors de l’ONU- els governs del món fracassaven dos cops en l’intent de fer cas a la ciència i reduir les emissions globals. I ha vist com Trump impulsava la retirada dels EUA de l’Acord de París, que serà efectiva el 4 de novembre del 2020.

Però també ha vist com la seva lluita posava dempeus tota una generació que no pensa rendir-se. Després de travessar l’Atlàntic dos cops en velers sense emissions, Thunberg ha tornat a casa per Nadal sense fer soroll. Potser la nena sueca s’ha cansat de repetir que l’emperador va despullat quan les grans economies del món segueixen lloant el vestit del totpoderós petroli. O potser es prepara per tornar amb més força. El 2020 serà un any clau per a la lluita climàtica. I cal que la Greta i la seva pancarta segueixin obrint camí.