“Em van fer rentar, em van fer resar i em van violar”

Dohuk (kurdistan Iraquià)La cara de criatura i la figura fràgil enganyen. La Busra, una iazidita de 16 anys, és una valenta, amb la força i el coratge suficient per escapar-se de les urpes dels seus captors, després de patir durant un any tota mena d’abusos físics i sexuals. L’11 de setembre del 2015 és una data que ha quedat gravada per sempre a la seva memòria. A les 5 de la tarda d’aquell dia, ella i la seva amiga Fria, també iazidita, van trobar dins seu el valor per fugir de la casa que s’havia convertit en una presó, on servien com a criades i esclaves sexuals.

La Busra clava la mirada a l’infinit i, després d’un llarg silenci, comença a explicar-ho. L’adolescent ha après a combatre el seu trauma, però sent dolor cada vegada que recorda aquella terrible experiència. “Els homes van anar a resar a la mesquita i ens van deixar soles amb un guarda. Vam aprofitar que el guarda estava ocupat netejant la seva arma al jardí i no ens vigilava. Vam anar al lavabo i ens vam escapar per una petita finestra”, explica la Busra. La casa del davant estava buida i les dues joves s’hi van amagar fins que va caure la nit.

“Ens vam ficar sota un llit on sentíem els crits dels homes que ens buscaven. Vam tenir sort que no entressin”, continua. Ja negra nit, les dues noies van començar a caminar fugint de Sinjar (Iraq) buscant refugi a les muntanyes. Durant dos dies van vagar sense menjar ni beure res fins que van ser rescatades per uns peixmergues que les van portar a Dohuk, al Kurdistan iraquià. La Busra viu ara en aquesta zona, al camp de refugiats de Khanki, amb la família del seu oncle i la seva mare, que va estar captiva a Raqqa (Síria) i va ser alliberada fa dos mesos en un intercanvi amb presoners de l’Estat Islàmic (EI).

El seu malson va començar el 13 d’agost del 2014, quan els jihadistes de l’EI van prendre Koixo, a tocar de la ciutat de Sinjar. La família es va escapar en tres vehicles, però van ser capturats en un control de l’EI a pocs quilòmetres de Sinjar. “Allà mateix ens van obligar a convertir-nos a l’islam si volíem salvar la vida. Després van separar als homes de les dones i els nens. Ens van portar a mi, la meva mare i els meus cinc germans petits a Baaix. Del meu pare no se’n sap res des d’aquell dia. El van capturar i se’l van emportar” , explica la Busra. A Baaix van estar amb altres famílies en una escola durant 15 dies i després els van tornar a separar: “A la meva mare i els meus germans els van portar a Tel Afar i des d’allà a Raqqa, on van reclutar els meus germans en un camp d’entrenament de l’EI”.

A la Busra se la van emportar a una casa amb sis noies més. Allà va tenir la seva primera experiència sexual traumàtica. “Ens van tapar els ulls per no veure res. Només sentíem veus d’homes. Teníem molta por. Un d’ells ens va obligar a treure’ns tota la roba. Nues ens van portar a una altra habitació perquè ens anessin triant. L’home que em va escollir em va portar a una altra habitació. Primer em va fer rentar, em va fer resar l’Alcorà i em van violar”, recorda la Busra, que amb prou feines pot continuar parlant.

La seva veu es trenca per uns instants, però ràpidament es recompon: “A la Fria i a mi ens van portar després a Sinjar a una casa amb diversos homes. Havíem de netejar, cuinar, fer tot el que ens demanessin i es ficaven al llit amb nosaltres quan volien”. La Busra no vol tornar mai més a Sinjar: “He patit molt. No hi vull tornar. Encara que no quedi ni un sol combatent de l’EI. M’agradaria marxar amb la meva mare de l’Iraq a qualsevol altre país on puguem sentir-nos segures”, diu l’adolescent. Gràcies a l’ajuda del grup de terapeutes de l’ONG internacional Yazda, la Busra es va recuperant d’aquella traumàtica experiència.

El centre de dones de Yazda atén 500 supervivents iazidites, obligades a ser esclaves sexuals de l’EI. Tot i que es desconeix la xifra exacta, es calcula que unes 25.000 dones, la majoria iazidites, capturades per l’EI, han sigut venudes com a esclaves sexuals. “Aquestes dones han viscut experiències molt traumàtiques i són extremadament vulnerables. A vegades estan amb un home dues setmanes i després són venudes per 200 o 300 dòlars a altres combatents”, diu la coordinadora del projecte, Heather Barahmand.

Moltes vegades, explica la coordinadora, les dones es veuen obligades a pagar als traficants perquè és l’única manera de poder escapar. Aquests mafiosos cobren entre 20.000 i 40.000 dòlars per persona, de manera que si es tracta d’una mare amb els seus fills és una suma impossible de pagar. Barahmand rememora el cas d’una dona que va ser venuda amb els seus 3 fills a un combatent de l’EI. Segons el seu relat, la dona va pagar un preu molt alt per la seva llibertat: la desesperació la va portar a enverinar els seus tres fills per poder escapar de l’esclavatge.