Elon Musk, el bilionari que porta el món cap a l'extrema dreta

Barcelona"Un multimilionari arrogant". Aquesta és la forma en què el primer ministre australià, Anthony Albanese, va definir fa dues setmanes el magnat Elon Musk. El propietari d'X (l'antic Twitter) s'ha posat en contra les autoritats australianes després de negar-se a esborrar de la plataforma un vídeo de l'apunyalament d'un sacerdot ortodox de Sydney. "El primer ministre australià es pensa que té jurisdicció a tot el món?", va respondre Musk a l'aplicació que va adquirir l'octubre del 2022.

No és el primer enfrontament del fundador d'empreses com PayPal amb les primeres instàncies d'un estat. A principis d'abril, Musk va barallar-se amb Alexandre Morães, jutge del Tribunal Suprem del Brasil. Morães, una de les figures més odiades per l'entorn de l'expresident ultradretà Jair Bolsonaro, va decretar el tancament de comptes d'X populars al Brasil per difondre "desinformació". Els atacs de l'empresari contra el jurista no es van fer esperar. "Com es convertirà Alexandre [Morães] en el dictador del Brasil? Porta Lula [el president brasiler] amb corretja", va etzibar.

Musk no té por a la confrontació directa amb els estats que, d'alguna manera o altra, dificulten l'expansió del seu programa, que ja fa temps que va deixar de ser exclusivament empresarial o tecnològic, i inclou ara un aspecte ideològic evident. El sud-africà, en consonància amb un seguit de magnats de Silicon Valley com el seu exsoci Peter Thiel, ha desenvolupat una ideologia d'extrema dreta basada en doctrines com el llargterminisme i el pronatalisme.

Per a l'investigador de l'alt-right estatunidenca Jaime Caro, aquestes dues idees són molt perilloses. El llargterminisme, diu Caro, "consisteix a preocupar-te més per la gent que pot existir en un futur que no pas per la gent del present", de manera que "són més importants els 10.000 milions de vides que existeixin en el futur que no pas 100 o 1.000 vides actuals". Aquesta filosofia utilitarista és encara més perillosa si s'hi afegeix el component pronatalista que Musk, pare d'onze fills, defensa. "Acaben defensant una mena d'eugenèsia. Creuen que seria desitjable que els rics es reproduïssin més que no els pobres", apunta l'investigador.

Les idees de Musk l'han acostat a les cúpules més altes de l'extrema dreta mundial. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va rebre el magnat amb tots els honors al palau presidencial i el va convidar a la festa del seu partit, Germans d'Itàlia. "Feu més italians per salvar la cultura d'Itàlia", va dir llavors. Als Estats Units, ja fa anys que el sud-africà, que també té la nacionalitat estatunidenca i fa el gruix de les seves operacions a Texas, dona suport al Partit Republicà. De fet, va reunir-se amb Donald Trump al març. L'expresident, amb problemes per finançar la seva campanya, buscava una donació per part de l'empresari, però Musk, que va restituir el compte de Trump a Twitter quan va comprar l'empresa, s'hi va negar. Tot i això, el bilionari ataca durament les polítiques migratòries del president Joe Biden i acusa el Partit Demòcrata de ser flexible amb l'entrada d'"il·legals" per guanyar votants de cara a les presidencials del pròxim novembre.

Més enllà de la ideologia

Ni la seva ideologia ni els seus diners són el factor més important per entendre el poder que Musk juga avui. Segons apunta Caro, l'empresa més important del magnat en el tauler mundial és Starlink. "Si Elon Musk vol controlar la infraestructura d'internet, ara mateix o compra la infraestructura terrestre que ja existeix o s'inventa una infraestructura nova", afirma. Starlink permet connectar-se a internet a través d'una xarxa de satèl·lits que Musk col·loca amb una altra de les seves empreses, SpaceX. Aquest nou tipus de connexió té un avantatge clar en situacions de guerra. "Microsoft va donar defenses de ciberseguretat [a Ucraïna quan va començar la guerra], però no hi havia internet perquè s'havien destruït els cables", apunta Caro.

A l'inici de la guerra amb Rússia, Musk va donar suport a través de Starlink a Ucraïna, però les relacions amb Kíiv es van anar deteriorant amb el temps fins al punt que, segons la biografia que el periodista Walter Isaacson va fer del magnat, l'empresari va sabotejar un atac de l'exèrcit ucraïnès. Musk va denegar la petició d'Ucraïna d'activar els satèl·lits quan anava a bombardejar la flota de l'exèrcit rus. "Si hagués acceptat la seva petició, SpaceX seria còmplice en un acte major de guerra i escalada del conflicte", va defensar-se el magnat a X.

El govern d'Israel també va aprovar al febrer la posada en funcionament de Starlink al seu territori, però limita la seva utilització a Gaza a casos concrets que l'executiu israelià ha d'aprovar individualment. Poc després dels atacs del 7 d'octubre, Musk va visitar els quibuts afectats acompanyat del primer ministre Netanyahu, després de ser acusat de promoure l'antisemitisme a X. De fet, les posicions que defensa el magnat a la seva aplicació, i la llibertat amb què s'hi mouen grups d'extrema dreta, són un dels seus punts febles, segons Caro. "X estava pensat com un engranatge més per expandir la seva ideologia, però s'ha carregat la seva imatge de noi sud-africà que comença en un garatge", afirma l'expert.

Sigui com sigui, l'agenda internacional d'Elon Musk no sembla haver d'aturar-se aviat. A l'abril va rebre la visita del president argentí, Javier Milei, a la planta de Tesla a Texas i havia de reunir-se amb el president de l'Índia, Narendra Modi, però va posposar la reunió, que coincidia amb la celebració de les eleccions legislatives del país, per "motius d'agenda". El passat cap de setmana, Musk va fer una visita sorpresa a la Xina, on va poder accelerar els tràmits per millorar els cotxes que surten de les fàbriques que Tesla té en aquell país. Tot apunta que les idees del magnat, que no ha de donar explicacions ni als Estats Units ni a cap consell d'administració, continuaran tenint un pes important en l'escenari geopolític mundial.