Els elefants que fa un any que caminen per la Xina i ningú sap on van

Són 15 i han creuat boscos, horts, carreteres i fins i tot ciutats

Mar Bermúdez i Jiménez
i Mar Bermúdez i Jiménez

BarcelonaJa són a més de 500 quilòmetres al nord del seu hàbitat natural i fa un any que viatgen. Són una manada de 15 elefants asiàtics que migren a través de la Xina sense que ningú sàpiga el seu objectiu. Segons els experts, és la migració més llarga, i possiblement més estranya, que s'ha vist mai. Potser busquen més bon aliment; potser s'han perdut; potser són un grup intrèpid, com els protagonistes de tantes pel·lícules fantàstiques. Científics d'arreu del món estan fascinats pel cas –les migracions són habituals en l'espècie, però sobta que no s'estableixin enlloc i, simplement, optin per continuar caminant– i les autoritats xineses han desplegat un operatiu de 400 treballadors que els segueixen per protegir-los, però també per tenir cura de la població que van trobant-se a mesura que avancen. Les aventures dels elefants han generat tanta expectació que ja són estrelles televisives: a la cadena estatal xinesa, en retransmeten les aventures en directe, les 24 hores del dia.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La població, captivada per aquesta història, comparteix imatges a les xarxes socials fins al punt que el fenomen és trending topic a Weibo, la xarxa social més popular de la Xina. Un equip de drons acompanya constantment la manada per monitorar la ruta i el seu comportament. Les últimes imatges, d'aquest mateix dimarts, mostren els elefants dormint en un bosc als afores de Kunming, la capital de la província de Yunnan.

Cargando
No hay anuncios

Els animals van començar la migració el març del 2020, en plena primera onada de la pandèmia. Van sortir de la Reserva Nacional de Xishuangbanna, a l'extrem sud-est de la frontera entre la Xina i Laos. Al principi eren 16, però uns quants van girar cua. Amb els mesos n'han nascut d'altres, i ara en són 15. Avancen a través de boscos, prats, camps de cultiu, pobles i, fins i tot, ciutats. Es comptabilitzen destrosses de més d'1,1 milions de dòlars d'haver passat per carrerons, cases, horts i graners on troben menjar. Per les xarxes socials, corren vídeos d'algunes de les seves malifetes: des de trencar finestres i portes, fins a arrasar un concessionari de cotxes en accedir-hi.

Mentrestant, les autoritats xineses han recomanat a la població que eviti deixar blat o sal als patis, ja que atrauen els animals. Alguns pobles han sigut evacuats per protegir els seus habitants i s'insisteix en advertir que són animals salvatges i perillosos i que no és convenient acostar-s'hi. La Xina intenta mantenir la manada lluny de les zones més poblades, com la ciutat de Kunming, on viuen uns vuit milions de persones. Però, fins ara, no han tingut gaire èxit: van crear una mena de camins recoberts de blat per fer barrera i intentar desviar-los, però els elefants els van destrossar, van menjar-se el blat i van continuar en la direcció que van voler, fins que van acabar entrant a la ciutat.

Cargando
No hay anuncios

Refugiats fugint dels humans

La migració s'ha convertit en tot un circ mediàtic i alguns crítics consideren que cal fer una lectura molt diferent. L'elefant asiàtic és una espècie en perill d'extinció i el govern xinès fa temps que pren mesures per protegir-la. Actualment, tot i que ha augmentat, només hi ha uns 300 exemplars, principalment a la província de Yunnan. Segons alguns científics, ara hi ha més població en un mateix espai, limitat per l'acció dels humans, cosa que en dificulta l'habitabilitat. Per això consideren que la manada de 15 elefants es refugien dels humans, que han acabat amb el seu hàbitat natural, i que ronden intentant trobar un espai on establir-se per sobreviure.

Cargando
No hay anuncios

Per ara, no hi ha indicis que facin pensar que l'aventura està a punt d'acabar. Segons els experts, la coneguda intel·ligència dels elefants els ha permès anar aprenent durant el camí lliçons com ara que els camps de cultiu els aporten un aliment més bo, fàcil d'obtenir i variat que no el que troben al bosc al qual estaven habituats. Així, almenys aquest grup s'ha anat adaptant a la urbanització i als humans, fent encara més difícil predir on, quan i com acabarà la seva travessa, que, almenys mediàticament, ha creuat fronteres.