El frau electoral consagra Maduro i aïlla Veneçuela

BarcelonaNicolás Maduro va deixar clar ahir que no té cap intenció de deixar la presidència de Veneçuela, i que la seva voluntat és aferrar-se al càrrec fins al 2025. Peti qui peti, i encara que el país s’enfonsi com el Titanic. Només un 46% de l’electorat va votar a les presidencials de diumenge, que es van caracteritzar per les irregularitats.

Una allau de països ja van advertir ahir que no reconeixen els resultats dels comicis, i el president Donald Trump va aprovar noves sancions econòmiques contra Veneçuela: els inversors dels Estats Units no podran mantenir negocis amb empreses veneçolanes relacionades amb l’administració de Maduro. El Grup de Lima -format pel Canadà i 13 països llatinoamericans- també va moure fitxa: va cridar a consultes ahir els seus ambaixadors a Caracas, i va acordar reduir les relacions diplomàtiques amb Veneçuela i actuar per bloquejar-hi els fons internacionals. Així doncs, el país queda cada cop més aïllat.

Una nova revolució

L’abstenció va batre rècords a les presidencials de diumenge. Va ser la més alta registrada en la història democràtica de Veneçuela, fins al punt que molts van parlar d’una nova revolució: la dels carrers buits, ja que la majoria de les ciutats del país es van mantenir desèrtiques durant els comicis, després que bona part dels partits de l’oposició fessin una crida a no votar. En eleccions presidencials anteriors, la participació mitjana havia arribat al 80%.

Maduro va aconseguir només 5.823.728 vots, un 29% del total, després de prometre una bonificació econòmica per a qui el votés i que les Unitats de Batalla Hugo Chávez (UBCh) -col·lectius político-militars chavistes- traslladessin molts votants als centres electorals. Henri Falcón, el principal rival de Maduro, va obtenir 1.820.552 vots i ahir mateix va reconèixer que s’havia equivocat: que hauria d’haver apostat per l’abstenció com altres partits de l’oposició, vist com s’havia desenvolupat la jornada electoral. El pastor evangèlic Javier Bertucci, que també concorria als comicis, va denunciar igualment frau electoral. Malgrat això, Maduro va continuar en el seu propi món. Diumenge a la nit va comparèixer eufòric davant centenars dels seus simpatitzants a la plaça Bolívar de Caracas i va parlar d’una “victòria popular permanent”, tot i que bona part de les classes populars li havien donat l’esquena: es van quedar a casa i tampoc van anar a votar.

El successor d’Hugo Chávez també va fer una crida diumenge a favor del diàleg i va convocar per ahir “una jornada de retrobament i reconciliació” amb tots els sectors. Però a la cita no hi va acudir ningú. Tot el contrari. L’oposició en bloc es va negar a reconèixer els resultats electorals, i fins i tot líders que havien desaparegut de l’escena política van reaparèixer: Henrique Capriles -que es va presentar a les presidencials del 2013 i només va quedar a un 1,49% dels vots de Maduro- va difondre ahir un comunicat a les xarxes socials demanant a les formacions de l’oposició que facin el favor d’actuar d’una vegada de manera unitària per treure el país del carreró sense sortida en què es troba.

Bertucci és l’únic que va recollir el guant de Maduro, i va afirmar ahir que estava disposat a iniciar un diàleg però amb una condició: que el govern accepti l’arribada d’ajuda humanitària a Veneçuela. Però de moment l’únic que arriben al país són més sancions econòmiques. Donald Trump va ordenar ahir que es prohibeixin totes les transaccions d’empreses i de ciutadans nord-americans que tinguin com a objectiu el finançament del govern veneçolà. En concret, els inversors dels Estats Units no podran comprar deute públic del país sud-americà, ni tenir accions en cap entitat en què l’executiu de Maduro sigui l’accionista majoritari amb un percentatge del 50% o més. Per la seva banda, els països que conformen el Grup de Lima van acordar coordinar-se per evitar que organismes financers internacionals i regionals atorguin préstecs al govern de Veneçuela, i per rebre desenes de milers d’emigrants veneçolans, ja que la desbandada del país es preveu històrica.

Reserves de petroli

“Veneçuela és un territori en disputa per les seves importants reserves de petroli”, va recordar Héctor Navarro, que va ser cinc vegades ministre amb el comandant Chávez entre el 1999 i el 2012. Amb tot, Navarro va opinar que Chávez s’havia equivocat en donar el relleu a Maduro. “El problema és que Maduro desconeix la magnitud del seu desconeixement i s’envolta de gent inútil”, va afirmar categòric. El mateix va opinar el polític progressista Rafael Simón Jiménez, que també va estar al costat de Chávez en els seus inicis i que coneix Maduro personalment. “És un home intel·ligent, però s’ha convertit en un arrogant, un intolerant i un autoritari”, va afirmar en referència al president actual. I també va afegir: “Jo crec que Maduro pretén fer un viratge econòmic, de la mateixa manera que el va fer la Xina”. La qüestió és saber si ara el viratge és possible o si ja arriba massa tard. La hiperinflació al país és trepidant: els preus van pujar un 897% entre el gener i l’abril.

Maduro va assegurar diumenge que lluitarà contra les màfies i sanejarà l’economia. La pregunta que tothom es fa és per què no ho ha fet abans: és president des del 2013.