Europa i Biden: una reconciliació amb peus de plom

Brussel·lesLes eleccions nord-americanes haurien fet passar menys nervis si les paperetes les haguessin omplert els ciutadans europeus. No és només que governs i institucions comunitàries hagin patit amb Donald Trump un dels pitjors maldecaps dels múltiples de l'últim lustre. Segons una enquesta recent de YouGov, la gran majoria d'europeus (des d'un 80% a Dinamarca fins a un 58% a Itàlia) hauria donat el seu vot a Biden malgrat no considerar-lo el candidat ideal. Amb la victòria del demòcrata, s'inicia una etapa de reconciliació per a les anomenades relacions transatlàntiques, però el Vell Continent sap que no és la panacea. De Biden s'espera que relaxi la retòrica allargant una mà molt més agradable d'estrènyer. En definitiva, que aporti una mica d'ordre al desgavell internacional, però s'albiren pocs canvis en la substància de conflictes tan importants com la guerra comercial, la taxa als gegants digitals o la “mort cerebral” de l’OTAN.

"Els europeus possiblement tenen les expectatives massa altes amb Biden. Previsiblement tindrà dificultats per tirar endavant la seva agenda tant interior com de política exterior, i la seva administració molt possiblement estarà més centrada en resoldre problemes interns, com gestionar el coronavirus i la recuperació econòmica", explica l'investigador Luigi Scazzieri, del Centre for European Reform.

El trumpisme ha obligat a reaccionar a una Unió Europea acostumada a protegir-se sota l'abric del gran aliat americà, a "fer-se gran", en paraules de l'expresident de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker en una entrevista per a la fundació Robert Schuman. "Amb ell, els americans van dir finalment el que sempre han pensat: que Europa s'ha d'encarregar ella sola de la seva seguretat, i aquesta visió ha guanyat terreny. En aquest sentit, Trump ha sigut gairebé com una benedicció perquè ens ha forçat a fer-nos adults". I Brussel·les i les grans capitals que mouen els fils de la UE pressionen perquè ningú es confiï amb Biden i no es desfaci el poc camí fet cap a una Europa amb "sobirania estratègica".

El nou inquil·lí de la Casa Blanca és "un multilateralista àvid", deia dimecres en un seminari del Centre for European Policy Studies Tom Daschle, exsenador demòcrata i ara responsable d'un think tank nord-americà que promou les polítiques de consens bipartidista. Biden se centrarà primer de tot en una millor gestió de la pandèmia a casa seva; després, en la recuperació econòmica i la polarització social, el racisme o la violència policial. En un terme secundari vindran els punts que importen a Europa: el canvi climàtic (la Unió espera aquí recuperar un gran aliat de cara a la neutralitat d'emissions i els Acords de París) i la política exterior i comercial.

"Creu en la construcció de coalicions i en treballar conjuntament amb els aliats. Treballarà per reconstruir les relacions personals amb líders d'altres repúbliques democràtiques", deia Daschle. Però l'exsenador admetia que serà principalment un canvi en "la retòrica". De fet, Daschle va tenir dificultats per concretar els canvis en la política exterior més enllà de les bones intencions. Ho apunta també Scazzieri: "L'administració Biden implicarà una gran diferència en les relacions transatlàntiques, però encara hi haurà molts problemes, com n'hi havia amb Obama. Hi haurà desacords en l'àmbit comercial, sobre la taxa als gegants digitals i en defensa, amb els EUA demanant als europeus que aportin més diners a l'OTAN".

El llegat de Trump és una llarga feina de descosits que "no es refarà de la nit al dia", avisa Louise van Schaik, responsable d'Afers Europeus i Globals de l'Institut Clingendael. Un dels últims moviments de Trump va ser abandonar els Acords de París, però ja s'havia retirat del tractat nuclear amb Rússia, va començar una guerra comercial amb la UE, va dilapidar la relació amb la Xina i ha retirat el finançament a l'Organització Mundial de la Salut en plena pandèmia. Com Daschle, molts confien que Biden situï de nou els EUA com un aliat d'Europa també en la recerca d'una vacuna contra el coronavirus, però en la qüestió comercial i la relació amb la Xina els experts creuen que l'herència del trumpisme no s'esvairà: "Biden estarà inclinat a perseguir l'enfocament nacionalista i proteccionista de Trump en qüestions comercials", deia aquest dimecres Erik Brattberg, director del Programa Europeu del think tank Carnegie a Washington, en un debat online sobre les eleccions.

Europa respira més tranquil·la perquè l'annus horribilis del 2020 li dona una treva final amb l'arribada de Biden a la Casa Blanca, però no pot relaxar-se: "Només una Europa que faci un esforç creïble per protegir els seus interessos i la seva seguretat de manera independent continuarà sent un aliat atractiu en un futur per als EUA", sentencia en un article a Die Welt el ministre d'Exteriors alemany, Heiko Maas.