L'Iran vota avui en unes eleccions que no canviaran res

Barcelona“Val més boig conegut que savi per conèixer”, diu Pere Vilanova, investigador del Cidob especialitzat en el Pròxim Orient, en referència a les eleccions presidencials que se celebren aquest divendres a l’Iran. Els col·legis han obert aquest matí i, segons Reuters, s'han format les primeres cues. "Tothom hauria d'anar a votar en aquestes eleccions", ha esperonat el líder suprem Ali Khamenei després d'haver introduït la papereta a l'urna.

Hassan Rouhani, l’actual president, és el clar favorit a la reelecció amb un 63% en intenció de vot, segons els últims sondejos del grup IPPO, fets públics el 17 de maig. De fet, ara mateix, Rouhani és vist per la majoria de la població iraniana com “el millor candidat i l’única figura reformista”, en paraules de Barah Mikail, director de la consultoria Stractegia.

L’actual president és un clergue xiïta, d’ideologia moderada, que ha defensat i treballat des del primer dia del seu mandat per promoure l’obertura de l’Iran cap a Occident i per aconseguir l’aixecament de les sancions que les Nacions Unides havien imposat al país pel seu programa nuclear. Segons Vilanova, Rouhani “ho ha fet molt bé” a l’hora de canviar la imatge de l’Iran a escala internacional. El fet clau en aquest sentit és l’acord nuclear del 2015 entre l’Iran i les sis potències mundials -els Estats Units, Rússia, la Xina, França, Anglaterra i Alemanya-, que va marcar la vida política del país i seguirà fent-ho en els pròxims anys perquè les seves conseqüències encara han d’arribar. “Alguns indicadors econòmics ja reflecteixen els canvis -especifica l’analista del Cidob-, però no s’estan produint a un ritme tan elevat com havien pronosticat els més optimistes”. Tot i així, la població iraniana no ha sortit al carrer a protestar contra el president Rouhani, destaca el consultor Barah Mikail.

Règim inamovible

L’actual president es disputa el càrrec amb quatre candidats més -cap dona-, després que l’alcalde de Teheran, Mohammad Bagher, hagi abandonat la cursa presidencial i hagi demanat el vot per a l’ultraconservador Ebrahim Raisi, el principal rival de Rouhani. Tot i que les enquestes donen un 32% en intenció de vot a Raisi, aquest clergue de l’ala dura no és gaire conegut entre la població, remarca Mikail. Si se’l recorda per alguna cosa, però, és perquè se l’acusa d’haver aprovat el 1988, quan era fiscal adjunt a la capital, l’execució d’almenys 5.000 presoners polítics, uns fets que no ha arribat a reconèixer mai públicament.

Els polítics iranians “es veuen limitats pel règim actual”, es lamenta Mikail. “Siguin reformistes o conservadors -prossegueix- ningú pot fer miracles en economia ni aspectes socials”, ja que l’Iran està liderat per un guia suprem i un Consell de Guardians amb dotze membres -la meitat dels quals són escollits a dit- que interpreten la Constitució i aproven les lleis en consonància amb la xaria, la llei islàmica.

El líder suprem, Ali Khamenei, de 77 anys, és al capdavant de l’Iran des del 1989. Encara que no es posiciona públicament, pot influir en les eleccions i reconduir el país com va fer el 2009, quan va mantenir al poder el president Mahmud Ahmadinejad malgrat les protestes al carrer que titllaven de “frau electoral” la cita a les urnes.

L’Iran té “unes regles socials molt estrictes”, explica Mikail. Una veritable transformació només pot arribar amb el canvi del líder suprem, que actualment té una salut delicada. De fet, Raisi sona com a possible successor de Khamenei. Les presidencials d’avui no seran determinants per al futur del país, però la taxa de participació reflectirà les expectatives d’una població que “ha perdut la il·lusió per veure canvis en la política iraniana”, reconeix el director de Stractegia.