Obiang guanya amb el 98% dels vots a les presidencials de Guinea Equatorial

BarcelonaSense sorpreses, Teodoro Obiang s'ha imposat amb el 98% dels vots a les eleccions presidencials d'ahir diumenge a Guinea Equatorial. Cap sorpresa perquè en les anteriors cites electorals “mai ha guanyat per menys d’un 95%. D'aquesta manera, el país comença l’últim mandat de Teodoro Obiang Nguema, que als 73 anys ha anunciat que ja no es tornarà a presentar més quan acabi la legislatura el 2021. A la presidència des de l’agost del 1979, és ja el líder més longeu a l’Àfrica i també és el prototip de com un dictador s’apropia d’eines democràtiques per perpetuar-se al poder i que el seu Partit Democràtic (PDGE) monopolitzi la vida política i, malgrat que formalment es tracta d’un país multipartidista, en realitat actua com un partit únic. Segons el govern, la participació va ser "massiva".

A les eleccions d'ahir diumenge només han concorregut set candidatures, totes afins a Obiang. Convergència per a la Democràcia Social, que lidera Andrés Esono Ondo, ha optat per no presentar-se i ha reclamat el boicot a les urnes. La formació tenia fins ara l’únic diputat opositor, ja que l’oficialista va obtenir 99 dels 100 seients en joc a les legislatives del 2008. Ciutadans per la Innovació també s’ha sumat al boicot, després que la Junta Electoral rebutgés la llista de Gabriel Nsé Obiang Obono per “no estar arrelat en el país en els últims cinc anys”.

Des de l’exili de Washington Tutu Alicante, director executiu d’EG Justice, una entitat que promou els drets humans en aquest país, explica que els seus contactes a dins de Guinea li han transmès que, al contrari que en altres comicis, les presidencials han estat precedides per un clima “poc electoral”. Segons el seu relat, el règim va desplegar policia i seguretat “procedent de Zimbàbue”, on mana Robert Mugabe, un altre dinosaure dictador africà. Sense campanya electoral de les forces opositores, s'han reduït les batudes per detenir i assetjar els dissidents, com havia fet Obiang a cada cita electoral. Tutu diu que té constància, però, de l’arrest d’un líder de la Unió de Centredreta que feia campanya a Bata. L’home va ser torturat.

L'11 de març, Obiang avançar sis mesos les eleccions al·legant “circumstàncies” inevitables, però sense especificar quines. La decisió va ser denunciada per les formacions opositores, que van argumentar que és “una clara violació de la Constitució”, que estableix sense ambigüitats els terminis per convocar-les. En una entrevista a 'Jeune Afrique', el dictador equatoguineà ha admès que fa “molt de temps” que està al poder però justifica que s’hagi tornat a presentar aquest cinquè mandat perquè “el poble” ho vol. “Fa temps que està preparant deixar el seu fill Teodorín com a hereu”, constata Alicante.

José Luis Nvumba és un advocat equatoguineà a Barcelona i insisteix que els comicis no poden anomenar-se eleccions. “L’únic procés totalment democràtic i de voluntat popular que hem tingut a Guinea Equatorial ha estat el referèndum per la independència d’Espanya, el 1968”, subratlla. Obiang va arribar al poder amb un cop d’estat contra el seu oncle Francisco Macías, un altre dictador sanguinari que va acabar afusellat arran d’un judici sumaríssim.

Per a Nvumba, les eleccions no són res més que un “teatre” per “donar una aparença de legitimitat” però, en realitat, el govern d’Obiang i les seves elits “només volen aprofitar-se d’explotar els recursos naturals”. De la mateixa manera, l’advocat enquadra el procés de diàleg amb “opositors a l’exili” que es va anunciar a finals del 2014. Amb 300.000 barrils al dia, el petroli és la gran força del país, amb grans socis a Occident que passen per alt les denúncies de violacions de drets humans i la falta de llibertats. Tot i que la renda per càpita és de 34.000 dòlars, el 80% de la població és pobra, sense les necessitats més bàsiques cobertes.