"Estic farta de mentides: Grècia necessita un canvi i Mitsotakis agrada als mercats"

Enviada especial a AtenesSota un sol de justícia i amb 36 graus als termòmetres, els grecs voten aquest diumenge en les sisenes eleccions legislatives de l'última dècada, la setena consulta si comptem el referèndum del 2015 en què van rebutjar massivament els plans d'austeritat.

"Estic farta de mentides. Grècia necessita un canvi, i amb Mitsotakis les coses milloraran, perquè agrada als mercats i atraurà les inversions estrangeres", diu Andonia Garlí, treballadora de banca jubilada, en un col·legi del barri de Peristeri, als afores d'Atenes. El líder de Nova Democràcia –el tradicional partit conservador grec, que s'havia alternat al poder els últims 40 anys amb els socialdemòcrates del Pasok fins al terratrèmol de la victòria de Syriza el 2015– guanyarà amb claredat les eleccions segons tots els sondejos. Les enquestes s'han equivocat molts cops a Grècia, però en aquest cas més que la intenció de vot compten els resultats tangibles: el primer ministre Alexis Tsipras va anticipar les eleccions, que s'havien d'haver celebrat l'octubre vinent, després de perdre per una diferència de 10 punts davant els conservadors a les europees i municipals del 25 de maig. Syriza també va perdre els principals ajuntaments.

Després que Tsipras, que havia promès acabar amb l'austeritat, hagi aplicat els últims quatre anys totes les retallades i privatitzacions dictades per la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional, el dubte no és qui serà el guanyador, sinó si podrà governar en solitari. Una enquesta per al diari 'Ta Nea' atorga a Kiriakos Mitsotakis entre 155 i 163 diputats, que li garantirien la majoria absoluta –està situada en 151–. Tot depèn de dos factors: la participació i quants partits quedin per sota de la barrera del 3% dels vots per obtenir representació parlamentària.

Mitsotakis votava a l'institut més gran de Peristeri –a Grècia els candidats poden escollir a quin col·legi voten– fent l'enèsima crida a la participació. En unes instal·lacions atrotinades, amb el pati del centre ple de pintades i unes plantes que ningú sembla haver regat durant mesos, els seus seguidors han portat pastissets al col·legi electoral per celebrar que avui és sant Kiriakos.

I és que aquest és el primer cop que els grecs voten en un mes de juliol des de la fi de la Dictadura dels Coronels, el 1974. Sense escola, les poques famílies que encara s'ho poden permetre se'n van de vacances a les illes. Les platges d'Atenes avui estan a rebentar, i Mitsotakis, que tem que els seus partidaris donin la victòria per feta, els ha demanat que vagin a votar "abans d'anar a banyar-se". Amb l'electorat d'esquerra desmoralitzat per la política de Syriza –que els més benèvols consideren l'única possible i els més crítics una traïció en tota regla–, és probable que l'abstenció sigui elevada.

Segons les enquestes, cinc partits obtindran representació al Parlament grec, en un signe de retorn a la normalitat després d'anys d'atomització de l'espai polític (el 2015, 8 formacions van entrar a la cambra baixa). A més de Nova Democràcia i Syriza, hi ha el vell partit socialdemòcrata Pasok (que s'ha rebatejat amb el nom de Moviment per al Canvi-KINAL), l'impertèrrit Partit Comunista Grec (KKE) i els neonazis d'Alba Daurada, que segons totes les enquestes obtindran menys suport. També tenen l'oportunitat de superar la barrera del 3% el polèmic exministre de finances grec i flagell de l'Eurogrup Iannis Varufakis, que va trencar amb Tsipras quan va saber que no respectaria el resultat del referèndum, i els ultranacionalistes Solució Grega, que van obtenir el 5% dels vots a les europees capitalitzant el rebuig a l'acord de canvi de nom de Macedònia.

Si un d'aquests dos partits entra al Parlament, Mitsotakis ho tindrà més complicat per arribar a la majoria absoluta, perquè en el sistema electoral grec el partit més votat es queda la representació dels partits que no han aconseguit entrar. Si un 16% dels vots va a parar a partits que no superen el límit per entrar al Parlament, Mitsotakis en tindrà prou amb aconseguir un 34% dels sufragis per obtenir la majoria absoluta. Si, en canvi, els partits extraparlamentaris sumen només un 3% dels vots, Mitsotakis necessita un 39,2% dels sufragis per poder governar en solitari.

Un dels grans interrogants és el vot dels joves. Per primer cop podran votar en unes legislatives uns 106.000 grecs de 17 anys. Amb tot, a les europees Nova Democràcia també va ser la formació més votada entre els menors de 24. I és que havent sigut uns dels principals damnificats per la crisi i l'austeritat, no queda clar ni que els joves votin massivament ni que ho facin necessàriament per a Syriza. Alguns encara mantenen l'esperança en l'esquerra, com Vaso Legato, una llicenciada en educació física de 25 anys que compagina dues feines en negre, una de dependenta i l'altra de cuinera, i que amb prou feines arriba a mileurista: "Votaré el Partit Comunista perquè són els únics que defensen la classe treballadora".