THE NEW YORK TIMES / MOSCOUDurant moltes setmanes, els mitjans russos afins al Kremlin han interpretat la cursa presidencial als Estats Units en clau de burla. Presentadors, comentaristes i editors han arribat a comparar els debats electorals amb un "concurs de bellesa" en què n'hi ha que prefereixen "les més morenetes i grassonetes i d'altres que es decanten més per les anorèxiques esquelètiques".
Però a tots els que opinaven que Rússia no pintava res en la cursa nord-americana, el debat de dilluns va obligar-los a menjar-se les paraules. Dimarts al migdia un important analista rus trencava el gel al diari Izvèstia : "Si guanya Mitt Romney -escrivia Fiódor Lukianov- no veurem només com s'espatllen les relacions entre Washington i Moscou, sinó com es paralitzen. I durant un bon període ni existiran".
En la mesura que la cursa entre el candidat republicà, Mitt Romney, i l'aspirant demòcrata, Barack Obama, arriba a l'última volta, el món observa la contesa amb el prisma de la seva realitat. I la cobertura que en fan els mitjans de cada país posa de manifest quin aspecte de les polítiques els afecta més.
Els periodistes japonesos han seguit amb detall tota la campanya dels dos candidats, escrutant amb atenció les seves tàctiques per veure com les adaptaran els seus polítics al jove sistema bipartidista japonès, que va encetar-se fa només tres anys, quan el país va acabar amb 55 anys de partit hegemònic.
Els comentaristes brasilers, en canvi, coneixedors de la majoria d'icones culturals nord-americanes, han entrat en més detalls. Romney s'ha convertit en l'home que vol eliminar Garibaldo -el personatge de la Gallina Caponata en la versió espanyola de Barri Sèsam -, ja que vol retirar les subvencions a la PBS, la cadena pública que emetia aquesta mítica sèrie infantil.
De l'esperança al desencís
En altres països, com Rússia i la Xina, la cobertura informativa s'ha silenciat, reflectint així el recel i la cautela a l'hora d'afrontar una possible victòria de Romney i també la decepció amb els quatre anys de política exterior d'Obama. De fet, la desil·lusió amb la legislatura demòcrata ha marcat la cobertura informativa de molts estats, fins i tot a Alemanya, un país addicte a l'arena política nord-americana. En contrast amb el 2008, quan fins i tot les primàries demòcrates eren constantment notícia de primera pàgina a tot Alemanya, les anàlisis, enguany, han estat més sòbries i menys entusiàstiques.
"El 2008 tothom es preguntava on era l'Obama alemany", diu Cristoph von Marschall, editor en cap de l'oficina a Washington del diari Tagesspiegel . "Ara ningú ho pregunta. Obama ja no és el messies. És només un polític, un polític normal, de vegades desagradable", afegeix.
Un exemple a seguir
Al Japó, en canvi, els principals diaris i informatius observen amb voracitat els atacs que es llancen els dos contrincants. El seu entusiasme és sobretot pragmàtic, perquè després de trencar amb el partit únic el país s'ha emmirallat en el sistema bipartidista nord-americà per a les seves campanyes electorals. Tot i que els periodistes nipons critiquen alguns aspectes competitius de la campanya, els lectors hi veuen un avanç del que al cap de poc faran els seus polítics.
L'entusiasme japonès contrasta amb la poca cobertura que ha fet Pequín de la campanya. Tot i que la televisió més important de la Xina ha obert recentment una nova oficina a Washington, cap periodista xinès ha seguit els candidats pel país. En part això és per la coincidència de dates: les eleccions nord-americanes són només dos dies abans de l'inici del 18è congrés del Partit Comunista, que ha d'escollir els líders xinesos dels pròxims 10 anys.
A Rússia, tot i la fredor que tenen amb els EUA, Obama és el preferit. Segons una enquesta publicada aquest mes, només un 4% de la població prefereix Romney. "Podem estar desil·lusionats amb Obama, però és el nostre company", diu Aleksei K. Puixkov, cap del comitè d'exteriors de la Duma.