Biden, 306; Trump, 232: el resultat final de les eleccions als Estats Units

SabadellJoe Biden ha guanyat a Geòrgia i Donald Trump a Carolina del Nord. Amb l'adjudicació, sense cap sorpresa, d'aquests dos estats, s'acaba finalment el repartiment de vots electorals als Estats Units, deu dies després que se celebressin les eleccions a la presidència. El candidat demòcrata, després d'endur-se els 16 delegats de Geòrgia, ha acumulat 306 vots electorals, mentre que el republicà, amb els 15 de Carolina del Nord, es queda amb 232. Curiosament, és exactament el mateix resultat, però a la inversa, que fa quatre anys: el 2016 Trump va aconseguir 306 vots electorals i Hillary Clinton, 232.

Pel que fa al vot popular, Biden ja ha superat els 78 milions de paperetes, mentre que Trump n'ha aconseguit 72,7 milions. El demòcrata ha recollit, doncs, el 50,8% dels sufragis, pel 47,4% del president sortint.

Resultats oficials

Ara bé, aquest repartiment de vots electorals no és pas oficial: des de la mateixa nit electoral, els mitjans de comunicació fan projeccions de qui creuen que serà el guanyador en cada territori, en funció de variables com les enquestes, l'evolució del recompte o la quantitat de vots que queden per escrutar. Això explica, per exemple, el que ha passat en aquesta ocasió amb l'estat d'Arizona, que alguns mitjans van adjudicar a Biden la mateixa nit electoral i altres no van fer-ho fins una setmana més tard, perquè consideraven que Trump encara s'hi podia imposar. També per aquest motiu, alguns estats van començar a pintar-se de color blau o vermell només uns minuts després del tancament dels col·legis, amb l'escrutini encara al 0%.

Avui dia, a la majoria d'estats l'escrutini està per sobre del 98%, però en ben pocs llocs s'ha completat del tot. Aquests resultats, però, no seran oficials fins que l'autoritat electoral de cada estat no els certifiqui formalment. I aquest tràmit, en alguns casos, encara pot trigar setmanes. La data límit per fer-ho és el 8 de desembre, tot i que la legislació de la majoria d'estats fixa dates una mica anteriors. Per exemple, a Pennsilvània el termini s'acaba el 23 de novembre, a Wisconsin l'1 de desembre i a Geòrgia el 20 de novembre. Aquest últim estat haurà de fer un segon recompte dels vots, que s'haurà d'haver acabat com a màxim en aquesta data.

Alguns estats, de fet, ja han començat a certificar els seus resultats: els primers van ser Delaware, Oklahoma, Wyoming, Carolina del Sud, Dakota del Sud i Vermont, que ho van fer dimecres.

L'elecció del president

Un cop tots els estats ja hagin certificat els seus resultats ja es podrà procedir a l'elecció formal del president. El 14 de desembre, els delegats es reuniran en els seus respectius estats per emetre els anomenats vots electorals. Tot i que el resultat d'aquesta votació hauria de ser 306 a 232, és molt probable que els resultats variïn una mica, ja que els delegats no estan obligats a votar pel candidat pel qual s'han compromès a fer-ho (tot i que, en alguns estats, incomplir-ho els pot comportar sancions). El 2016, per exemple, Trump va recollir 304 vots electorals, tot i que n'hi corresponien 306, i Clinton es va quedar amb només 227 dels 232 que havia aconseguit a les urnes.

El recompte oficial dels vots electorals, però, no es fa tampoc en aquell moment, sinó que caldrà esperar fins al 6 de gener, quan el Congrés, en una sessió conjunta de la Cambra de Representants i el Senat (que s'hauran constituït tres dies abans), anunciarà el resultat. A partir de llavors, caldrà esperar dues setmanes més, fins al 20 de gener, per a la presa de possessió del nou president.