El trumpisme arrela malgrat la derrota de Trump
WaschingtonEls nord-americans han votat pel canvi, per un nou president, Joe Biden, amb la boca petita. Una estreta majoria ha dit no a un segon mandat de Donald Trump, un dels presidents més divisius de la història dels Estats Units. Però la veritable i ineludible conclusió dels resultats d’aquestes presidencials és que el trumpisme és i continuarà sent una força dominant en la política del país. L’electorat no ha repudiat Trump com alguns auguraven o desitjaven, i ha deixat clar que la seva elecció el 2016 no va ser un accident. Els EUA continuen profundament polaritzats. De fet, són dos països en un; dividits no només per la seva ideologia i preferències polítiques, sinó també per la manera com viuen i veuen el món.
Durant els seus gairebé quatre anys al poder, Trump ha explotat aquestes divisions i les ha aprofundit amb el seu discurs i estil polític. El seu populisme i la seva demagògia han mobilitzat clarament els votants republicans i, per això, encara que deixi la Casa Blanca, el Partit Republicà continuarà sent el Partit de Trump. Més de 70 milions de nord-americans, set més que fa quatre anys, l’han votat i el partit és conscient que sense això no hauria recuperat escons a la cambra baixa ni, probablement, hauria salvat la majoria al Senat, tal com indiquen els resultats preliminars.
Els republicans han deixat enrere el neoconservadorisme, que feia èmfasi en el capitalisme de lliure mercat i una política exterior intervencionista; el conservadorisme compassiu, que apostava, entre altres coses, per una política migratòria més oberta i integradora, i la seva defensa acèrrima de la globalització i el lliure comerç. El trumpisme que domina el Partit Republicà beu encara del republicanisme de Reagan pel que fa a la seva política econòmica de baixos impostos, menys regulacions i conservadorisme social. Però ha establert una línia dura en matèria d’immigració, una visió proteccionista del comerç i un enfocament de la política exterior aïllacionista, coneguda amb l’eslògan “Amèrica primer”. A més, el caràcter i la persona de Trump han permès al partit embolcallar-se amb un populisme prou atractiu per persuadir milions de nord-americans que se sentien oblidats i menyspreats per les elits polítiques, empresarials i mediàtiques.
L’aura d’‘outsider’
Totes aquestes polítiques seguiran. I seguiran, bàsicament, perquè Trump es mantindrà a l’escena política i continuarà tenint molt de poder en el si del partit, almenys fins a les presidencials del 2024, quan els republicans hagin d’escollir el seu futur candidat presidencial. El seu èxit, i també l’èxit del trumpisme que domina el Partit Republicà, és la seva capacitat de desmarcar-se de la classe política i mantenir la seva aura d’outsider de la política. Fins i tot quatre anys després, en els seus mítings, encara preconitzava que ell no era un polític i s’erigia com un defensor dels “homes i dones” oblidades de l’Amèrica més rural. I, de fet, els votants continuaven subratllant aquesta característica seva per explicar el seu suport al president nord-americà. Trump, a més, ha continuat denunciant la corrupció de Washington, com si no fos cosa seva, amb bastant èxit.
En els pròxims mesos, doncs, caldrà veure quin paper jugarà tant en el seu partit com en la política del país. Es pot convertir en una força molt influent que ungeixi el pròxim líder del Partit Republicà i candidat a la presidència; o pot optar per presentar-se ell mateix un altre cop. De fet, probablement aprofitarà els seus últims mesos a la Casa Blanca per presentar-se com un màrtir de l’esquerra, destituït pels mitjans de comunicació, per un estat profund i, especialment, per un frau electoral que denuncia des d’abans, fins i tot, de les eleccions –sense cap tipus de prova, això sí–. I ho farà encara que això vulgui dir erosionar les institucions polítiques i la democràcia dels Estats Units. El seu objectiu serà mantenir la seva marca intacta per conservar totes les seves opcions obertes.
Els votants de Trump
Una candidatura seva o d’alguns dels seus fills és del tot possible. Les manifestacions d’aquests dies dels seus seguidors demostren que continua sent molt popular. Al capdavall, Trump ha aconseguit revalidar el suport de gairebé la meitat dels votants nord-americans, malgrat quatre anys d’escàndols, de tensions racials, d’un impeachment o d’una pandèmia que ha causat ja més de 235.000 morts i una gran crisi econòmica. I, tot i que ha perdut les eleccions, un retorn seu a la Casa Blanca el 2024 és del tot plausible. A molts dels seus votants els agrada el seu comportament i el seu to groller. El consideren sincer, ja que estan cansats del llenguatge fals i les promeses trencades dels polítics tradicionals. D’altres el voten tot i el seu estil perquè s’ha centrat en prioritats conservadores: això inclou la promoció de la Segona Esmena sobre els drets d’armes i la legislació contra l’avortament, el nomenament de jutges conservadors, la reducció d’impostos, una política exterior aïllacionista i la limitació dels drets de la comunitat LGBTQ.
A més, abans de la pandèmia, amb les xifres econòmiques de cara, va poder arrelar entre els seus seguidors una imatge d’empresari i gestor amb èxit, que ja havia cultivat en el seu xou de televisió The apprentice durant més d’una dècada. D’altra banda, el seu fenomen es va nodrir de la resistència i el ressentiment de gran part de l’Amèrica rural i dels treballadors blancs sense estudis contra els canvis dels últims anys als Estats Units d’Amèrica. El seu missatge antiimmigrant i que envalenteix el racisme va ressonar entre molts dels seus seguidors que senten que el seu país està perdent la identitat.