Eleccions Estats Units 2020: el camí fins a les urnes, en deu claus

SabadellA finals d’agost, Donald Trump i Joe Biden van ser elegits formalment candidats del Partit Republicà i el Partit Demòcrata a la presidència dels Estats Units. Començava una campanya electoral de més de dos mesos que ha tingut uns quants episodis destacats.

‘Black lives matter’

La mort de l’afroamericà George Floyd asfixiat per un policia blanc va fer esclatar una onada d’indignació global a la qual els dos candidats han respost de manera absolutament oposada. Mentre Trump atiava el foc, es referia a les protestes com a “terrorisme interior” i ignorava la família de Jacob Blake (una altra víctima, no mortal, de la brutalitat policial) durant una visita a la seva ciutat, Biden va optar per reunir-s’hi i es va comprometre a “afrontar el pecat original” dels Estats Units, en referència al racisme.

Sospites de frau

Des de l’estiu, Donald Trump ha estat alimentant la teoria que el vot per correu és fàcilment manipulable i va arribar a suggerir un ajornament de les eleccions perquè creia que seran “les més imprecises i fraudulentes de la història”. Durant les últimes setmanes ha demanat als seus seguidors que vigilin els col·legis per evitar possibles manipulacions, i no es descarta que el president impugni el resultat si li és desfavorable. Amb tot, un estudi del Washington Post va concloure que només el 0,0025% dels vots per correu dels dos últims comicis van ser fraudulents.

Una jutge conservadora

La mort, al setembre, de la jutge del Tribunal Suprem Ruth Bader Ginsburg, icona del feminisme, ha sigut utilitzada per Trump per decantar encara més a favor seu la màxima instància jurídica del país. Per substituir-la va elegir la ultraconservadora Amy Coney Barrett, que durant l’examen al Senat va evitar respondre si es recusaria en cas d’una eventual impugnació del resultat electoral. La majoria republicana de la cambra, que fa quatre anys es va negar a debatre el nomenament d’un jutge proposat per Obama mesos abans de les eleccions, no ha tingut cap problema ara per confirmar-la en el càrrec en un temps rècord i a una setmana dels comicis.

L’escàndol dels impostos

El New York Times va publicar el 27 de setembre que Trump no havia pagat impostos en deu dels últims quinze exercicis, i que en el seu primer any a la Casa Blanca només va pagar 750 dòlars. Tres setmanes més tard el mateix diari revelava que el president tenia un compte bancari a la Xina, on ha pagat més impostos que als EUA. Trump (que ja havia estat acusat de frau fiscal anteriorment) s’ha negat a mostrar públicament les seves declaracions de la renda durant el mandat. Biden, en canvi, va fer pública la seva fa un mes.

Un debat per oblidar

El primer cara a cara televisiu entre els dos candidats va ser un espectacle lamentable, ple de desqualificacions personals i amb Trump interrompent constantment el seu rival. El president va protagonitzar encara un altre episodi insòlit a la televisió: fa dues setmanes se'n va anar del programa 60 minutes a mitja entrevista perquè considerava que l’estaven collant més que a Biden.

El positiu de Trump

Després d’haver minimitzat per activa i per passiva els riscos del covid-19, i amb més de 200.000 morts als Estats Units a causa d'aquesta malaltia, Trump va haver de ser hospitalitzat per coronavirus el 2 d’octubre. Se sospita que es va contagiar (com almenys set persones més) en un acte a la Casa Blanca amb 150 assistents en què no es va respectar cap mesura de seguretat. Però això no va fer canviar la seva gestió de la crisi: quan va rebre l’alta, tres dies després, es va treure la mascareta immediatament, es va vantar que potser ja era “immune” i va demanar als nord-americans que no tinguessin por del virus.

Els contactes de Biden

El New York Post va publicar fa tres setmanes uns correus electrònics que demostrarien que Hunter Biden, el fill del candidat demòcrata, hauria intermediat entre el seu pare (llavors vicepresident) i una empresa gasista ucraïnesa en la qual ell treballava i que estava sent investigada. Trump ho va considerar la prova definitiva d’un escàndol que ell feia temps que assenyalava, però Facebook va reduir la difusió de la informació mentre la verificava i Twitter la va silenciar per l’origen il·lícit dels documents publicats (tot i que després va rectificar).

Ingerències estrangeres

L’FBI va denunciar deu dies abans dels comicis que havia detectat intents d’influir en el resultat electoral (segons l’organisme, en contra de Trump) per hackers russos, iranians i xinesos. La pràctica no és nova: una investigació del comitè d’intel·ligència del Senat dels Estats Units va concloure que el president rus, Vladímir Putin, havia orquestrat una campanya per desestabilitzar la democràcia nord-americana i afavorir Trump a la campanya del 2016.

Rècord de vot anticipat

Gairebé 100 milions de nord-americans (inclosos els dos candidats) han votat abans de la jornada electoral, la qual cosa representa el 70% de la participació total del 2016. Aquest rècord de vot anticipat s’ha interpretat de moltes maneres (principalment, que els votants volien evitar aglomeracions als col·legis electorals per no exposar-se a possibles contagis de covid-19) i és un dels motius pels quals probablement els resultats de les eleccions trigaran dies a confirmar-se.

La campanya més cara

Els partits s’han gastat 13.900 milions de dòlars en la campanya electoral d’aquest 2020, segons l’últim càlcul del Center for Responsive Politics. Es tracta d’una xifra rècord, que dobla els 6.500 milions de despesa de la campanya del 2016. D’aquesta quantitat, 6.600 milions de dòlars s’han destinat exclusivament a la campanya presidencial i 7.300 milions a les eleccions a la Cambra de Representants i el Senat. Gairebé dos terços de la despesa corresponen al Partit Demòcrata.