El ‘premier’ Boris Johnson es queda sense el germà gran que el protegeixi
La signatura de l'acord del post-Brexit, més a prop després de la victòria dels demòcrates
LondresSatisfacció a Europa, preocupació a Londres, però no tant a Whitehall –el cor de l’administració britànica– com a Downing Street. La victòria de Joe Biden no alterarà gaire l’especial relació que el Regne Unit manté amb els Estats Units. Però és una notícia dolenta per al govern de Boris Johnson, un trumpista menys barroer però igual de demagog i mentider que Donald Trump, el qual ara roman atrinxerat darrere de les seves piulades.
Un dels efectes més immediats del retorn dels demòcrates a la Casa Blanca pot ser que la signatura de l'acord per al post-Brexit, que Londres ha estat regatejant des de fa mesos, i en les últimes setmanes encara més, a l'espera de la resolució del gran drama de l'ala oest, sigui més a prop ara que no pas abans de dimarts passat. La política dels EUA, una vegada més, actua com la mà que fa caure les fitxes del dòmino.
El 10 d'octubre del 2018 l'aleshores possible candidat a les eleccions nord-americanes pel Partit Demòcrata i ara president electe, intervenia a la Chatham House de Londres per analitzar els reptes de la globalització i oferir la seva visió de la tradicional relació d'amistat entre Londres i Washington en el context del Brexit. Després de la conferència, en el torn de preguntes, Biden va afirmar: "Els interessos dels Estats Units disminueixen si el Regne Unit si no forma part integral d’Europa [Unió Europea]. Si hagués sigut un ciutadà del Regne Unit, hauria votat en contra de sortir-ne".
Dos anys i escaig abans, el 24 de juny del 2016, quan es van anunciar els resultats del referèndum, Donald Trump, que aleshores participava en la cursa republicana per aconseguir la nominació i que ja s'hi veia coronat, els va rebre com un fet extremadament positiu. Per la seva banda, l'endemà (25 de juny del 2016) d'haver sabut la dimensió del terratrèmol que va foragitar David Cameron de Downing Street –i que va obrir un període d'inestabilitat política al Regne Unit de més de tres anys–, Biden, encara vicepresident d'Obama, es va sincerar des de Dublín, la capital de la república d'Irlanda, el país veí: "Hauríem preferit un resultat diferent".
Biden mai ha sigut gaire amic del Brexit ni dels maldecaps geopolítics i econòmics que potencialment suposava. En canvi Londres, l'administració Johnson, però abans també el govern de Theresa May, van veure en la sorprenent elecció de Trump del novembre del 2016 una oportunitat per sortir del laberint en què el país s'havia ficat per la demagògia antieuropea. A May, a més, li havia faltat temps per córrer a Washington a complimentar Trump immediatament després de la presa de possessió del republicà. L'objectiu, posar les bases de l'acord comercial a què Londres aspira per substituir el que ha trencat amb la UE. Obama havia dit l'abril del 2016 que el Regne Unit seria "a la cua" dels acords comercials amb els Estats Units, i que prioritzava la UE. Trump, tot el contrari.
No és estrany, doncs, que la victòria de Biden hagi agafat a contrapeu el govern brexiter de Johnson, més encara quan dimarts a la nit semblava que el republicà es perpetuaria quatre anys més a la Casa Blanca. Dimecres al matí, el ministre d'Afers Estrangers i número dos del govern, Dominic Raab, va guardar total prudència sobre l'aleshores previsible resultat de les eleccions. El rumb ja no bufava a favor dels seus interessos. Des d'aleshores, silenci absolut fins una hora després que tot el món conegués la notícia, com ha sigut criticat per alguns diputats laboristes. De fet, abans que Johnson, la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, el cap de l'oposició laborista, Keir Starmer, o l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, s'han avançat al 'premier'.
En tot cas, ¿significa la distància que Biden tenia amb el Brexit que hagi de penalitzar Londres? "En absolut", ha comentat a la premsa britànica el professor de la Georgetown University Charles Kupchan. John Reewood, diputat tory de la branca ultra brexiter, considera que "el pragmatisme de Biden farà que entengui que els afers interns de la política britànica no són una qüestió on els Estats Units s'hagin de ficar". I no ho farà. Però Johnson haurà d'anar amb molt més de compte a partir d'ara. És possible, de fet, que al final no hi hagi pacte amb la UE i que el Regne Unit s'abandoni a comerciar amb la UE d'acord amb les regles de l'Organització Mundial del Comerç. Però amb què haurà de tenir molta cura Johnson serà amb no posar en perill l'estabilitat de la pau a Irlanda del Nord. Perquè els Estats Units en són els garants i Biden sempre ha sigut un gran defensor dels Acords de Divendres Sant.
