El partit de Merkel guanya a l'estat federat més poblat d'Alemanya, de tradició socialdemòcrata
Era l'última prova de foc abans de les generals del setembre
HamburgLa Unió Cristianodemòcrata (CDU) d'Angela Merkel ja té el seu triplet en el superany electoral a Alemanya. Al març va vèncer a les regionals de l'estat federat de Sarre, la setmana passada a Schleswig-Holstein i aquest diumenge ha donat un cop d'efecte en imposar-se clarament al Rin del Nord-Westfàlia, tradicionalment feu del Partit Socialdemòcrata (SPD).
Aquest no és un estat federal qualsevol: és el més poblat del país, amb 13,1 milions d'electors. Així que els resultats electorals que se'n deriven s'interpreten com una mostra de qui va al capdavant en intenció de vot a quatre mesos que tinguin lloc les legislatives del 24 de setembre.
En aquest assaig general electoral, Angela Merkel torna a sortir molt reforçada. Tot i no concórrer personalment a la cita regional, el seu CDU ha guanyat clarament amb un 34,2% del suport (+8 punts), segons el còmput aproximat de vots. Mala peça al teler per al candidat a canceller i expresident del Parlament Europeu, Martin Schulz, que revisa com l'eufòria que va portar al gener al seu nomenament com a líder dels socialdemòcrates alemanys –i que el va fer anar temporalment al davant de Merkel en les enquestes– no s'ha traduït en vots guanyadors ni tan sols al land de què procedeix.
En unes eleccions que van tenir una participació del 65,5%, sis punts més que el 2012, l'SPD va baixar 8,5 punts i es va situar en els pitjors resultats de la seva història en aquest estat, amb un 30,6% del suport. La primera ministra del Rin del Nord-Westfàlia, Hannelore Kraft, al càrrec des del 2010, ha presentat de seguida la dimissió com a líder regional en no poder reeditar el seu govern en coalició amb Els Verds, un altre partit que ha caigut dramàticament i ha perdut gairebé la meitat de vots (6%).
Aquests resultats eren inimaginables tan sols fa un mes pel poc conegut candidat de la CDU, Armin Laschet, que anava set punts percentuals darrere de l'SPD a principis d'abril. En aquelles dates, Schulz havia pregonat que si el seu partit guanyava en aquest land, també seria la força més votada a escala federal i que, per tant, ell arribaria a ser canceller.
"Estic realment tocat. Provinc d'aquest land on hem patit una sorollosa derrota electoral. I són tres eleccions regionals que no hem guanyat. No dec ser ara el rei de les enquestes, però els quatre mesos que queden per a les legislatives és un bon marge de temps per competir. Una cosa és segura: lluitarem", ha reaccionat Schulz.
La CDU de Merkel dona per fet que l'efecte Schulz s'ha evaporat. Guanyar al Sarre, a Schleswig-Holstein i ara al land que és "el cor de la socialdemocràcia" fa que el partit de la cancellera "tingui el vent a favor" de cara a la gran cita electoral del 24 de setembre, tal com ha reconegut el líder parlamentari democratacristià, Michael Grosse-Brömer.
Un altre dels partits que se sent reforçat pels resultats al Rin del Nord-Westfàlia és el dels liberals (FDP), que han obtingut un 12,2% (+3,6 punts). Al Parlament regional de Düsseldorf també hi estaran representats, per primer cop, els populistes de dretes d'Alternativa per a Alemanya (AfD), amb un 7,8% de suport. Aquest partit amb trets xenòfobs entra així al tretzè Parlament regional dels 16 que hi ha a tot el país.
Segons el còmput aproximat de vots, l'Esquerra, amb un 5% obtindria pels pèls representació parlamentària. Amb sis forces presents al Parlament de Düsseldorf, tot indica que tindrà lloc un pacte de Gran Coalició (SPD-CDU) com el que hi ha a escala federal. El partit de Merkel seria el soci principal i els socialdemòcrates el menor. Com a Berlín. Com voldria haver volgut evitar Schulz.
Amb tot, el drama per als socialdemòcrates podria augmentar si l'Esquerra quedés fora del Parlament regional. Això possibilitaria que els democratacristians i els liberals del FDP assolissin una mínima majoria per governar, amb 92 dels 181 escons. Altres coalicions que inclouen tres partits estarien descartades d'entrada, almenys si s'ha de jutjar pel que van assegurar en campanya electoral Els Verds, els liberals i els mateixos socialdemòcrates. Merkel, que aquest dilluns rep el flamant president francès Emmanuel Macron, ho farà ben reforçada per les eleccions a l'estat federat més poblat. A partir del 24 de setembre podria assegurar el seu quart mandat com a cancellera.
