Les eleccions més cares de la història dels Estats Units
Les microdonacions de votants baten rècords aquest 2020, però no contraresten el pes dels milmilionaris
BarcelonaLa nit del caòtic debat presidencial entre Donald Trump i Joe Biden, el 29 de setembre passat, el candidat demòcrata va recaptar en poques hores prop de 10 milions de dòlars. De fet, des de la mort de la jutge del Tribunal Suprem Ruth Bader Ginsburg a mitjans de setembre -fet que va obrir una batalla crucial per la seva substitució en plena campanya electoral-, la plataforma online ActBlue, que recapta petites donacions per als demòcrates, ha sumat més de 300 milions de dòlars. Les microdonacions de votants han guanyat força en la política nord-americana, i en aquestes eleccions del 2020 ja han batut tots els rècords, tant per un candidat com per l’altre. Però això no vol dir que els multimilionaris, que des de fa anys posen la seva cartera a disposició dels candidats, hagin perdut cap pes. “Aquests individus són extremadament poderosos, molts d’ells han estat megadonants polítics durant dècades i mantenen molta influència. La qüestió és si en algun moment n’hi haurà prou amb les petites donacions per contrarestar aquesta influència”, apunta la directora executiva del Center for Responsive Politics, Sheila Krumloz.
La plataforma online dels demòcrates, ActBlue, va néixer el 2004 i va ser cabdal per a la campanya de Barack Obama el 2008. En aquests setze anys ha recaptat més de 7.200 milions de dòlars a través de petites donacions d’uns 50 euros de mitjana. El Partit Republicà va obrir la seva contrapart, WinRed, tot just l’any passat i fins aquest octubre havia recaptat ja 1.200 milions amb donacions de 47 dòlars de mitjana, segons dades de la mateixa plataforma.
Segons l’anàlisi publicada aquest octubre a OpenSecrets.org, aquestes petites contribucions ja suposen el 22% de tot el finançament polític, encara insuficient per desbancar els grans donants però tot un rècord històric. I alhora una xifra gens menyspreable si es té en compte que el cost total d’aquestes eleccions del 2020 és de 10.800 milions de dòlars, un 50% més del que van costar les del 2016.
Es converteixen així en les eleccions més cares de la història dels Estats Units, tant per a aquesta xifra global, que inclou les carreres al Senat, la Cambra de Representants i altres campanyes, com per a la campanya concreta per a la presidència dels Estats Units, que haurà costat 5.200 milions, també una xifra rècord (el 2016 van ser 2.400 milions).
Un miler d’aquests 5.200 milions ja és només el que va gastar el multimilionari Michael Bloomberg en la seva pròpia i efímera campanya per la nominació demòcrata a la presidència. Es va quedar pel camí, però no ha deixat de posar diners a la causa demòcrata.
En aquestes eleccions del 2020, de fet, són els multimilionaris d’esquerres els que més diners hi estan posant, un fet “inusual, ja que històricament eren els grups conservadors els que més hi gastaven”, diu Krumloz. A més de Bloomberg, un altre filantrop milionari que es va presentar a la cursa demòcrata sense èxit, Tom Steyer, és un dels grans contribuents d’aquestes eleccions, a més del tradicional George Soros o milionaris tan famosos com George Lucas o Steven Spielberg, que també han posat diners a la campanya de Biden.
En l’altre bàndol, el multimilionari dels casinos Sheldon Adelson, el propietari dels Chicago Cubs de beisbol, Joe Ricketts, o el magnat dels gasoductes Kelcy Warren contribueixen enormement a la campanya de Trump, segons una anàlisi feta per la revista Forbes. Si bé es va presentar a les eleccions del 2016 assegurant que no li calia cap donació perquè la seva enorme fortuna li garantia independència econòmica, el cert és que des que va prendre possessió Donald Trump ha acceptat les donacions de 80 multimilionaris i les seves esposes, segons aquesta revista.
I això és el que se sap, perquè part de les donacions a campanyes polítiques arriben ocultes dins dels anomenats Super PACs (supercomitès d’acció política), els quals, arran de la sentència Citizens United del Tribunal Suprem del 2010, poden rebre sumes il·limitades de donants anònims. És l’anomenat diner negre, que tampoc ha parat de créixer dins de la política nord-americana.
En total, Biden porta recaptats 713 milions de dòlars, i Trump, 595 milions, comptant tant les donacions directes de campanya com els grups externs i els Super PACs.
Però la campanya presidencial no és l’única que s’ha encarit. Si algú vol presentar-se com a candidat a la Cambra de Representants, per exemple, ha de recaptar 2 milions de dòlars de mitjana, i per arribar al Senat calen uns 16 milions per campanya, segons les dades de CRP. “Hi ha tanta pressió sobre els polítics per aconseguir aquestes sumes enormes de diners que tots corren a organitzar esdeveniments per recaptar fons de la gent que els pot donar xecs. ¿I qui pot fer-ho? Els executius empresarials que fan de lobi, aquells que tenen interessos que depenen del govern federal”, recorda Krumholz, que parla d’un “sistema simbiòtic de benefici mutu” creat entre polítics i donants.