Les eleccions de Boko Haram
La violència i els desplaçats pel grup islamista marcaran la campanya de les presidencials del febrer
BarcelonaEl 2014 Nigèria va arrabassar a Sud-àfrica el títol de primera economia de l’Àfrica, tot i que si el producte interior brut es divideix entre els seus 180 milions d’habitants, la riquesa per càpita queda molt per sota de la que aconsegueix el país austral. Hi ha creixement però ni la seva producció de petroli, ni les noves tecnologies ni la potent indústria cinematogràfica local aconsegueixen acabar amb una pobresa extrema que afecta un terç de la població, víctima de les desigualtats socials extremes i dels conflictes interètnics. Sens dubte l’èxit de la macroeconomia serà una dels punts forts del president Goodluck Jonathan en la campanya per a la reelecció en els comicis del 14 de febrer del 2015. El seu Partit Democràtic del Poble (PDP), a més, té a favor ser la formació més transversal, amb suports entre els estats del nord i del sud, en un país dividit fortament entre musulmans i cristians, com el mateix Jonathan. Però la presidència arriba a la fi sense que hagi pogut acabar amb un dels malsons de qualsevol governant: el terrorisme sectari que en el cas nigerià apareix darrere el nom de Boko Haram. La incapacitat de la policia i l’exèrcit per frenar la violència indiscriminada ha fet que l’any que acabem d’acomiadar hagi sigut bo per a aquesta filial d’Al-Qaida liderada per Abubakar Shekau, amb bones connexions amb els somalis d’Al-Shabaab i l’Estat Islàmic.
Califat sense califa
Tot i que el maig del 2013 el govern va declarar l’estat d’emergència a les províncies del nord de Borno, Yobe i Amadawa, els islamistes controlen una dotzena de localitats, on han implantat per la força la interpretació estricta de la xaria, la llei islàmica. De fet, al mes d’agost van declarar un califat islàmic, però a diferència dels islamistes del Pròxim Orient no han nomenat un califa ni disposen d’un territori continu, dues absències clau per incomplir els criteris exigits per ser-ho, segons Ryan Cummings, analista polític de l’institut sobre terrorisme Red24.
Boko Haram es va gestar el 2002 però es pot assenyalar el 14 d’abril de l’any passat com la seva irrupció en l’escena internacional. No és que fins llavors no hagués sembrat el terror entre els seus propis conciutadans, però el segrest de les 276 alumnes d’un internat de la ciutat de Chibok va posar la lupa en un conflicte emmascarat. No hi ha cap pista sobre on són les noies, tot i que es tem que a hores d’ara estiguin casades amb milicians islamistes o hagin sigut venudes com a esclaves sexuals. Shekau va assegurar en un vídeo promocional en què mostrava part del grup de noies tapades amb vels negres que mai les deixaria anar. Els assassinats i els segrestos han continuat i, sense anar més lluny, a mitjans de desembre van raptar gairebé 200 nenes i dones més. L’impacte mediàtic, no obstant, ha sigut més baix.
El nom Boko Haram ja és una declaració de principis, perquè significa “l’educació occidental és pecat”. Per això un dels seus objectius militars són les escoles i, sobretot, les noies, que segons els seus cànons retrògrads i intransigents han de deixar de banda els llibres per cuidar-se de formar una família. No hi ha dades de quants col·legis han tancat portes per por a nous atacs, però algunes fonts assenyalen desenes de centres sense activitat, cosa que vol dir milers de nens sense escola. Un altre èxit per al sectarisme. La violència de la secta ha obligat 470.000 persones dels estats del nord a fugir de casa seva, segons l’ACNUR, l’agència per a refugiats de l’ONU. A més, es parla de més de 5.000 víctimes.
Tot i que no té califat, Boko Haram manté una gran capacitat per matar i estendre com una taca d’oli el terror, ja no només als territoris del nord nigerians, pobres i rurals, ja que la porositat de les fronteres ha traspassat el conflicte als països veïns. Boko Haram no és ja un problema exclusivament intern, sinó que és una de les grans amenaces d’inestabilitat de la regió. El Camerun ha fet recentment el seu primer atac aeri contra posicions dels islamistes nigerians per protegir el seu territori.
Atacs al nord
Chatham House, un institut internacional amb seu a Londres, acaba de presentar un informe sobre la violència a Nigèria des del 1998, un any després que acabés la guerra civil, fins al 2014. En aquesta dècada i mitja, els conflictes interreligiosos i interètnics han provocat 3,4 milions de desplaçats interns o als països fronterers, i 26.000 morts. L’estudi evidencia que Boko Haram ha sabut aprofitar-se dels buits de poder i dels ajuts i sinergies del terrorisme internacional islamista per emergir com el gran botxí nigerià. A partir del 2008, sis anys després del seu naixement a la localitat de Maiduguri, els estats del nord concentren més de la meitat dels episodis de violència que pateix el país. El món mirarà a Nigèria.
