Terratrèmol polític a Àustria per l'ascens de la ultradreta

MunicVa ser només la primera volta electoral –la segona té lloc el 22 de maig-. I es tractava de votar el president federal –càrrec més aviat representatiu- i no el Parlament o el govern. Però el què ha deixat la jornada electoral de diumenge a Àustria és tot un terratrèmol polític de conseqüències imprevisibles no només per al país sinó per a la Unió Europea.

Un ultradretà, Norbert Hofer, del Partit lliure d’Àustria (FPÖ), és el candidat favorit a ser escollit en quatre setmanes com a pròxim cap d’estat del país centreeuropeu després d’obtenir aquest diumenge el 35,3% dels vots, el millor resultat de la formació populista de dretes, euroescèptica i de trets xenòfobs.

La desfeta dels partits tradicionals, el Socialdemòcrata SPÖ i el Popular ÖVP, és descomunal: des del final de la Segona Guerra Mundial tots els presidents que ha tingut el país han procedit de les files d’un dels dos partits; totes dues formacions acostumaven a sumar plegades més del 80% dels vots. Però aquest cop tot just han arribat al 22%.

Els recents resultats electorals són un avís que Àustria gira clarament a la dreta. Mentre Hofer apunta a la presidència del país, el veritable líder i ideòleg del FPÖ, Heinz-Christian Strache, encapçala les enquestes de cara a les pròximes eleccions al consell nacional austríac que es podrien anticipar a aquesta tardor.

El discurs de la dreta es globalitza

L’èxit dels populistes de dreta no deixa de ser sobretot un fracàs dels partits governamentals a Viena, el SPÖ del canceller Werner Faymann i de l’ÖVP del vicecanceller Reinhold Mitterlehner. La situació política després dels esdeveniments a les fronteres ha canviat molt. Molts electors no confien més en un executiu que no ha trobat solucions a la crisi dels refugiats i en un sistema bipartidista que sembla obsolet. Diumenge passat, a banda de l’èxit de l’ultradretà Hofer, cal remarcar que el candidat verd Alexander van der Beller va obtenir el 21% dels volts i la candidata sense partit Irmgard Griss el 19%.

“La crisi de refugiats haurà jugat un rol en aquests resultats, però no ho explica, ni de bon tros, tot. Des de reedició de la Gran Coalició entre el SPÖ i ÖVP a l’any 2007, la població té una impressió contínua que els partits es bloquegen un a l’altre”, va analitzar el politòleg Thomas Hofer a la televisió pública alemanya ARD. “La distribució hegemònica d’Àustria entre els socialdemòcrates de l’SPÖ i els populars del ÖVP arriba a la fi. Els pilars de la segona república s’esquerden”, va remarcar aquest assessor polític.

Després dels seus desastrosos resultats, tots dos partits governamentals van convocar a les seves seus reunions d’urgència. La regidora socialdemòcrata de Viena Tanja Wehsely va exigir fins i tot la dimissió del canceller Faymann. La presidenta de les Joventuts Socialistes, Julia Herr, també va demanar “canvi de personal”.

Al seu torn, Norbert Hofer és titllat com la “cara amable” del FPÖ, però en campanya electoral va advertir d’una “invasió de musulmans” amb l’arribada de refugiats, va rebutjar l’acord europeu amb Turquia i es va mostrar a favor de més tanques frontereres. Àustria, per cert, ha reprès els seus controls a la frontera amb Hongria per “fer front als immigrants il·legals”.