Héctor Sánchez Margalef: “Les eleccions anticipades a Portugal són un fracàs sense pal·liatius de l’esquerra”

Què va suposar l’acord de les esquerres del 2015?

— Va ser un acord històric, ningú se l’esperava. No tant per l’acord dels socialistes amb el Bloc d’Esquerra, sinó sobretot amb els comunistes. I no són uns comunistes qualssevol, sinó de línia dura. I a sobre en un moment en què els socialistes eren la segona força. A escala de país, la geringonça també va ser un èxit. Portugal va passar de ser un estat pària a Europa a ser un país modèlic, on semblava que tot anava bé. 

Per què s’ha arribat fins aquí?

— El 2019 es va començar a trencar la bona relació entre els tres partits de l’esquerra. En comptes de signar un pacte de govern com van fer el 2015, llavors els socialistes van optar per mantenir les formacions d'esquerra com a sòcies preferents, però sense un pla de govern acordat i amb la porta oberta a explorar acords puntuals amb altres partits. El cop definitiu al govern han sigut les eleccions locals del setembre. Tot i perdre alcaldies importants com les de Lisboa i Coïmbra, els socialistes es van imposar en zones on els comunistes estaven molt implantats, i això els ha fet especialment mal. A més, juguen al fet que la dreta no té ni una estratègia ni un candidat clars al darrere. Potser per això també s’han arriscat, però la jugada és molt perillosa per a tothom. I qui hi perd és Portugal.

S’hauria pogut evitar l’avançament electoral?

— S’hauria pogut evitar si hi hagués hagut una coalició d’esquerres. Ho hem de llegir com un fracàs no dels socialistes, o dels comunistes o del Bloc d’Esquerra en concret, sinó de l’esquerra portuguesa en general, sense pal·liatius. És un missatge terrible que envien a l’esquerra mundial: no som capaços d’arribar a un acord.

Es podria repetir la geringonça?

— Si ens hem de refiar de les eleccions municipals, els socialistes guanyarien, però això no vol dir que ho tinguin fàcil per governar, i encara menys després d’haver-se barallat amb les formacions d'esquerra. La possibilitat sempre hi és, però també podria passar que el Partit Socialista mirés cap a la dreta. De fet, ja ha passat algunes vegades.