Eleccions a Algèria sota la repressió per legitimar una transició encallada

BarcelonaAlgèria celebra aquest dissabte unes eleccions anticipades que han estat rebutjades pel moviment antirègim del Hirak i per l'oposició no afí al règim, que denuncia una onada de repressió d'activistes. Es tracta de les primeres legislatives des de l'alçament popular del febrer del 2019 contra el cinquè mandat d'Abdelziz Bouteflika, que el va portar a retirar-se després de vint anys al poder. El moviment de protesta va desencadenar una transició amb mobilitzacions massives i pacífiques setmanals que reclamaven un canvi de règim, un procés sense precedents des de la descolonització de França i que va quedar aturat amb la pandèmia, quan la mobilització va entrar en el que es va definir com a treva sanitària.

Com va passar a les presidencials del 2019 i al referèndum constitucional del 2020, marcats per l'abstenció, l'aspecte més important dels comicis serà la participació, que determinarà el grau de legitimitat d'un sistema polític marcat pel poder a l'ombra de l'exèrcit. Els col·legis han obert a les vuit del matí i tancaran a les set del vespre, i els resultats no s'esperen fins demà diumenge. S'hi presenten 1.500 llistes per als 407 diputats de l'Assemblea Popular Nacional, que tenen un mandat de cinc anys.

Onada de detencions

Dijous van detenir tres figures destacades del Hirak: l'opositor Karim Tabbou, el director de Radio M, Ihsane El Kadi, i el periodista Khaled Drareni. Tots tres van ser alliberats divendres. El Hirak ha denunciat una "mascarada electoral" i ha demanat el boicot als comicis, igual que l'esquerra laica, encapçalada pel Partit dels Treballadors. Les autoritats estan decidides a imposar un full de ruta, que busca legitimar a les urnes, per perpetuar el sistema i ignorar els canvis de fons que exigeix el Hirak: una transició democràtica, sobirania popular, justícia independent i equitat social. En els últims mesos el govern s'ha esforçat a ofegar la dissidència, prohibint les manifestacions i multiplicant les detencions d'opositors, periodistes i advocats. Fins a 222 presos polítics són entre reixes per haver participat en el Hirak, segons el Comitè Nacional per l'Alliberament dels Detinguts. Per a Human Rights Watch, que denuncia "l'espantosa escalada repressiva", "les vagues promeses d'obertura i de diàleg del president Abdelmadjdid Tebboune fracassen contra la realitat de la repressió".

Amb un sistema polític i de partits fortament desacreditat, una de les claus seran els resultats que obtinguin els candidats independents. També es veurà el pes que obtenen els islamistes moderats del Moviment de la Societat per la Pau, pròxim als Germans Musulmans. L'International Crisis Group preveu com un "escenari probable que les forces polítiques que surtin dels comicis es reagrupin per formar una coalició amb l'objectiu de perpetuar el sistema".