Eleccions a l’Afganistan amb tres anys i mig de retard

BarcelonaLes paperetes de vot a Kabul són com un diari: un plec de 15 pàgines grans com un tabloide. Si no fos així, seria impossible encabir-hi el nom, el retrat i el símbol que identifiquen cadascun dels candidats que es presenten a les eleccions legislatives que se celebren avui a l’Afganistan. Fins a 2.565 candidats concorren als comicis, malgrat que només hi ha 250 escons al Parlament. Tots els candidats són independents, i cadascú ha fet i organitzat la seva pròpia campanya. Un caos d’interessos individuals, en què tornarà a estar present el fantasma del frau electoral. Els resultats dels comicis es tindran d’aquí uns dos mesos -s’ha fixat el 20 de desembre com a data límit per fer-los públics-, perquè es preveu que el recompte de vots serà un autèntic maldecap.

Les eleccions parlamentàries se celebren amb tres anys i mig de retard -en teoria s’haurien d’haver fet el 2015- i ahir, quan faltaven menys de 24 hores per a l’obertura dels col·legis electorals, el govern va decidir suspendre-les en una de les províncies més importants del país, la de Kandahar, al sud de l’Afganistan i tradicional bressol dels talibans. Dijous el moviment fonamentalista va assassinar el cap de la policia de Kandahar i el responsable del seu servei d’intel·ligència en un atemptat en què el cap de l’OTAN a l’Afganistan, el general nord-americà Scott Miller -la persona amb més protecció armada del país-, va resultar il·lès de miracle.

Els comicis a Kandahar possiblement se celebraran la setmana que ve. Encara no s’ha fixat una data. Així mateix, les votacions s’han ajornat fins a l’any que ve en una altra província, Ghazni, també per falta de seguretat. I es preveu que només dos terços dels col·legis electorals puguin obrir avui a causa de les amenaces dels talibans. Amb aquest panorama, es preveu que pocs electors votaran, i es qüestiona la credibilitat d’unes eleccions que costaran uns 45 milions de dòlars a la comunitat internacional i que haurien de servir per renovar una institució tan clau com el Parlament.

Màquines polèmiques

“Estem treballant en torns de 24 hores perquè si no les màquines no estaran a punt per a les eleccions”, admetia dijous Mariam Ahmadi, de la Comissió Independent Electoral, mentre intentava configurar a contrarellotge uns aparells d’identificació biomètrica que aquesta institució encarregada d’organitzar els comicis s’ha tret de la màniga a l’últim moment. En teoria les màquines han de servir per evitar el frau electoral, però aquesta setmana molts treballadors que les han de fer servir avui no tenien ni idea de com funcionaven. A més, molts aparells no han estat revisats o ni tan sols han arribat als col·legis electorals.

A l’Afganistan no hi ha un cens electoral. L’últim que es va fer va ser als anys 70 i, després, la guerra ha impedit renovar-lo. En les eleccions presidencials del 2004 -les primeres que es van celebrar després de la caiguda del règim dels talibans- es van distribuir uns carnets de votació per identificar els electors que volien participar en els comicis. Aquests carnets, però, aviat es van multiplicar com els pans i els peixos. Es calcula que l’Afganistan té uns 12 milions d’electors, però l’any 2014 hi havia fins a 24 milions de carnets de votació en circulació.

Per aquesta raó, en les eleccions d’avui s’ha optat per deixar-ho estar i tornar a començar. Tots els votants s’han hagut de tornar a registrar -ho han fet 8,9 milions- i se’ls ha assignat un col·legi electoral per votar. Abans ho podien fer en qualsevol centre. A més, s’han adquirit aquests moderns aparells d’identificació biomètrica, amb els quals se’ls prendran les empremtes dactilars i una fotografia.

“El govern va encarregar les màquines fa només un mes i mig. Les coses no es poden fer així, a correcuita i a última hora”, es queixava aquesta setmana per telèfon des de Kabul Habib Shinwari, gerent de l’Organització de Supervisió Electoral i Transparència de l’Afganistan (ETWOA, en les sigles en anglès). La Comissió Independent Electoral ha advertit que només acceptarà com a vàlids els vots dels electors identificats amb els aparells biomètrics.

“És una bogeria comprar les màquines ara. La comunitat internacional ja va dir al govern afganès que no pagaria els aparells i que, si els volia, els hauria de finançar amb els seus propis diners”, diu indignat a l’ARA un alt responsable de l’ONU a l’Afganistan, que prefereix mantenir l’anonimat i que preveu que les màquines biomètrique només contribuiran a la confusió. El govern afganès ha gastat 15 milions d’euros en els aparells.

Però el mantra de les Nacions Unides per a aquests comicis és “ Afghan led, Afghan owned ”, o sigui, les eleccions són dels afganesos i ells les dirigeixen i, en conseqüència, ells les maneguen com volen i la comunitat internacional se’n renta les mans. De fet, fins a 234.514 observadors i interventors s’han registrat per supervisar les eleccions, però aquest cop només dues desenes són estrangers.