Egipte tem l'arribada d'una allau de palestins al seu territori

El CaireL’exèrcit d’Israel va publicar un nou mapa a les xarxes socials el 22 de desembre on indicava una zona del centre de la franja de Gaza que havia de ser evacuada. A l'àrea marcada hi vivien unes 90.000 persones abans de l'inici de l’ofensiva, però, amb la guerra, més de 60.000 desplaçats interns s'hi han desplaçat buscant refugi, segons l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA). L'ordre d'Israel és que ara tothom es traslladi al sud de la Franja, que ja està superpoblada.

Aquest desplaçament forçós de cada vegada més palestins cap al sud de Gaza i la crisi humanitària a l'enclavament neguitegen el Caire. Les autoritats egípcies temen que l’expansió de l’ofensiva d’Israel, la seva política de setge i les constants ordres de reubicació siguin el preludi d’una expulsió dels gazatins cap al seu territori o agreugin la situació fins al punt que milers de palestins desesperats intentin travessar la frontera.

Desplaçament forçós

Des de l’inici de la campanya militar a Gaza, a principis d’octubre, hi ha hagut dues grans fases de desplaçaments forçosos. Inicialment, l’exèrcit israelià va concentrar la seva ofensiva a la meitat nord de l’enclavament i va ordenar a la població desplaçar-se a la meitat sud. Però després de la breu treva entre Hamàs i Israel, els militars israelians també han estès els seus atacs a la meitat sud, cosa que està forçant desenes de milers de persones, moltes ja desplaçades d'abans, a fugir a zones més meridionals, cada cop més a la vora d’Egipte. S'estima que 1,9 milions de gazatins, entorn del 85% de la població de la Franja, s'han desplaçat per fugir dels bombardejos, cosa que representa el moviment més gran de població palestina que es registra des de l’èxode massiu provocat arran de l’establiment de l’Estat d’Israel l’any 1948, segons l’Agència de l’ONU per als Refugiats de Palestina (UNRWA).

La campanya militar israeliana també ha destruït el nord de Gaza, i la situació a la meitat sud és dramàtica: amuntegament de gent, fam, manca d'aigua, el sistema sanitari i el de sanejament estan al punt del col·lapse i l’ordre públic penja d'un fil, segons l’ONU i grups locals. L’ajuda humanitària, a més, arriba amb comptagotes pels obstacles i restriccions que imposa Israel.

En aquest context, el director de la UNRWA, Philippe Lazzarini, ha afirmat recentment que el curs dels esdeveniments suggereix que Israel intenta traslladar els palestins a Egipte. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha denunciat en una carta al Consell de Seguretat que no descarta un escenari encara pitjor a Gaza que inclogui “una pressió més alta per al desplaçament massiu [de palestins] a països veïns”.

Davant d’aquesta creixent pressió a la frontera, el Caire ha comunicat als Estats Units i a Israel que, si finalment l’ofensiva al sud de la Franja força els palestins a fugir cap al Sinaí, es plantejarà una ruptura de les relacions amb Tel-Aviv, segons quatre representants de les administracions nord-americana i israeliana citats recentment pel mitjà estatunidenc Axios. Egipte va ser el primer país del món àrab a firmar un tractat de pau amb Israel, l’any 1979.

En aquesta línia, a principis de desembre el ministre de Defensa d’Egipte, Mohamed Zaki, proper al president, Abdel Fattah al-Sisi, ha advertit que l’exèrcit egipci està preparat per preservar la seguretat i l’estabilitat de la nació davant de qualsevol agressió, i que la delicada situació a Gaza podria desembocar en una escalada militar no calculada.

De la mà de Jordània i l’Autoritat Palestina, Egipte ha expressat en tot moment inquietud per la possibilitat que Israel expulsi els palestins de Gaza. També ha rebutjat reiteradament una neteja ètnica cap al seu territori, perquè soscavaria el dret palestí a establir un futur estat que inclogui la Franja i perquè no vol que el Sinaí esdevingui una base d’operacions per a la resistència palestina contra Israel. Fregant la ironia, Al-Sisi ha suggerit a Israel que reubiqui temporalment els gazatins al desert israelià del Nègueb.

Paral·lelament, Egipte manté una frenètica activitat diplomàtica per assolir una nova treva a Gaza. L’última proposta del Caire, rebuda amb fredor per totes les parts, preveu primer un alto el foc i un intercanvi d’ostatges que permeti treballar en el cessament de les hostilitats, després un acord ampli d’alliberament de presoners i, finalment, un diàleg nacional palestí per acordar un govern d’unitat tecnocràtic previ a uns comicis.

El dret internacional humanitari estableix que l’evacuació de civils en un context bèl·lic ha d’anar acompanyada de mesures per garantir unes condicions de seguretat, allotjament, nutrició i higiene, segons l’OCHA. El fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI), Karim Khan, ha denunciat que bloquejar l’ajuda humanitària, com passa a Gaza, pot constituir un crim.