Egipte silencia les veus crítiques amb una onada de detencions

BarcelonaA mitjans de la dècada del 2000, Wael Abbas duia sempre un SMS preparat a la bústia de sortida del mòbil. Li calia només prémer el botó d’enviament perquè l’alerta arribés a una organització de drets humans: “M’han arrestat”. Eren temps de Hosni Mubàrak a Egipte i aquest bloguer, que destapava tortures policials, estava en el punt de mira de la seguretat de l’estat. La setmana passada, tants anys després, va enviar el missatge, aquest cop a la seva pàgina de Facebook. “M’estan arrestant”, va tenir temps d’avisar abans que li embenessin els ulls i se l’enduguessin de casa en pijama.

A Mubàrak el va liquidar la revolta de Tahrir, però el règim militar va sobreviure. Ara són temps del general Abdel Fatah al-Sissi i els qui en dissenteixen tornen a estar sols i ja no poden ni organitzar protestes ni expressar les seves opinions. “La situació és molt pitjor ara. La repressió contra els activistes i contra qualsevol que gosi parlar és molt dura i terrible”, afirma una veterana activista digital d’Egipte.

Les organitzacions de drets humans denuncien que el menyspreu d’Al-Sissi pels drets humans ha portat Egipte a la pitjor crisi de la seva història. Els presos de consciència es compten en desenes de milers i en centenars les persones que han estat condemnades a mort, moltes islamistes. La tortura, els arrestos arbitraris i les desaparicions forçades són pràctiques sistemàtiques, alerta Human Rights Watch. Es tanquen ONGs i es controlen i reprimeixen els mitjans.

Altres casos

Wael Abbas és ara a la presó de Tora, detingut durant quinze dies, però les detencions sense judici es poden allargar mesos i anys. Un exemple és el del fotoperiodista Mahmud Abu Zeid, Shawkan, arrestat l’agost del 2013 mentre cobria la brutal dispersió de l’acampada a la plaça Rabaa al Adawiya, al Caire, durant el cop liderat per Al-Sissi que va derrocar l’aleshores president Mohamed Mursi. La sentència es farà pública el 30 de juny. La fiscalia li demana la pena de mort, com als altres 738 processats. Gairebé el mateix nombre que les persones mortes en la massacre, els responsables de la qual segueixen impunes.

Wael Abbas i Shawkan tenen una defensa experimentada, la dels advocats de la Xarxa Àrab per a la Informació de Drets humans (ANHRI), una associació veterana en la lluita contra la censura i la defensa de la llibertat d’expressió. Gamal Eid i Karim Abdelrady informen aquests dies a les xarxes socials del seu cas. En Wael està bé; està animat per la campanya de solidaritat; ha donat la contrasenya del seu ordinador, i li han tallat els cabells molt curts, expliquen.

L’AHNRI denuncia que l’onada de detencions i de “casos fabricats” busca silenciar totes les veus crítiques. “En Wael és molt popular i té molts seguidors a les xarxes. I és molt valent. Sempre ha escrit el que opina de les polítiques del govern”, afirma Abdelrady.

El seu cas és emblemàtic però és l’últim d’una llarga llista d’activistes i informadors arrestats des que Al-Sissi va renovar la presidència al març. Les noves etiquetes #FreeWael o #FreeAmalFathy s’encadenen a les xarxes socials amb les més antigues #FreeShawkan i #FreeAlaa, en record del conegut bloguer Alaa Abdel Fatah, condemnat a cinc anys de presó el 2015.

A la majoria els acusen ara del mateix: de difondre notícies falses i pertànyer a un grup il·legal. Quines notícies? Quin grup? “Ni tant sols sabem a quin grup es refereixen. El fiscal no l’hi va dir quan va interrogar en Wael. Aquests càrrecs són automàtics, especialment en els casos que porta la fiscalia de la seguretat de l’Estat [que s’ocupa dels delictes polítics i de terrorisme, contra l’estat i l’ordre públic]”, denuncia el seu advocat.

Campanya a internet

La campanya de repressió del règim d’Al-Sissi s’acarnissa també amb internet. S’intimida i difama els usuaris, es bloquegen centenars de webs, es hackegen blogs i s’espien comunicacions amb la complicitat o la passivitat de les companyies occidentals.

Quan Wael Abbas va ser detingut, no va poder piular “M’estan arrestant” als prop de 350.000 usuaris que el seguien perquè Twitter li va cancel·lar el compte (@waelabbas) al desembre després que una tropa de trols del règim el denunciessin. Es van esborrar deu anys de la història recent d’Egipte. I és una ironia punyent que les mateixes eines que els van ajudar a tombar la dictadura de Mubàrak ara contribueixin a neutralitzar-los.

L’activista de drets humans i expert en ciberactivisme Sherif Azer afirma que la situació és tan perillosa que cada cop hi ha menys bloguers en actiu. “El més alarmant és que als ciberactivistes detinguts se’ls acusa de terrorisme, mentre que en època de Mubàrak els càrrecs eren més lleus”, afirma. “Esperem que el deixin lliure en unes setmanes. Si va a judici amb aquests càrrecs, podria suposar una sentència d’anys d’empresonament”.