Egipte torna a mostrar la profunda divisió del carrer
S'intensifiquen els contactes per sortir del bloqueig polític i nomenar un govern provisional
El CaireUn cop més, desenes de milers d'egipcis van sortir als carrers de les principals ciutats del país en manifestacions i concentracions de sentit contrari, un pols que es va iniciar a finals de juny i que no sembla que hagi d'acabar aviat. El cop d'estat militar que va deposar dimecres passat el president islamista Mohammed Mursi ha aprofundit la divisió d'una societat que s'ha anat polaritzant els últims mesos. No obstant, a diferència de jornades anteriors, no es van produir incidents violents de gravetat, amb l'excepció d'un atemptat al Sinaí que va provocar la mort d'un soldat. Es calcula que durant els quatre dies anteriors van morir almenys 36 persones i més d'un miler van resultar ferides en enfrontaments entre detractors i partidaris de Mursi, i entre aquests últims i les forces de seguretat.
Per la seva banda, el rais interí, Adly Mansour, va intensificar ahir els contactes amb les forces polítiques per formar el nou govern. Unes hores després d'haver filtrat dissabte l'elecció de Mohamed ElBaradei per al càrrec de primer ministre, la presidència es va fer enrere. Segons diversos analistes, la raó va ser l'objecció del partit salafista Nour, l'únic grup islamista important que no dóna suport a Mursi. Els salafistes rebutgen que un líder prominent de la plataforma opositora assumeixi el poder arrabassat als Germans Musulmans.
Els altres noms que sonen per ocupar el càrrec són el president del Banc Central d'Egipte, Hisham Ramez, i el director de l'Autoritat General d'Inversions, Ziad Bahai el-Din. Tots dos tenen un perfil més tecnocràtic que ElBaradei, una figura polaritzadora. Segons una filtració publicada al diari Al-Ahram , una possibilitat que ha agafat força les últimes hores és el nomenament de Bahai al-Din com a primer ministre i ElBaradei com a vicepresident.
Amb l'exèrcit i contra Obama
Les mobilitzacions al Caire van repetir escenaris. La nova Aliança Nacional en Suport de la Legitimitat, liderada pels Germans Musulmans i formada per diversos grups islamistes, va fer una crida als seus seguidors a manifestar-se davant la mesquita de Rabà al-Audawia per "protegir la revolució". Per la seva banda, el partits opositors i Tamarrud van convocar diverses marxes per "defensar la legitimitat popular" que van convergir a la plaça Tahrir i al palau presidencial.
"L'exèrcit no té dret a intervenir en política per donar suport a un partit polític concret. Hauria de ser l'exèrcit de tots", sosté l'Essam, un imam simpatitzant dels Germans Musulmans, fent-se ressò d'una indignació compartida per la majoria dels assistents a la concentració islamista. "Nosaltres vam votar Mursi per dirigir el país, no ElBaradei. No ens poden robar els nostres vots", afegia. "Legitimitat o martiri", resava una pintada feta amb guix sobre la calçada al punt on, segons diversos manifestants, un simpatitzant de Mursi va ser abatut per un tret disparat pels soldats.
Mentre a Rabà al-Audawia regnaven els cartells amb la fotografia de Mursi, a Tahrir era omnipresent el ministre de Defensa, Abdulfattah al-Sisi. "L'exèrcit i el poble són una mà!", corejaven els manifestants, que aplaudien extasiats les maniobres d'exhibició d'un esquadró d'avions militars que utilitza fum amb els colors de la bandera d'Egipte. L'ambient és ple d'altes dosis de patriotisme fins i tot a la parada del metro més pròxima, on sonen cançons amb fervor nacionalista. "Això no és un cop d'estat. No ho pot ser quan l'exèrcit l'únic que fa és donar resposta a les demandes dels 33 milions d'egipcis que van sortir al carrer el 30 de juny", diu el Haizam, fent referència a una xifra inflada proporcionada pel diari Al-Ahram .
Juntament amb Al-Sisi, l'altre protagonista de la concentració és el president dels Estats Units. "Obama dóna suport als terroristes", proclama una gran pancarta. Molts assistents estan convençuts que Washington té una aliança amb els Germans Musulmans. De res han servit les declaracions ahir del mateix Barack Obama, que va reiterar que la seva administració "no està alineada ni dóna suport a cap partit polític o grup particular a Egipte".
Washington sí que segueix, però, amb molta atenció els esdeveniments que tenen lloc a Egipte. El secretari de Defensa, Chuck Hagel, ha mantingut diverses converses telefòniques amb el seu homòleg egipci els últims dies, segons va informar ahir el Pentàgon. Tot i que la legislació nord-americana estableix una congelació automàtica de les ajudes militars a aquells països on s'ha produït un cop d'estat, diversos legisladors es van manifestar contraris a fer aquest pas. "El que hem de fer és demanar calma i que els Germans Musulmans actuïn amb responsabilitat", va declarar el senador republicà Bob Corker.
