Egipte dispara la compra d'armes (a Europa)

El CaireSense la pompa que en un altre context hauria envoltat un acord comercial multimilionari, França va anunciar dimarts la venda de 30 nous caces Rafale a Egipte, segons va informar el ministeri de Defensa francès en un breu comunicat. El contracte, que se suma a un altre de similar firmat el 2015 i que inclou també l'entrega d’equipament associat, reforça els lucratius vincles militars entre París i el Caire, tot i l'historial de vulneracions de drets humans que pesa sobre el país africà.

Està previst que els primers caces arribin a Egipte d'aquí tres anys, i l'import total de l'operació puja a 3.950 milions d'euros, que el Caire hauria de pagar amb un préstec garantit en un 85% (3.400 milions d'euros) ni més ni menys que per França, segons ha publicat el mitjà d'investigació francès Disclose.

“No és inesperat, però l'acord és xocant i inacceptable a molts nivells”, assegura Amr Magdi, investigador d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica a Human Rights Watch (HRW). “Creiem que França viola el marc comú europeu del 2008 per a la transferència d’armes estrangeres, que obliga els països europeus a actuar amb la deguda diligència per no transferir armes a governs que cometen greus abusos i a garantir que les armes no són utilitzades per organismes implicats en greus abusos de drets, com és el cas d’Egipte”, afegeix.

Desenes d'acords

La compra de la trentena d’avions de combat Rafale s'emmarca en la polèmica política de defensa expansiva que ha liderat el president d'Egipte, l'exmariscal Abdel Fattah al-Sissi, des que va arribar al poder en un cop d'estat l'any 2013. L’estratègia del rais es basa en una aposta per modernitzar l'exèrcit, que controla les regnes de l’estat, i alhora reduir la dependència militar respecte als Estats Units. Per aconseguir-ho, una de les principals fitxes han sigut grans acords de compra d'armes, malgrat que molts en qüestionen la necessitat.

En aquest sentit, Egipte va firmar almenys 54 acords entre l’any 2014, quan Al-Sissi va convertir-se formalment en president, i el 2019, segons un informe de l’Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI). Així, el Caire ha sigut des del 2015 el tercer màxim importador d'armes del món, una posició que només ha consolidat en els últims dos anys, durant els quals ha tancat o plantejat acords per valor d’uns 13.500 milions d'euros, sense comptar l'últim amb França.

En aquest període les importacions procedents dels Estats Units, que entre el 2000 i el 2009 havien representat el 75% del total, segons el SIPRI, s'han reduït dràsticament, i Egipte ha apostat per arribar a acords amb altres aliats, com França, Itàlia, Alemanya, la Xina i Rússia. En el cas dels socis europeus, els enormes acords d'armes han sigut denunciats per organitzacions de drets humans pels sistemàtics abusos comesos pel règim egipci, així com per la seva capacitat de finançar-los i perquè molts els consideren un recurs emprat per comprar el seu silenci.

L'últim acord de compra de 30 caces francesos, per exemple, arriba després que, al desembre, el president francès, Emmanuel Macron, rebés Al-Sissi amb la catifa vermella a París. Aleshores Macron va deixar clar que no condicionarà la política de defensa a desavinences en matèria de drets humans, i durant aquella mateixa visita el president egipci va reunir-se amb el director general de Dassault, l’empresa que produeix els caces Rafale. Una polèmica semblant s'ha viscut a Itàlia, que al llarg de l'any passat estava previst que signés el que podria convertir-se en l'acord de compra d’armes més important de la història d'Egipte, malgrat la tensió irresolta entre els dos països pel brutal assassinat de l'estudiant italià Giulio Regeni el 2016 al Caire a mans de membres de les forces de seguretat egípcies.

D'on surten els diners?

Aquest vertiginós augment de les importacions d'armes des de l'arribada al poder d’Al-Sissi ha anat acompanyada, a més, per unes agressives polítiques d'austeritat dictades pel Fons Monetari Internacional, que ha hagut de rescatar dos cops Egipte des de llavors amb préstecs per valor de 17.900 milions d'euros. Malgrat això, encara es desconeix com finança exactament el Caire les compres militars, ja que si bé entre el 2000 i el 2009 es pagaven molt probablement amb l'assistència directa de Washington, ara la font no està clara i, tal com fa notar el SIPRI, el pressupost públic oficial de l'estat no és suficient.