Egipte bloqueja l’accés a webs crítiques amb el govern
L’executiu imposa una censura similar a la que hi ha a la Xina
TunisL’Egipte del president Abdel Fattah al-Sissi cada dia més s’assembla al país de la novel·la 1984 de George Orwell. Després de clausurar més d’una desena de cadenes de televisió opositores i diversos diaris de paper, i d’empresonar desenes dels seus periodistes, el govern egipci ha posat ara al seu punt de mira les publicacions crítiques en format electrònic. Als mitjans de comunicació, només es permet una narrativa, l’oficial. Segons l’ONG egípcia Associació per la Llibertat de Pensament i d’Expressió (AFTE), des de finals de maig, les autoritats han bloquejat l’accés des del país àrab a 101 pàgines web d’informació. I ho han fet amb nocturnitat i traïdoria: cap institució n’ha donat explicacions, com si es tractés de l’obra d’un ministeri fantasma.
En un primer moment, la decisió de bloquejar les pàgines web va formar part de les mesures d’assetjament contra Qatar portades a terme per l’Aràbia Saudita i els seus aliats, entre els quals hi ha el Caire. La major part dels diaris electrònics silenciats eren qatarians, finançats per aquest petit emirat o bé simpatitzants dels Germans Musulmans, el moviment islamista considerat “terrorista” pel règim d’al-Sissi, però aliat de Doha. Així, entre els mitjans afectats figuraven la cadena panàrab Al-Jazira, al cor del conflicte entre Qatar i l’eix format per Riad-el Caire-Dubai, i el diari Al Arabi al-Jadid.
Tanmateix, ja sigui en el primer o en els successius cribatges efectuats uns dies després, el govern egipci va aprofitar l’ocasió per afegir al mateix sac mitjans independents que no tenen res a veure amb Qatar o els Germans Musulmans, però que publiquen articles crítics amb el règim, o notícies sobre fets que el govern preferiria amagar. Els principals són Al-Bidaia, Mada Masr, una web bilingüe anglès-àrab amb reportatges de fons, Daily News Egypt, un diari en anglès, i Al Borsa, un diari econòmic, aquests dos últims propietat d’un mateix grup empresarial.
“La majoria de les pàgines són de notícies, la qual cosa constitueix un atac contra els mitjans i contradiu l’article 57 de la Constitució”, ha denunciat en un comunicat l’AFTE. “Som una entitat legal, tots som membres del sindicat de periodistes i no hi ha cap norma que hàgim violat. Però no podem saber la raó [per la qual han tancat els mitjans] perquè cap autoritat s’ha comunicat amb nosaltres”, explica per correu electrònic Lina Attalah, la directora de Mada Masr. L’única explicació ha arribat a través d’alguna declaració anònima en mitjans afins assegurant que les webs “donen suport al terrorisme i a l’extremisme, i difonen mentides de forma deliberada”.
“En molts aspectes, hem tornat enrere. Als mitjans públics, es fan servir unes mesures de pressió semblants a l’era Mubàrak. Però en d’altres, com el marge de maniobra als mitjans independents, estem pitjor”, sosté Karem Yehia, un veterà periodista que ha desenvolupat part de la seva carrera al diari oficialista Al-Ahram. Entre les novetats del règim, un control molt més estricte de l’internet gràcies al software proporcionat per companyies tecnològiques occidentals. Per exemple, desenes de persones han estat detingudes i jutjades per comentaris penjats a les xarxes socials.
“La conclusió que el règim va treure de la revolució és que va ser possible pel marge de llibertat atorgat als activistes i a la societat civil. Ara volen segellar aquest espai”, explica Amr Hamzawy, investigador i exdiputat egipci exiliat als EUA. Amb tot, els mitjans afectats per la censura pensen plantar cara. “Continuarem fent periodisme, i utilitzarem altres plataformes, com les xarxes socials, per difondre les nostres publicacions. A més, hem presentat una demanda als tribunals”, rebla Attalah. Mada Masr no és l’únic, altres mitjans han iniciat també accions legals, si bé en un règim com l’egipci el fet de tenir la llei a favor no és cap garantia de victòria.