Troben restes humanes a la zona de recerca de l'avió desaparegut

TunisEls equips egipcis han trobat restes humanes, a més de maletes i seients d'avió, a la zona de recerca de l'avió d'EgyptAir desaparegut al Mediterrani quan feia la ruta París-el Caire, amb 66 persones a bord, segons el ministeri de Defensa grec.

Les autoritats egípcies havien informat ja que s'havien localitzat trossos de fuselatge i pertinences dels passatgers a 290 quilòmetres al nord de la ciutat d'Alexandria. En un comunicat, els militars expliquen que estan buscant la caixa negra.

L'operació de recerca s'havia intensificat des de primera hora amb avions i vaixells d'Egipte, França, Grècia i Turquia, que participen en l'operatiu de gran abast per localitzar les restes de l'aparell. Els Estats Units també hi han desplaçat un vaixell des de la seva base a Sicília. Inicialment tant les autoritats gregues com la companyia van dir que havien trobat armilles salvavides i trossos de fuselatge de l'Airbus 320 desaparegut, però després van comunicar que no pertanyien a l'aparell.

El vol MS804 va desaparèxier passades les 2.35 hores de la matinada: el pilot no va fer cap trucada d’auxili i l’últim contacte amb els controladors aeris grecs –rutinari, sense cap incidència– va ser 10 minuts abans de la desaparició de l’aparell als radars. Amb la llum del sol va començar la recerca de l’aparell, però la confusió va regnar durant tot el dia –amb declaracions contradictòries del govern grec i l’egipci– sobre si s’havien localitzat restes pertanyents a l’avió sinistrat. El misteri, ahir a la nit a última hora, continuava.

Tant les autoritats egípcies com les franceses no van descartar cap hipòtesi sobre la desaparició de l’avió: des d’una errada humana o tècnica fins a un sabotatge o un atemptat terrorista. Però, malgrat la prudència, el ministre d’Aviació Civil d’Egipte, Xerif Fathi, tot i que va afirmar que “encara era d’hora” per establir la raó del sinistre, va apuntar a la tarda que la probabilitat d’un atemptat terrorista era superior a la d’un problema tècnic.

Però, tot i aquesta declaració, a París es mantenia ahir a la nit oficialment la prudència davant de qualsevol anunci del govern egipci previ a la localització de les restes de l’aparell. Els dos governs, l’egipci i el francès, participaran en la comissió d’investigació de la catàstrofe, que serà liderada per experts del país àrab.

L’aparell, un Airbus 320, va enlairar-se de l’aeroport Charles de Gaulle de París amb 56 passatgers, inclosos un nen i dos nadons, a més de set tripulants i tres membres de les forces de seguretat que rutinàriament viatgen en aquesta mena de vols. Poc abans de desaparèixer dels radars, just on conflueixen els espais aeris grec, xipriota i egipci, l’aparell va fer uns moviments bruscos: va girar 90 graus a l’esquerra i després 360 a la dreta, mentre es desplomava ràpidament, passant d’estar a més d’11.000 metres d’altitud –l’habitual– a uns 5.000. El seu aterratge a l’aeroport del Caire estava programat per a les 3.15, hora local.

La majoria, egipcis

D’acord amb un tuit del compte oficial de la companyia aèria egípcia, 30 dels passatgers eren de nacionalitat egípcia, mentre que 15 eren francesos, i l’origen de la resta es dividia entre una desena de nacionalitats, incloses la britànica, la iraquiana i la saudita. Entre les persones a bord no hi figurava cap ciutadà espanyol. Segons va informar EgyptAir, el pilot a càrrec de la nau –que anava a un terç de la capacitat– acumulava més de 6.000 hores de vol i l’aeronau, adquirida el 2003, sumava més de 48.000 hores de servei. Els dies anteriors a la catàstrofe no havia registrat cap problema tècnic.

L’Airbus A320 d’EgyptAir desaparegut s’havia fabricat el 2003 i, segons la web Flightradar, abans de viatjar a París l’aparell havia fet el trajecte d’anada i tornada entre Tunis i el Caire. En l’última setmana havia volat sense problemes a Asmara, Brussel·les, Beirut, Istanbul, Abu Dhabi, Kuwait, Atenes, Luxor, Alexandria i Casablanca.

Segons els experts, és pràcticament impossible que l’aparell pogués ser abatut per un projectil llançat per algun grup terrorista des de terra, ja que en el moment de la caiguda volava a massa altitud. Només els estats amb un sofisticat armament disposen de la tecnologia per fer-ho. En canvi, sí que és possible que s’hagués produït la detonació d’un artefacte explosiu en ple vol que podria haver fet caure la nau. De fet, vist que feia bon temps, la hipòtesi que prenia força ahir era justament aquesta, la d’un atemptat.

El precedent, al Sinaí

Si fos així, seria un cas similar al de l’avió rus que va explotar sobre la península del Sinaí l’octubre passat i va causar 224 morts, que va ser reivindicat per Wilaya Sina, la filial egípcia de l’autodenominat Estat Islàmic (EI). El grup terrorista, de fet, va afirmar que hi havia introduït material explosiu amagat dins una llauna de refresc. No obstant això, no va ser fins al març que les autoritats egípcies van reconèixer que la hipòtesi més probable d’aquell sinistre era la d’un atemptat.

L’atac va suscitar aleshores seriosos dubtes sobre els sistemes de seguretat dels aeroports egipcis, i diverses companyies aèries van cancel·lar els seus vols al país àrab, un cop dur per a la indústria turística. Les alarmes es van tornar a disparar quan un home –amb un explosiu fals– va desviar un avió d’EgyptAir que anava d’Alexandria al Caire i el va fer aterrar a Xipre. L’home –que tenia les facultats mentals pertorbades– va ser detingut.