Al-Sissi es corona faraó de l'Àfrica amb el camí lliure per eternitzar-se al poder
El president egipci diu que la seguretat i la migració són prioritats en el contient
BarcelonaL'egipci Abdel Fattah al-Sissi és el president rotatori de la Unió Africana (UA), l'organisme en què els 54 països del continent es troben per intentar trobar solucions a problemes globals. L'elecció entre els aplaudiments i felicitacions dels caps d'estat i de govern suposa la pau entre totes dues parts i evidenciarà si el Caire passa pàgina o manté una certa rancúnia als seus col·legues. Fa sis anys, el 2013, l'ens va aprovar expulsar Egipte del club arran del cop d'estat que Al-Sissi va dirigir contra Mursi, el primer i únic president escollit democràticament al país dels faraons.
El càstig va durar només un any i li va barrar l'entrada a la cimera Àfrica-Estats Units que va organitzar Barack Obama. L'egipci està d'enhorabona perquè el seu Parlament li està facilitant el camí perquè pugui quedar-se al govern del Caire fins al 2034, fet que li permetrà lligar curt el poder judicial i rematar l'ofensiva repressiva contra els Germans Musulmans, el moviment de Mursi que ha estat il·legalitzat i s'inclou ara a la llista de terrorisme.
En el breu discurs d'acceptació de la presidència temporal de la Unió Africana, Al-Sissi ha assenyalat la migració i sobretot la seguretat i la defensa com els dos grans temes en què centrarà el seu mandat anual.
L'elecció d'Al-Sissi ha estat rebuda entre crítiques per les organitzacions de defensa dels drets humans i els sectors panafricanistes que aposten perquè la UA ampliï les seves competències i capacitats, a l'estil de la Unió Europea. No obstant això, tradicionalment els líders de països grans o els autoritaris i dictadors recelen d'una Unió Africana poderosa que pugui intervenir en assumptes interns o dicti una legislació global.
Des d'Amnistia Internacional es denuncia que el mandat d'Al-Sissi està farcit d'exemples que demostren "un escandalós menyspreu pels drets humans", en paraules de la directora de l'entitat per al nord d'Àfrica, Najia Bounaim. L'organització afirma que la repressió és més dura ara que durant el dinosaure Mubàrak, actualment també empresonat.
Al-Sissi té per davant un any en què les grans potències econòmiques –Nigèria i Sud-àfrica– celebraran eleccions enmig de tensions polítiques i socials, per raons diferents, però que han afeblit el seu creixement.
En tot cas, la Unió Africa d'Al-Sisi ha de continuar avançant amb l'Acfta, el tractat de lliure comerç africà que quan s'apliqui crearà l'espai més gran sense duanes del món amb mil milions de persones. De moment, la seva feina serà convèncer la vintena d'estats que van aprovar formar-hi part però encara no han ratificat l'acord.
Al-Sisi pren el relleu del ruandès Paul Kagame, que ha engegat la gran reforma institucional de la UA per dotar la presidència de cert poder més enllà de la representativitat del càrrec amb poques atribucions sobre el paper i ha volgut enfortir el pressupost de l'organisme imposant que els països membres destinin el 0,2% de les seves exportacions a la caixa comuna amb què poder sufragar plans i programes especials. En aquest sentit, els membres han posat només 89 dels 400 milions de dòlars compromesos per crear una guardiola per respondre amb urgència les tensions i crisis que s'encenen en el continent abans que es converteixin en un gran conflicte.
Malgrat els esforços, Kagame va topar amb la realitat de com de dur pot ser lidiar amb països gens acostumats a la feina en xarxa i no se'n va sortir a l'hora d'imposar certa calma als socis africans davant del contestat i qüestionat resultat de les eleccions a la República Democràtica del Congo, en què les autoritats electorals locals van donar la finalment victòria a Félix Tshisekedi.