Trump, sota l'efecte Macron

BarcelonaEls passats gloriosos dels Estats Units i França van ser protagonistes ahir de la visita de Donald Trump a Emmanuel Macron. La memòria, l'aliança històrica entre els dos països, va ser l'eina que van utilitzar per amagar les turbulències de la relació actual. Trump va ser convidat a París amb motiu de la Diada Nacional francesa, a la qual cada any assisteix un país estranger: aquest 2017 és el centenari de l'entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial i, per tant, el convidat era el president nord-americà.

"França i els Estats Units estan units en l'esperit de revolució, són els aliats més antics", assegurava Trump durant la roda de premsa conjunta que van fer ahir a la tarda, en què va adoptar un to més conciliador que el que té habitualment. "Els nostres desacords són públics però la nostra aliança no es pot trencar. […] La història va més enllà de figures temporals com són dos presidents", afegia Macron, bolcat a seduir el seu homòleg. Tots dos van explicar que estan alineats en la lluita contra el terrorisme i en l'estabilitat al Pròxim Orient. Fins i tot van fer broma, en un intent d'allunyar els episodis més tensos. "París ja no és París", va dir Trump al mes de febrer, acusant directament el govern francès de no haver sabut fer front a l'amenaça jihadista. Una periodista li va recordar ahir i el nord-americà responia que tornarà a la ciutat perquè serà "molt pacífica", ara que França té "un gran president, dur amb els terroristes". "Fes-me quedar bé", va demanar a Macron entre somriures.

Tanmateix, tot i els gestos de proximitat i la serenitat dels discursos, els presidents no van poder amagar l'abisme que separa les seves visions del món. L'un, Trump, és el defensor a ultrança del proteccionisme i líder de l'antimultilateralisme. L'altre, Macron, té com a objectiu refundar la Unió Europea avançant cap a la integració. El francès és el nou gran soci d'Angela Merkel i ahir, després d'una reunió també a París amb la cancellera alemanya en què van arribar a un acord per a la creació d'un avió de combat europeu, deixava clara la seva distància amb les projeccions trumpistes. "El proteccionisme és un error, és el germà bessó del nacionalisme i condueix a la guerra". El gran tema en discòrdia, però, el que més els allunya, és la lluita contra el canvi climàtic.

"Representen papers semblants als que van representar Chirac i Bush durant la Guerra de l'Iraq", explica Dídac Gutíerrez, director d'estudis europeus a l'Institut Viavoice de París. "El llavors president francès representava la imatge de l'oposició mundial a Bush, a la guerra, sense arribar a confrontar-s'hi. Macron vol jugar aquesta carta davant els Estats Units antimon que representa Trump", considera l'investigador. I assegura que la lluita contra el canvi climàtic és la nova Guerra de l'Iraq. "Es va fer palès quan Trump va anunciar la sortida de l'Acord de París [el pacte internacional definitiu per combatre l'escalfament global]. L'endemà mateix Macron va fer un discurs en què parodiava el seu lema de campanya, 'Tornem a fer gran Amèrica'. 'Tornem a fer gran el planeta', va dir llavors Macron".

Amb tot, Trump va fer una petita concessió: va obrir la porta a un canvi de posició respecte al canvi climàtic. Macron havia assegurat durant el G-20 que esperava poder convèncer el seu homòleg de mantenir-se dins l'Acord de París. Ha fet un pas en aquesta direcció arrabassant al cap dels EUA aquestes declaracions: "Pot passar alguna cosa sobre l'Acord de París, ho veurem en el futur".

El nord-americà no va poder esquivar, tot i ser a París, els fantasmes de la política interna que el persegueixen. Li van tornar a preguntar per la reunió entre el seu fill i una advocada russa pròxima al Kremlin. "Tothom hi hauria anat. La política no és el negoci més bonic del món", va dir.