Educació segrestada per l’Estat Islàmic

Al-xaddadi (Síria)L’Um Omar, mestra siriana de 47 anys, acomoda les seves àmplies natges sobre una cadira de plàstic al costat de la porta mig oberta perquè corri una mica d’aire fresc. Els seus àvids ulls es claven en el paquet de tabac que hem deixat sobre una tauleta de cafè. Encén un cigarret i hi fa una calada profunda. L’Um Omar porta el cap cobert amb un mocador però la seva germana, la Dima, llueix la seva cabellera tenyida de ros fosc. Dos mesos enrere, el simple acte d’obrir la porta de casa sense portar posada l’abaia i el nicab (l’estricta vestimenta islàmica) hauria sigut considerat un delicte per l’Estat Islàmic (EI) i aquestes dues dones haurien rebut un càstig. Si en aquell moment l’Um Omar s’hagués atrevit a fumar-se un cigarret, l’haurien assotat 50 vegades amb una vara. La ciutat d’Al-Xaddadi, alliberada a finals de febrer per les Forces Democràtiques de Síria, predominantment kurdes, ha estat més de dos anys sota el règim de mà de ferro d’Abu Bakr al-Baghdadi.

Abans de l’arribada dels jihadistes a aquesta estratègica localitat de l’est d’Al-Hassaka, l’Um Omar treballava a l’escola de primària Hani Hakuf, avui totalment derruïda. “Quan els islamistes van entrar a Al-Xaddadi van tancar totes les escoles i ens van enviar a casa. Van cremar tots els llibres de text i ens van prohibir ensenyar”, recorda. Poques setmanes després van reobrir les escoles, les van rebatejar amb noms d’importants personatges de la història de l’islam i van portar els seus propis llibres d’adoctrinament.

“Van venir a casa meva per oferir-me tornar a fer classes, però només podíem ensenyar amb els seus llibres. Em van dir que em pagarien el doble del sou que rebia del govern, però no vaig acceptar”, explica la mestra. Tots els que no van voler tornar a l’escola, van deixar de rebre el seu salari del govern i els van obligar a marxar de la ciutat. Els professors que es van unir als jihadistes, en canvi, van rebre un curs per adaptar-se al nou currículum escolar i van passar a cobrar un salari mensual de 40.000 lliures sirianes (uns 160 euros) davant les 28.000 lliures que paga Damasc.

Islam, Mahoma i pregària

El nou pla d’estudis de l’EI es basava únicament en els ensenyaments de l’islam. Els alumnes van deixar d’estudiar matemàtiques, ciències i història per centrar-se en la vida del profeta Mahoma i la història dels primers temps de l’islam. L’estricta interpretació de l’islam del grup jihadista no només s’ensenyava als nens, sinó també a aquells musulmans que, des del punt de vista dels fonamentalistes islàmics, no eren prou ortodoxos. Tot aquell que cometia un delicte lleu estava obligat a assistir durant un mes a un curs de xaria, la llei islàmica.

Queden poques restes d’aquest fosc període i gairebé no es troben exemplars dels llibres de text de l’EI, que ningú diu conservar. Però en un centre abandonat als afores de la localitat d’Al-Houl, al sud d’Al-Hassaka, sota control jihadista fins al novembre, vam trobar, per atzar, tres llibres de text de l’Estat Islàmic, apilats al terra d’una aula amb altres papers i documents.

Un d’ells és un quadern escolar amb fulls fotocopiats sobre les gestes del profeta Mahoma i els califes Raixidun (els ortodoxos), els quatre primers de la història de l’islam. A la part superior de la tapa del quadern es presenta l’Estat Islàmic com a institució oficial amb un departament d’Educació. El Califat Islàmic divideix el seu territori en províncies i la regió d’Al-Hassaka és la província d’Al-Baraka. Un guerrer de l’islam, amb turbant i llarga barba, empunyant la bandera negra de l’EI damunt d’un cavall, il·lustra el llibre de text infantil.

El segon exemplar que trobem és un quadernet d’exercicis. En una de les activitats es demana a l’alumne que triï el nom correcte del veritable servent de Déu entre les següents opcions: profeta, infidel, cristià, el diable i mujahidins. A la meitat del llibre hi ha uns fulls annexos amb les instruccions de les ablucions i les posicions per resar l’Alcorà. L’últim llibre és un manual de l’escola wahhabita del xeic Muhammad ibn Abd al-Wahhab, la família religiosa més poderosa de l’Aràbia Saudita.

L’empremta del califat

Algunes escoles de l’EI estan destruïdes pels bombardejos de la coalició internacional liderada pels Estat Units. Molts dels centres han servit més que res de bases militars o magatzems de municions i material explosiu dels jihadistes. La resta dels col·legis, parcialment danyats, continuen abandonats. Abans de fugir, però, els jihadistes van escampar explosius dins de les aules i per tot els recintes escolars. Uns artefactes que encara no han estat desactivats per les forces kurdes.

L’escola de Hani Hakuf, on treballava l’Um Omar, va ser un dels centres militars de l’EI. L’estructura està pràcticament derruïda, convertida en una muntanya de runa i ferro. Els veïns expliquen que en aquesta escola, a la qual l’EI va anomenar Bilal al-Habaixi -el primer muetzí de la Meca-, s’hi amagava el líder jihadista Abu Omar al-Xixani, lloctinent d’Al-Baghdadi. El jihadista txetxè amb “set vides” va ser donat per mort, per última vegada, a principis de març, en un atac aeri nord-americà als afores d’Al-Xaddadi.

Els jihadistes van utilitzar com a dispensari mèdic l’institut de secundària Abu Kassem al-Xaabi. L’edifici ha rebut l’impacte de diversos míssils d’avions nord-americans. A la pissarra d’una de les seves aules encara es conserva el símbol de l’EI escrit amb un guix.

En una altra aula buida un Alcorà en perfectes condicions descansa sobre un pupitre de la primera fila. Ningú s’ha atrevit a tocar-lo per precaució, perquè podria tractar-se d’un dispositiu explosiu.