Economia del terror: així es finança l’Estat Islàmic
El grup gestiona el seu territori amb mètodes mafiosos d’extorsió de la població
BarcelonaL'Estat Islàmic va anunciar al gener el seu primer pressupost anual: 2.000 milions de dòlars (gairebé 1.900 milions d’euros), amb un superàvit estimat d’un 12%. El Pentàgon va confirmar la dada uns mesos més tard i va afirmar que es tracta del moviment jihadista més ric de la història. Però més enllà de la propaganda dels uns i dels altres, i dels càlculs molt allunyats que mou cada analista, estroncar el finançament de la milícia que ocupa una bona part de Síria i l’Iraq és tan clau com difícil. Mentre els governs parlen de bloquejar el finançament extern i del paper dels països del Golf o bombardegen els camps de petroli ocupats pel grup d’Abu Bakr al-Baghdadi, tot apunta que la xarxa de finançament de l’Estat Islàmic és molt més variada i complexa. La milícia jihadista es finança sobretot d’un context: la guerra. És en el conflicte que pot ocupar, saquejar i extorsionar les poblacions.
Petroli: venent l’or negre
L’Estat Islàmic ha ocupat pous i ven un combustible vital
L’estratègia d’expansió de l’Estat Islàmic ha sigut ben calculada per ocupar territoris rics en recursos que permetessin sostenir econòmicament el seu projecte. Tot i que Síria no té reserves importants de petroli, la milícia jihadista va prendre ja fa un any el control d'alguns pous a l’est del país, conscient que l’or negre és vital per a la població, i més enmig d’una guerra. “Sense combustible no funcionen els forns i sense forns no es cou pa, i sense pa la gent no menja –explica Lurdes Vidal, cap de món àrab de l’IEMed–. Sabem que venen petroli a tots els bàndols: els rebels en necessiten i no tenen cap altra alternativa, i amb el règim hi ha hagut una mena d’acord de no-agressió, sobretot pel que fa al gas natural”.
“Segons la documentació intervinguda, un 25% dels seus ingressos provenen de la venda de petroli”, explica David Butler, investigador del Pròxim Orient de Chatham. “Un dels documents era un exercici mensual de mitjans de desembre del 2014 a mitjans de gener del 2015 en què es reflectia un ingrés per petroli de 2 milions de dòlars. Altres fonts estimen que l’ingrés és més elevat”, afegeix.
Una part d’aquest petroli s’exporta també a través de Turquia, per les xarxes de contraban que ja funcionaven a la zona. “Sens dubte, hi ha petroli que surt cap a Turquia des de zones controlades per l’Estat Islàmic –apunta Butler–, i la intel·ligència turca fa un càlcul interessat amb els atacs de l’EI contra els kurds”.
L’extorsió de la població
Taxes, impostos, segrestos i tràfic de persones
Tot i que no hi ha un retrat clar de les formes de finançament de la milícia jihadista, els experts consultats coincideixen que el petroli no n’és la principal. I menys amb la caiguda dels preus mundials i la campanya de bombardejos dels Estats Units als pous sota control de l’EI. La població siriana i iraquiana sotmesa al domini dels jihadistes ha de pagar tota mena de taxes i impostos per als serveis bàsics (llum, electricitat, sanitat, educació). La premsa iraquiana ha publicat testimonis locals que asseguren que els cobren 50.000 dinars (39 euros) per família a canvi del que l’EI anomena “serveis i protecció”. “És un funcionament mafiós de la gestió dels recursos”, resumeix Vidal. I recorda una de les edicions del 'Dabiq', la revista de l’Estat Islàmic, en què s’oferien beques per a estudiants a les dues escoles de medicina que han muntat a Síria i l’Iraq. En el capítol d’activitats mafioses hi ha també el cobrament de rescats per segrestos, l’esclavització i compravenda de dones i el tràfic de persones amb els refugiats.
El tràfic d’antiguitats
El patrimoni espoliat acaba en cases de subhastes i museus
Els jihadistes també obtenen diners del mercat negre mundial d’antiguitats. “Fa uns mesos l’EI va publicar un document que confirmava que tenen un departament d’antiguitats. Hi ha gent que no té cap altra alternativa per sobreviure i treballa en excavacions il·legals, en què paguen una quota del 20% a l’Estat Islàmic –explica Isber Sabrine, arqueòleg sirià fundador d’Heritage for Peace, una ONG que vetlla per la conservació del patrimoni–. Les peces surten per Turquia i s’acaben venent a països del Golf o a les prestigioses cases de subhastes de Londres, Zuric o Frankfurt”.
Finançament exterior
Donacions privades en una xarxa que ve de lluny
L’investigador jordà Hassan Abu Hanieh ha explicat que l’EI ha heretat una xarxa internacional de finançament del jihadisme que recull diners entre homes de negocis i centres religiosos als països del Golf i Europa, almenys des del 2004. Haytham Mouazem, director del Centre d’Estudis del Pròxim Orient de Beirut, afegeix que “pel que fa al finançament exterior, l’organització ha desenvolupat esquemes difícils de destapar, amb una xarxa encarregada de recollir donacions entre individus rics”.