Economia de supervivència a la frontera entre Grècia i Macedònia

Idomeni (Grècia)El Samir fa cua per rebre alguns productes d’higiene que reparteix la Creu Roja grega. Explica que les jornades a Idomeni comencen de bon matí i es fan llargues: cal llevar-se d’hora i passar-se el dia esperant torn. Esperes inacabables que immigrants i grecs han aprofitat per establir un particular mercat al camp de refugiats d’Idomeni, el pas de frontera entre Grècia i Macedònia.

“Des de bon matí fem cua per anar al bany, esmorzar... Cada cua ens ocupa una o dues hores. De vegades també aprofitem per dormir perquè a la nit fa molt de fred, i matem el temps llegint coses al mòbil o buscant llenya per fer el foc. Tot és una aventura, aquí”, relata aquest jove de la ciutat siriana d’Alep.

Mentre parlem, l’activitat al camp no s’atura. El Sharif era perruquer a la ciutat de Raqqa, al nord-est de Síria. Per guanyar-se uns diners ha decidit establir una improvisada perruqueria amb una cadira de plàstic i un caixó en què guarda tots els estris necessaris. “El que més m’agradaria és fer de perruquer a Alemanya”, diu el Sharif mentre atén un client, que reconeix que ha trobat en ell un bon professional.

Fa sis dies que és a Idomeni, on s’amunteguen milers de refugiats després de la decisió de Macedònia i de la resta de països de la ruta dels Balcans de limitar l’entrada diària de sol·licitants d’asil.

Apóstolos Tzitzikostas, el governador de la regió de Macedònia Central, dins la qual hi ha el camp d’Idomeni, va demanar ahir al govern que declari l’estat d’emergència. “Estem davant d’una enorme crisi humanitària. He demanat al govern que declari la zona en estat d’emergència”, va assenyalar Tzitzikostas durant una visita al camp en què va assegurar que aquesta situació no pot continuar “gaire temps més”.

32.000 refugiats atrapats

Segons les últimes dades, al camp hi ha entre 13.000 i 14.000 persones atrapades, i n’hi ha entre 6.000 i 7.000 més que s’esperen en altres centres propers de la regió. Aquesta zona del nord de Grècia acull un 60% dels 32.000 refugiats i migrants que es calcula que hi ha al país, el més afectat per la crisi de l’euro i que des d’aquest any és la principal porta d’entrada a Europa.

Sobre una manta estesa a l’entrada del recinte, on també hi ha diversos venedors de tabac, el Mohamed ven sucre, xocolata, llaunes de tonyina, olives i sardina. “No m’agrada fer això, però no tinc cap altra alternativa. Em queden 200 euros per arribar fins a Alemanya i he de fer alguna cosa per sobreviure”, assegura aquest sirià, que, amb la seva mare i dos amics, ha creat una petita parada on venen a peu de carrer productes que compren al supermercat més proper.

En veure que havien d’esperar almenys uns dies per creuar la frontera van decidir caminar cada matí els set quilòmetres que els separen del poble més proper per comprar tot el que creuen que pot tenir més sortida entre els acampats. El Mohamed, que a Damasc era futbolista professional i va estudiar màrqueting, explica que cada dia poden guanyar entre 30 i 40 euros, que reparteixen entre tots i que a ell li serviran per intentar arribar a Hamburg, on des de fa quatre mesos l’espera la seva dona embarassada.

Paradetes improvisades

Mentre parlem no para d’arribar gent que s’atura davant la manta estesa. Alguns compren i altres regategen per acabar marxant amb les mans buides. En el camí que condueix a l’entrada del camp es poden veure també diversos joves, alguns fins i tot adolescents, que venen paquets de tabac amb el mateix sistema que el Mohamed.

Els grecs també formen part d’aquest circuit d’economia informal de supervivència. Fins al camp han arribat diverses furgonetes per vendre fruita, cafès o entrepans. Alguns fins i tot venen tendes de campanya als refugiats per 40 euros.

El maleter d’un cotxe serveix a un matrimoni grec que viu en un dels pobles dels voltants per vendre conserves de préssec i maduixa a 1,5 euros la llauna. “Al supermercat estan al doble de preu. Nosaltres els fem ofertes”, assegura la venedora, que ha escollit per mercadejar l’estació de tren, un espai ple de tendes de campanya que s’ha integrat en el colpidor paisatge d’Idomeni.

Res fa pensar que les coses puguin millorar aviat. Des del gener han arribat a Grècia més de 125.000 persones, gairebé 12 vegades més que l’any passat.

Passar pel barber durant l’espera

Un barber sirià afaita un refugiat al campament proper a la ciutat d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia. Milers de refugiats esperen l’autorització per continuar el seu viatge cap al centre i el nord d’Europa.

L’esquerra antirefugiats reelegida a Eslovàquia

El primer ministre socialdemòcrata Robert Fico va ser reelegit ahir en les legislatives d’Eslovàquia amb el 27,3% dels vots, segons les enquestes a peu d’urna disponibles a l’hora de tancar l’edició. Si es confirma el resultat haurà de buscar socis per poder formar govern, després d’haver dirigit el país amb majoria absoluta des del 2012. Fico ha fet servir una retòrica antiimmigració i islamòfoba durant la campanya. Dos terços dels eslovacs es mostren contraris en les enquestes a acollir refugiats. Eslovàquia ha d’assumir la presidència de torn de la UE, el pròxim 1 de juliol, per primer cop des de la seva adhesió al bloc comunitari el 2004.