Duterte retira Filipines del TPI

El president vol una baixa immediata, sense esperar l'any preceptiu que marca l'Estatut de Roma

Duterte mana calla uns manifestants, el juliol del 2017.
Ara
14/03/2018
2 min

BarcelonaLes Filipines de Rodrigo Duterte han anunciat aquest dimecres la decisió de retirar-se del Tribunal Penal Internacional (TPI) com a resposta a la investigació oberta en l'anomenada guerra contra la droga, que ja ha ocasionat més de 7.000 morts, la immensa majoria a mans de l'exèrcit i la policia. El mandatari s'afegeix així al govern de Burundi, que ja ha abandonat la jurisprudència de l'òrgan judicial amb seu a l'Haia després que s'obrís una causa contra les matances al país.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Duterte, notícia per les seves sortides de to i el seu autoritarisme que li han valgut el sobrenom de Harry Duterte pel personatge cinematogràfric de 'Harry el Brut', ha afirmat que la investigació del TPI és un atac "intolerable" que intenta violar la sobirania de les Filipines en abordar uns presumptes delictes que podrien correspondre als tribunals locals.

El president ha denunciat en un document que pensa enviar a l'Haia que els relators especials de l'ONU en el país asiàtic s'han centrat a dibuixar Duterte com un "cruel i despietat violador dels drets humans", responsable d'ordenar milers d'execucions extrajudicials de petits traficants de drogues i també de drogoaddictes.

L'enuig de Duterte amb el TPI és tal que tot indica que no esperarà el termini d'un any perceptiu des que demana la retirada per fer-la efectiu. Segons l'Estatut de Roma, que va originar el tribunal de l'Haia, la baixa d'un estat membre s'ha de notificar per escrit al secretari general de les Nacions Unides, que tramitarà el procés en complir-se els 12 mesos. És el cas de Burundi, que recentment ha acabat amb els tràmits i ja no forma part de l'òrgan. Altres països africans han manifestat la seva incomoditat de pertànyer i haver de sotmetre's a la legislació internacional d'una cort que titllen de "neocolonial", ja que la pràctica totalitat dels casos jutjats fan referència a acusats del continent.

L'article 127 "no és aplicable" perquè "sembla haver-se produït un frau al subscriure l'acord", exposa Duterte en el comunicat, en què s'acusa el TPI d'haver violat la seva presumpció d'innocència i el principi de complementarietat.

Així, atribueix a funcionaris de l'ONU "atacs sense fonament, sense precedents i intolerables contra la meva persona i la meva administració", i assegura que el TPI vol imposar la seva jurisdicció sobre ell "en violació del procés i la pressumpció d'innocència".

El tribunal internacional va rebre a l'abril la demanda d'un particular filipí que va exigir jutjar Duterte per "assassinats en massa" durant els 22 anys (1988-1998, 2001-10 i 2013-16) que va ser alcalde de Davao, en la meridional illa de Mindanao, i també com a cap d'Estat des del juny del 2016 amb la seva campanya antidroga.

Gairebé un any després, el 8 de febrer, el TPI va iniciar una anàlisi preliminar per investigar els presumptes assassinats extrajudicials en la "guerra contra les drogues" amb la finalitat de determinar si existeix o no prou base per obrir una investigació, segons informa Efe.

Des de llavors, Duterte ha amenaçat de retirar-se del tribunal i ha protagonitzat una campanya d'assetjament contra els relators de l'ONU sobre drets humans, als quals va amenaçar de "llançar als cocodrils" o "bufetejar" en el cas de la francesa Agnes Callamard, assignada a Filipines.

stats