Duterte fa un pas més en la guerra contra la droga

Manila (filipines)Dos anys després de ser escollit president de les Filipines, Rodrigo Duterte continua aprofitant qualsevol ocasió per mostrar que està més enllà del bé i del mal. Fins i tot més enllà de pilars sagrats, i consolidats, al país. Aquest estiu, per exemple, es va atrevir a dir públicament que el Déu dels cristians és “estúpid”, en una de les societats del món més impregnades de catolicisme. Mesos enrere també va manifestar que els soldats filipins haurien de disparar a les dones comunistes rebels a l’entrecuix.

Malgrat carregar contra els fonaments de la societat filipina, continua tenint el suport de gran part del país. L’element cabdal de la política de Duterte, allò que fa que tothom el recordi tant a l’arxipèlag com arreu del món, és la seva sanguinària guerra contra les drogues. Una contesa en què la policia ja ha fet unes 4.500 víctimes mortals i que el dirigent filipí havia deixat de banda un cert temps. Ara, tot i les veus crítiques que assenyalen que la seva lluita repressiva no aconsegueix els resultats esperats, ha anunciat que la batalla contra els estupefaents està a punt de tornar. I, segons assegura, serà “tan implacable i esgarrifosa com quan va començar”.

33 assassinats diaris

En la seva posició dominant, amb una immunitat que no admet excuses, la guerra del president contra les drogues va més enllà de la mitjana esgarrifosa de 33 assassinats diaris de consumidors i no admet crítiques contra la seva gestió, com quan va fulminar el director de l’agència governamental d’informació sobre drogues perilloses només per haver dit que la xifra de filipins que havien consumit substàncies almenys un cop a l’any era d’1,8 milions de persones. Unes estadístiques que estan molt lluny dels números que agraden a Duterte. I és que ell, en canvi, estima -sense cap mena de prova- que a tot el país hi ha uns quatre milions de drogoaddictes greus.

L’efectivitat de la guerra contra les drogues és, si més no, qüestionable. Almenys per als crítics amb el president i aquells que s’encarreguen dels centres de desintoxicació. “Duterte és l’únic president que s’ha pres seriosament el problema de les drogues”, manifesta l’expert en tractaments contra addiccions Rechi Cristobal, que afegeix que “s’ha espantat a tothom, fins al punt que els drogoaddictes ja no miren de trobar ajut, només s’amaguen”. I aquest és, per a ell i per a molts dels contraris a la lluita de Duterte, el punt clau en aquesta batalla amb els estupefaents que no funciona: els esforços s’adrecen únicament a la repressió del consum i el tràfic, i s’oblida la rehabilitació dels afectats.

Per a Duterte, en canvi, només el primer any de lluita va ser un “fracàs”. En xifres oficials, la policia hauria matat 4.500 possibles drogoaddictes o traficants, la gran majoria a Metro Manila, el caòtic laberint de barriades i suburbis que inclou la capital i totes les seves zones perifèriques. Però l’Observatori pels Drets Humans va elaborar un informe on deia que el nombre de morts per la guerra contra les drogues puja fins a més de 12.000 arreu del país. Hi hauria entre 7.000 i 8.000 víctimes assassinades per pistolers anònims, sobretot en llocs remots del país, on la informació és escassa i els accessos complicats.

Sovint els sospitosos apareixen en llistes que consulten els esquadrons de la mort per trobar nous objectius per aniquilar. Però no sempre tots són consumidors. El sacerdot catòlic Amado Picardal n’és un exemple. Ell mateix va explicar que el seu nom va aparèixer com a drogoaddicte a les llistes dels esquadrons. Dies després el van esperar sis homes amb la cara tapada a l’església de Cebú, on predica, per assassinar-lo. Ni tan sols sabien el motiu pel qual havien de matar el religiós, només que si no ho feien no cobrarien per l’encàrrec. Afortunadament, va aconseguir fugir. Tal com suposa Picardal mateix, els esquadrons de la mort l’havien assenyalat perquè ja era crític amb Duterte quan el polític només era governador a Davao i per la seva oposició a la guerra contra les drogues. El religiós va ser un dels col·laboradors més importants de l’Observatori pels Drets Humans a l’hora de confeccionar-ne l’informe. Si l’haguessin executat, Picardal hauria sigut el quart sacerdot conegut assassinat en la guerra de Duterte.

Malgrat que el ritme més frenètic d’execucions policials encara no ha tornat a Manila -on Duterte posa l’accent en la batalla contra les drogues-, el que sí que es veu és un nou objectiu en la guerra de Duterte. Des d’aquest estiu els nous enemics del president filipí són els sospitosos d’estar-se al carrer sense fer res. Un grup de gent a qui ja s’ha referit com “els ganduls”.

Batudes policials

Cada nit uns quants grups de policies recorren els districtes més humils de la capital buscant sospitosos de no tenir més feina que la de no fer res. Els punts principals que visiten són els centres d’internet on els adolescents maten el temps amb videojocs, les muntanyes d’escombraries on els nanos més pobres juguen i s’entretenen, i els carrers dels suburbis, plens d’homes sense samarreta bevent cervesa. Tothom qui estigui de nit pel carrer sense cap activitat reconeguda és sospitós de ser “gandul”.

Quan són identificats els traslladen a comissaria per obrir-los un expedient i registrar la seva identitat i l’ocupació. El motiu? Segons Duterte, la prevenció. Considera que tots aquests “ganduls” poden esdevenir drogoaddictes. “Estem prevenint el crim i la drogoaddicció”, ha afirmat diversos cops. Un nou pas en la seva lluita particular.