Duterte Harry, un polític sense escrúpols

BarcelonaHa promès matar els seus propis fills si algun dia entren al món de les drogues. El Donald Trump filipí, com se’l va batejar durant la campanya presidencial, va governar la ciutat de Davao amb mà de ferro durant 22 anys (va ser reelegit alcalde set cops) i està estenent ara a tot el país l’estil autoritari que va convertir aquella ciutat en la més segura de la regió, a costa d’un miler de morts extrajudicials, segons les ONG. Allà es va guanyar els sobrenoms del Castigador i Duterte Harry, en al·lusió al policia implacable i poc respectuós amb les normes que encarna Clint Eastwood a Harry el Brut.

És el primer president de les Filipines originari del sud de l’arxipèlag. I hi ha arribat impulsat pel descontentament ciutadà amb les elits de Manila que han governat el país durant anys. De fet, tot i ser fill d’un dels clans polítics de Mindanao (el seu pare era governador), ha justificat sempre el seu estil barroer perquè no és “fill de konyo ”, el terme col·loquial filipí per a les classes altes.

Així s’ha guanyat les classes populars, tot i que la seva política tampoc desagrada a l’elit econòmica: com ha president ha promès grans inversions en infraestructures. Els seus plans per traslladar a un cementiri d’herois la tomba del dictador filipí Ferdinand Marcos, aturats pel Tribunal Suprem del país, també diuen molt del seu tarannà polític.

Als seus 71 anys, el seu discurs autoritari, groller i masclista acumula ja més sortides de to, i més grans, que els de l’autèntic Trump: va fer broma de la violació d’una missionera australiana per part d’un grup d’homes a Davao el 1989 -"Era tan guapa que l’alcalde hauria d’haver sigut el primer"- o va dir "fill de puta" al papa Francesc pel caos de trànsit a Manila en la seva visita.

Aquest mateix insult (putang ina, en tagalo) dirigit cap al president dels Estats Units, Barack Obama, li ha suposat perdre l'oportunitat d'entrevistar-se amb un dels principals aliats del seu país. Però res no el fa perdre popularitat: manté un índex d’aprovació que algunes enquestes situen en el 90%, el més alt que ha tingut mai un president filipí. Un polític sense escrúpols, ni a l’hora de parlar ni a l’hora d’actuar, que diu que vol netejar les Filipines de delinqüents.