Una Duma feta a mida

Les enquestes avisen Putin que no té assegurada la majoria absoluta a la Duma que sortirà de les eleccions legislatives previstes per d’aquí tres mesos, el 19 de setembre. I tot i que –com en temps soviètics– el president rus disposa dels recursos administratius necessaris perquè de l’escrutini emergeixin els percentatges desitjats, no sembla que el líder del Kremlin vulgui arriscar-se a una excessiva manipulació. Al frau sense contemplacions. I no pas per falta de ganes, sinó perquè fins i tot els dirigents dels sistemes il·liberals necessiten una certa capa de vernís democràtic per legitimar-se.

Però Putin tampoc vol arriscar-se a trobar-se el 20 de setembre amb un hemicicle fragmentat i amb capacitat de plantar-li cara. I d’aquí surt la llei promulgada el 2 de juny que impedeix presentar-se a les eleccions a les organitzacions “extremistes”, encara que sigui sota llistes “emmascarades amb eslògans liberals”. La llei no afecta en absolut l’oposició dels comunistes i la ultradreta, sinó que ha estat fabricada per evitar que siguin elegits candidats de l’oposició democràtica. Els de l’entorn d’Aleksei Navalni, esclar, que ja han estat il·legalitzats, però també els que tenen lligams amb Rússia Oberta, l’organització vinculada a l’exmaganat exiliat Mikhaïl Khodorkovski. 

Però més enllà de Navalni i de Khodorkovski, en el cap de Putin hi bull la idea d’impedir com sigui que arribin a l’hemicicle de la Duma els liberals progressistes de Iavloko, el partit fundat per Grigori Iavlinski, probablement el polític més lúcid i alhora més menystingut de les últimes tres dècades. Lúcid fins al punt que Iavlinski coincideix amb Putin en el fet que l’ensorrament de la Unió Soviètica va ser una catàstrofe que s’hauria hagut d’evitar. I que s’hauria pogut evitar si les potències occidentals no haguessin apostat per una solució més estètica que no pas política: sotmetre l'URSS a la rendició incondicional en lloc de tenir-la controlada amb un Pla Marshall.

Però les coincidències de Vladímir Putin i Grigori Iavlinski no han impedit que el kagebista-president activés tots els seus recursos burocràtics i policials per fer fora de la circulació política el líder liberal. Recordo que Iavlinski va ser l’únic opositor que, havent estat vice primer ministre de l’últim govern de Gorbatxov, el 2006 va gosar assenyalar el Kremlin poc després de l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia. Massa liberal, Iavlinski, en el sentit humanista del terme. I massa semblant a un socialdemòcrata capaç d’entendre’s amb l’ideari de J.M. Keynes. I, també, amb una identitat familiar massa definida i que a Rússia encara provoca esgarrifances: Iavlinski és d’origen jueu.

Fer fora els liberals

I tenint en compte qui és Iavlinski i qui té la seva herència, el Kremlin no s’ho ha pensat gaire per aplicar tot el pes de la nova llei contra “els extremistes” al candidat de Iavloko Dmitri Gudkov, detingut fa dues setmanes durant 48 hores acusat d’estafa i a hores d’ara refugiat a Kíev. Gudkov no serà la cara visible dels liberals progressistes i un exili perllongat no li garanteix gaire futur polític. I ara, un cop ha deixat fora de combat els liberals més il·lustrats, a Putin només li ha de preocupar que els seguidors de Navalni no facin massa soroll, i que el suport al partit del Kremlin, Rússia Unida, vagi pujant fins a superar l’escarransit 30% que ara com ara li donen els sondejos.