Les dues Corees s'asseguraran que cap atleta deserti

'The New York Times'Kim Jong-il -el pare de l’actual líder nord-coreà, Kim Jong-un- era tan bon esportista que, segons explica la premsa oficial del règim, va fer un tir perfecte la primera vegada que va jugar a bitlles i va encertar tots els forats el primer cop que va agafar un pal de golf. En canvi, difícilment els atletes nord-coreans que participen en els Jocs Olímpics d’Hivern que s’inauguren avui trepitjaran el pòdium. Només n’hi ha dos -la parella de patinatge artístic formada per Ryom Tae-ok i Kim Ju-sik- que s’hi han classificat per mèrit propi. La resta hi participen perquè s’ha fet una excepció.

“Corea del Nord intenta guanyar-se l’empatia d’altres països amb la seva participació en els Jocs”, opina el professor d’estudis coreans Lee Sung-yoon a la Universitat Tufts. En altres paraules, es tracta d’una pura estratègia de propaganda de Kim Jong-un per desviar l’atenció internacional del seu programa nuclear i de la violació dels drets humans al seu país.

Això sí, el líder nord-coreà està completament segur que cap dels atletes que participen en els Jocs desertaran. Els elegits han sigut seleccionats curosament i, a més, ho tindrien força difícil encara que volguessin fugir: cada atleta està sota la supervisió d’un vigilant, que el segueix a tot arreu. A Pyeongchang, a més, les forces de seguretat també estaran especialment alerta, perquè cap de les dues Corees vol que la deserció d’un atleta faci malbé la feina feta per tots dos països per tal de donar una imatge d’unitat. Fins i tot les jugadores d’hoquei sobre gel de Corea del Nord no compartiran dormitori amb les de Corea del Sud per, d’aquesta manera, evitar qualsevol temptació de no voler tornar al seu país.

“Els atletes tenen família al nord, són els més lleials i són tractats molt bé pel règim”, assegura Benjamin Young, de la Universitat George Washington, especialitzat en el programa esportiu de Corea del Nord. De fet, mai cap atleta nord-coreà ha desertat en cap edició dels Jocs. Únicament un esportista va fugir a Espanya l’any 1991, però va ser en un campionat mundial de judo. I una jugadora d’hoquei va desertar amb la seva família a Corea del Sud el 1997, a través de la Xina.

Sovint s’ha dit que els atletes nord-coreans que no tenen èxit a les competicions internacionals en les quals participen són traslladats, per exemple, a treballar en mines de carbó. “Jo no em crec les històries que diuen que els esportistes són tancats a presons”, comenta el professor de la Universitat de Brighton Udo Merkel, especialitzat en sociologia de l’esport. “Mig any després, a la següent competició internacional tornen a reaparèixer els mateixos noms i els mateixos jugadors”, assegura. I posa un exemple: l’any 2010 l’equip de futbol de Corea del Nord va perdre 7 a 0 davant Portugal a la Copa del Món de Sud-àfrica. Malgrat això, el porter nord-coreà que va encaixar tots aquells gols encara forma part de l’equip al règim de Pyongyang.