Les dues cares de l’islam a Indonèsia

BarcelonaÉs el país amb més musulmans del món, i l’islam juga un paper crucial en la vida social i política d’Indonèsia. El rol de la religió és l’eix que més polaritza el país asiàtic. Els moderats, des del poder, defensen una visió pluralista i integradora que protegeixi les creences i costums de les minories. És l’islam Nusantara, una noció pròpia de l’arxipèlag, desenvolupada des que l’islam hi va arrelar pacíficament al segle XIV. L’organització islàmica amb més seguidors, Nahdlatul Ulama (NU), n’és una de les grans defensores. “És un islam capaç d’adaptar-se a la cultura local d’Indonèsia. Quan algú es converteix, no té per què eliminar la seva cultura com a javanès, batak o minang”, ens explica Ahmad Nurcholish, membre de NU i sotsdirector de la Conferència Indonèsia per la Pau i la Religió. No obstant, els posicionaments més radicals, que busquen implantar un estat islàmic, estan guanyant pes a l'arxipèlag, amb la mateixa força que creixen la violència i la discriminació per motius religiosos. Es presenten com l’islam modernista, oposat al tradicional Nusantara, i són responsables de les desenes d’atacs terroristes que ha viscut el país al llarg d’aquest segle.

La situació més alarmant la trobem a la província d’Aceh, al nord-oest del país, on més de cinc milions d’habitants són sotmesos a la xaria des que l’any 2001, després de 30 anys de rebel·lió armada independentista, el govern central va concedir més autogovern a la regió. Al gener van fer la volta al món les imatges del càstig imposat a dos homes per haver mantingut relacions sexuals: 77 fuetades en públic i tres mesos de presó. Una pràctica habitual a Aceh, on entre altres mesures d’“ordre públic”, se sancionen les dones que no porten hijab, les relacions extramatrimonials, l’adulteri, el consum d’alcohol o el joc.

Els vigilants, una mena de cos policial de la xaria, recorren la província buscant aquells que infringeixen la llei per impartir un càstig exemplar. És l’únic lloc on es practica íntegrament la llei islàmica, però la discriminació a les minories s’està estenent més enllà, i alguns es pregunten si en els pròxims anys no arribarà a aplicar-se a tot l’arxipèlag.

Prop d’un 87% dels 267 milions d’habitants d’Indonèsia són musulmans. La Constitució garanteix la llibertat de culte i reconeix oficialment sis religions (islàmica, protestant, catòlica, hindú, budista i confucianista). En la pràctica, però, les minories tenen cada vegada més dificultats per exercir-la. “L’islam a Indonèsia històricament ha sigut menys ortodox que el practicat a l’Orient Mitjà”, diu en Javier Gil Pérez, professor de Relacions Internacionals a la Universitat Pontificia de Comillas, “això està canviant: des de l’inici del període democràtic, el 1999, existeix una onada d’intolerància al país”.

Contra els extremismes

El president d’Indonèsia, Joko Widodo, s’ha marcat l’objectiu de combatre les imposicions dels extremistes. El 2019 va ser reelegit per liderar el país en el seu segon mandat. Durant el primer, va estar condicionat per la pressió d’agrupacions islamistes, militars i partits. “No va ser prou fort en la defensa de les minories davant d’atacs flagrants de musulmans radicals”, assenyala Gil. Però ara, sense aspiracions electorals, està aplicant mesures més valentes. El 30 de desembre va prohibir l’organització fonamentalista més influent al país, el grup Front dels Defensors de l’Islam (FPI). I després d’anys d’inacció davant el creixent nombre d’escoles que obligaven les alumnes a dur el hijab, el 3 de febrer va prohibir aquestes pràctiques. En canvi, altres mesures, com la prohibició del partit islamista Hizbut Tahrir, són vistes per alguns com un atac a la llibertat d’expressió. “És el que anomenem pluralisme repressiu -explica Nurina Satrivi, portaveu d’Amnistia Internacional per a Indonèsia-, la rigidesa ideològica de l’estat pot amenaçar els drets humans eliminant l’oposició a l’islam Nusantara”.

“Bhinneka Tunggal Ika”, diu un antic poema javanès inscrit en l’escut d’Indonèsia. Significa “Unitat en la diversitat” i representa l’esperit d’un país de 17.508 illes. Tanmateix, s’ha fet gran la minoria de fonamentalistes que s’hi oposen, per motius que es retroalimenten: la incapacitat d’erradicar la pobresa, el discurs populista de les elits, els desastres naturals i l’odi a les xarxes socials. No es pot obviar la influència de l’Aràbia Saudita, que ha estat dècades exportant l’islamisme salafista a Indonèsia. Ha pagat l’escola i la universitat a milers d’estudiants, ha ajudat a reconstruir regions devastades per tsunamis i terratrèmols, i, especialment, ha finançat universitats privades, com la de Lipia, on s’han format els fonamentalistes més influents, com Rizieq Shihab.

“Els profanadors de l’Alcorà han de ser castigats. Hem de rebutjar els líders infidels”, va cridar el clergue Shihab el 2016 en la protesta islamista amb més assistents de la història d’Indonèsia. Exigia la condemna per blasfèmia del governador de Jakarta -pertanyent a la doble minoria xinesa i cristiana-, que finalment va haver de complir dos anys de presó. El seu delicte: haver dit durant la campanya electoral, citant un vers de l’Alcorà, que la població no hauria de votar un candidat basant-se en les creences religioses. “Com a musulmà, no estic d’acord que sigui blasfèmia -diu Nuscholish-. Considero que el que va dir és veritat: que massa gent està sent enganyada per les seduccions dels polítics que s’entreguen als versos dels llibres sagrats”.