Drons per acabar amb el mosquit de la malària

Zanzíbar prova un projecte pioner en què es ruixa amb un compost que asfixia les larves a l'aigua

Un dels drons ruixant un camp d'arròs per al projecte de lluita contra la malària, a Zanzíbar
Marta Rodríguez
06/11/2019
2 min

BarcelonaLa solució per acabar amb la malària pot venir del cel. Concretament de drons carregats amb un líquid innocu per al medi ambient i els humans. Un pla pilot que s’ha posat en marxa aquest mes de novembre a l’illa de Zanzíbar, a l’oceà Índic, a pocs quilòmetres de les costes de Tanzània, utilitza aquests petits ginys teledirigits per ruixar grans extensions d’arrossar per matar les larves del mosquit Anopheles, el transmissor de la malaltia, abans que neixin i s’escampin per pobles i ciutats a la recerca de víctimes. La idea la lideren els entomòlegs Bart Knols, de la Universitat de Radboud, als Països Baixos, i Wolfgang Richard Mukabana, de la Universitat de Nairobi, a Kènia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El projecte ha suposat un treball en equip entre enginyers de l’aeronàutica i investigadors de laboratori. L’empresa xinesa DJI ha hagut de fabricar els drons capaços de suportar el pes de més de 20 litres del líquid que es fa servir. La part del compost és la que han portat Knols i Mukabana, que han rebutjat els pesticides convencionals, amb molta toxicitat, i han optat per Aquatain AMF, un compost de silicona que “no és ben bé un insecticida”, explica l’entomòleg holandès, sinó que “és una substància que crea una mena de pel·lícula sobre els aiguamolls” on les femelles l’Anopheles ponen les larves. D’aquesta manera, literalment les larves “s’ofeguen per la impossibilitat de respirar i, per tant, moren abans de néixer”.

Gràfic Planeta alerta sanitària

La prova s’ha fet en nou camps d’arròs als afores de la capital de Zanzíbar i, amb l’objectiu de comparar resultats, en tres s’hi ha ruixat només aigua, i a la resta una proporció diferent del compost Aquatian. Els investigadors recolliran mostres dels mosquits que aconsegueixin viure per determinar la millor de les fórmules. “És un mètode barat que permet abastar grans superfícies de terreny ràpidament”, detalla l’investigador Knols, que afirma que la substància és activa durant “cinc setmanes”, cosa que abarateix costos.

Els investigadors van intentar provar el projecte a Kènia però les autoritats van posar tants impediments per donar els permisos que finalment van optar per Zanzíbar, una de les destinacions turístiques més populars de l’Àfrica de l’est, on, precisament, la prevalença de la malària s’ha aconseguit mantenir en l’1% en l’última dècada, segons informa l’agència Efe.

Però la malària és, avui per avui, la més letal de les transmissibles, amb al voltant de mig milió de persones mortes cada any i 200 milions de malalts. El 90% de les víctimes són a l’Àfrica subsahariana. A l’espera de la vacuna que està en assaig, només existeix la prevenció que bàsicament es limita a protegir la pell de les picades de les femelles Anopheles amb mosquiteres impregnades de pesticida a l’hora de dormir o la pastilla profilàctica. El mosquit actua quan es pon el sol, i per això sovint es parla de la malària, també coneguda com a paludisme, com una malaltia silenciosa.

stats