Els drets LGTBIQ+, l'últim desafiament a l'Església de Francesc
La Santa Seu tem que la llei que es debat a Itàlia contra la discriminació per orientació sexual porti a qualificar la seva doctrina de delictiva
Itàlia "és un estat laic, no confessional, el Parlament és lliure de discutir i de legislar" i el sistema italià "és capaç de donar totes les garanties per verificar que les nostres lleis sempre respectin els principis constitucionals i els compromisos internacionals, inclòs el Concordat amb l'Església". Així va tancar fa uns dies el primer ministre italià, Mario Draghi, la polèmica amb el Vaticà després que la Santa Seu emetés una petició formal perquè el Parlament modifiqués un projecte de llei contra l'homofòbia i la transfòbia que es votarà aviat a la cambra alta.
El cop sobre la taula del primer ministre italià, format als jesuïtes i nomenat membre de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències Socials pel papa Francesc l'any passat, no només ha servit per reivindicar la independència d'Itàlia davant el Vaticà, per a alegria de l’ala més progressista de Parlament, sinó que, a més, ha posat en qüestió la posició de l'Església respecte als drets civils de les persones LGTBIQ+.
Llibertat de pensament?
El Vaticà considera que el text impulsat pel diputat del Partit Demòcrata (PD) Alessandro Zan viola alguns punts del Concordat que regula les relacions entre els dos estats, signat per primera vegada el 1929 per Benito Mussolini i renovat el 1984. En concret, la Santa Seu tem que no garanteixi als catòlics "la llibertat de reunió i manifestació de pensament" que inclou l'acord. La llei introdueix com a delicte d'odi la discriminació i violència per motius basats en el sexe, el gènere, l'orientació sexual, la identitat de gènere i la discapacitat" –com passa en els casos de racisme– i el Vaticà creu que la normativa podria considerar delictiva i no una opinió més la posició de l'Església respecte a aquestes qüestions.
La crisi sense precedents entre Roma i la Santa Seu ha deixat al descobert l'aparent contradicció entre les manifestacions públiques del papa Francesc a favor dels drets dels homosexuals i la discriminació que aquest col·lectiu encara pateix dins de l'Església.
El 2013 el pontífex va fer tremolar l'ala més conservadora dins de la cúria vaticana al mostrar-se disposat a acollir dins de l'Església catòlica les persones homosexuals. "Si una persona és gai, busca el Senyor i té bona voluntat, qui soc jo per jutjar-la?", va defensar. Dos anys més tard, el Sínode de Bisbes sobre la Família va abordar la qüestió, tot i que el document final només va incloure un paràgraf que condemnava la "injusta discriminació" als homosexuals i reiterava el rebuig de l'Església al matrimoni entre persones del mateix sexe.
L'aparent obertura de Francesc sobre els drets de les persones LGTBIQ +, però, s'ha vist qüestionada després. Les manifestacions públiques del pontífex han estat sovint mal interpretades o directament manipulades. És el que va passar l'any passat quan el Papa va defensar les unions entre persones del mateix sexe perquè les parelles homosexuals poguessin estar protegides jurídicament. Les declaracions van ser fetes durant una entrevista per a un documental i van fer la volta al món en qüestió de minuts. El Vaticà no va trigar a reaccionar i va emetre un comunicat en el qual va matisar que les paraules de Francesc havien estat descontextualitzades perquè formaven part de dues respostes diferents editades i publicades com si fos una de sola, i va puntualitzar que, en qualsevol cas, la doctrina de l'Església no canvia.
Un tabú dins l'Església
I és així. L'homosexualitat segueix sent un tabú dins de l'Església i els catòlics laics continuen exclosos. Al març la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el poderós ministeri vaticà que s'ocupa de qüestions relacionades amb la doctrina catòlica, va publicar un document signat pel Papa en què va declarar il·lícites les benediccions a les parelles del mateix sexe. Després de l'anunci, l'Església catòlica alemanya va desafiar el Vaticà. Més d'un centenar de parròquies van començar a beneir parelles homosexuals i catòliques per promoure'n la inclusió, mentre que prop de 3.000 religiosos van signar una petició en la qual convidaven a ignorar el document.
La decisió de la Santa Seu va dividir fins i tot els bisbes alemanys, immersos en un intens procés sinodal des de l'any passat –que no compta amb el vistiplau del Vaticà– en què estan debatent qüestions com el celibat, una participació més àmplia de les dones en les estructures de poder eclesiàstiques o la integració dels homosexuals. Els resultats d'aquesta assemblea de bisbes, que s'esperen l'any vinent, podrien sacsejar els fonaments de Roma o, potser, establir les bases per a una nova Església més inclusiva.
A Itàlia les reformes civils solen produir-se a càmera lenta. El matrimoni homosexual, per exemple, no va ser aprovat fins al 2016, una dècada després que a Espanya. Per aquest motiu, l'aprovació d'una normativa específica per lluitar contra la discriminació sexual ha provocat un enrenou entre els partits italians. El Senat començarà a debatre la setmana que ve una llei contra l'homofòbia i la transfòbia per posar fi a la discriminació per sexe, gènere, orientació sexual i identitat de gènere, que modifica el Codi Penal integrant la circumstància agreujant. La dreta liderada per Matteo Salvini ha denunciat que la llei ataca el concepte de família format per una mare i un pare i ha aplaudit el veto vaticà.
