La dreta noruega acaba amb vuit anys d'hegemonia laborista
S'imposa la coalició opositora, segons els sondejos
Barcelona.Noruega gira cap a la dreta després de vuit anys de govern laborista. El bloc opositor, encapçalat per la conservadora Erna Solberg, va imposar-se ahir a les eleccions legislatives amb el 52,8% dels vots, segons una projecció de la televisió pública NRK després del tancament dels col·legis electorals. Tot i que el Partit Laborista, al poder des del 2005, continuaria sent la formació més votada, amb el 30,4% dels vots enfront a un 26,1% dels conservadors, la suma de totes les formacions de dretes obtindria 93 dels 169 escons del Parlament noruec, mentre que la coalició liderada pel fins ara primer ministre, Jens Stoltenberg -governa des del 2005-, es quedaria amb només 76 escons.
"Tenim una cosa clara: hi ha una majoria burgesa [el terme utilitzat per l'oposició de centredreta]", va anunciar ahir a la nit Solberg després d'analitzar els primers resultats. Si es confirmen els pronòstics, els conservadors es veuran obligats a pactar amb el Partit del Progrés, una formació populista i xenòfoba que, en el seu moment, va tenir d'afiliat l'autor de la matança d'Utoya, Anders Behring Breivik.
Els dos socis minoritaris de la coalició, els democristians i els liberals, ja han avançat algunes diferències amb la formació ultradretana que, tot i haver moderat el seu discurs durant aquesta última campanya, en el seu programa inclou l'abolició dels impostos i la reducció a la meitat de la immigració que arriba cada any a Noruega de fora de la Unió Europea.
Un govern amb minoria?
La líder conservadora, coneguda amb el sobrenom Solberg de Ferro per la seva etapa com a ministra (2001-2005), haurà de fer de pont en una difícil coalició. I és que una de les dues formacions centristes és necessària per arribar a la majoria de 85 diputats. No es descarta encara, però, la possibilitat d'un govern amb minoria amb pactes puntuals.
De tota manera, el Partit del Progrés, que hauria perdut gairebé deu escons respecte a les legislatives del 2009, es converteix en una peça imprescindible per governar, cosa que obre la porta a la creació del primer executiu a Escandinàvia amb una formació xenòfoba -exceptuant Dinamarca, on el Partit Popular va ser durant una dècada el soci extern de liberals i conservadors.
Les promeses electorals de Solberg han sigut poder escollir tant l'escola com el metge de capçalera, que l'estat pugui recórrer al fons públic que gestiona els ingressos petroliers i reduir el gruix de l'administració.
