La dreta francesa guanya posicions de cara a les presidencials

ParísCop de puny sobre el tauler polític francès de la dreta tradicional, que aquest diumenge, en la segona volta de les eleccions regionals, ha confirmat els bons resultats de la setmana passada i ha mogut les fitxes de les eleccions presidencials que s'han de celebrar l'abril de l'any que ve. El conservador Xavier Bertrand ha anunciat la seva intenció de presentar-se a la cursa cap a l'Elisi després d'arrasar a la regió dels Alts de França, on ha obtingut més del 50% dels vots, i Els Republicans (el principal partit de la dreta francesa) s'han reivindicat com l'alternativa al macronisme davant d'una extrema dreta que surt debilitada dels comicis, ja que s'ha quedat sense cap regió.

Així, tot apunta que el nom de Xavier Bertrand, que va ser ministre sota el mandat de Nicolas Sarkozy, s'afegirà a la llista de candidats a ocupar la presidència de la República, en la qual fins ara semblava que només hi havia l'actual mandatari, Emmanuel Macron, i la líder de l'ultradretà Reagrupament Nacional, Marine Le Pen. "És una victòria formidable d'Els Republicans, un enfonsament de Reagrupament Nacional i una humiliació per a La República en Marxa [de Macron]", ha dit el president del partit conservador, Christian Jacob. "Avui, clarament, som l'única força d'alternativa [a Macron]", ha declarat, un cop s'han fet públics els resultats dels comicis.

Le Pen no guanya enlloc

Una de les victòries més importants de la dreta ha sigut contra Reagrupament Nacional a PACA (Provença-Alps-Costa Blava), la regió de Marsella: la candidatura d'Els Republicans, encapçalada pel president sortint, Renaud Muselier, i a la qual s'havia adherit també La República en Marxa, ha obtingut el 57% dels vots i ha superat clarament l'extrema dreta en l'únic territori on aquesta tenia opcions reals de victòria. Així doncs, la maniobra de Le Pen de fitxar l'exministre i eurodiputat Thierry Mariani, un candidat procedent de la dreta tradicional, per mostrar una imatge més moderada i esgarrapar vots dels conservadors, ha fracassat.

Pel que fa a l'Illa de França, la regió de París, la victòria de la presidenta sortint, la dretana Valérie Pécresse, ha sigut aclaparadora, malgrat que Els Verds, els socialistes i França Insubmisa (la força d'esquerres liderada per Jean-Luc Mélenchon) havien unit forces en aquesta segona volta per intentar desbancar-la. Els parisencs han fet cas a la crida de l'ex primer ministre socialista i exregidor de l'Ajuntament de Barcelona, Manuel Valls, que va demanar el vot per a la candidata conservadora davant del "perill" de les esquerres. La dreta, que ha pintat de blau set de les tretze regions franceses, també ha guanyat de forma clara a la Vall del Loira contra una altra coalició dels partits d'esquerres.

El Partit Socialista i els seus diferents aliats també han confirmat que mantenen el poder local i regional i han renovat les cinc regions on ja governaven. Tot i que no han aconseguit guanyar en aquelles zones on s'havien aliat amb altres forces progressistes per fer fora a la dreta, el primer secretari dels socialistes, Olivier Faure, ha dit que la "força motriu" que significa el Partit Socialista té el deure "d'ajuntar les esquerres i els ecologistes" de cara a les presidencials del 2022. La divisió i els retrets entre els diferents partits progressistes, però, no cessen i res no fa pensar que s'hagin de posar d'acord abans de la primavera de l'any que ve.

Pel que fa al partit de Macron, La República en Marxa, s'ha tornat a demostrar que des de la seva fundació el 2016 no ha aconseguit arrelar al territori, on és gairebé inexistent. També s'ha vist perjudicat pel vot útil, que s'ha dividit entre la dreta i l'esquerra tradicional.

Abstenció molt elevada

La segona volta de les eleccions regionals també s'ha vist marcada per les elevades xifres d'abstenció, la més alta de la història de la Cinquena República. Al voltant del 65% dels francesos no ha exercit el seu el dret a vot, dos punts menys que la setmana passada. Tot i que des d'un bon principi es creia que l'abstenció podria afavorir l'extrema dreta, aquesta setmana un sondeig de l'Institut Francès d'Opinió Pública (IFOP) apuntava que el partit més perjudicat per la poca mobilització de la primera volta va ser precisament el de Le Pen, seguit de França Insubmisa. En canvi, se'n van beneficiar els partits tradicionals, com Els Republicans o el Partit Socialista.

Una de les poques regions on no s'ha registrat una davallada de la participació ha sigut Còrsega, on gairebé el 60% dels ciutadans han acudit a les urnes. El partit més votat ha sigut Junts per Còrsega, amb el 40% dels sufragis. A diferència de la resta de França, no s'han utilitzat les eleccions regionals com una avantsala de les presidencials i els debats s'han centrat en problemàtiques locals i no en qüestions com la seguretat, per exemple, que no ni tan sols és competència de les regions.