Els draps bruts del Vaticà, al descobert
Polèmica al Vaticà per una filtració que revela que el Papa va encobrir un pederasta i va apartar un arquebisbe que volia acabar amb la corrupció. Ara s'investiga qui podria haver fet públics els secrets.
ROMAEntre els passadissos vaticans s'ha desencadenat una autèntica caça al misteriós personatge que, sense cap por, ha anat proporcionant documents altament confidencials al periodista Gianluigi Nuzzi. Les cartes, publicades ara al llibre Sua Santità , posen al descobert les reunions secretes de la cúria vaticana amb polítics italians i el mateix cap d'estat, Giorgio Napolitano, per condicionar la política a Itàlia. Es veu com intenten, de sotamà, defensar els privilegis fiscals de l'Església, promoure al Govern persones afins i defensar en un primer moment l'ex primer ministre Silvio Berlusconi.
També fan públic el número de compte del papa Joseph Ratzinger al banc vaticà, revelen que Bertone no va voler que ETA pogués accedir a la seu de la Nunciatura Apostòlica a Espanya i semblen indicar que el Vaticà podria haver actuat contra el fundador dels Legionarios de Cristo, el pedòfil Marcial Maciel, el 2003, tres anys abans de la seva detenció.
Alhora, es pot llegir la carta que l'ex ministre d'Interior vaticà, l'arquebisbe Carlo Maria Viganò, envia al Papa quan se sent víctima d'un complot. Assegura que el número 2 del Papa, el cardenal Tarcisio Bertone, l'ha enviat de nunci als EUA presumptament després d'haver intentat posar ordre a les finances vaticanes i tallar pràctiques corruptes.
Hi ha més draps bruts, baralles i presumptes confabulacions que es ventilen a la llum pública. En una carta, Dino Boffo, director del diari dels bisbes italians i pròxim al cardenal Camillo Ruini, acusa Gian Maria Vian, el director de l' Osservatore Romano -, fidel a Bertone, d'haver-lo difamat com a presumpte assetjador sexual, fet pel qual va dimitir.
Completen el llibre cartes sobre la picabaralla amb la cancellera Angela Merkel per la rehabilitació d'un capellà integrista rebel que nega l'Holocaust, i l'intent de Bertone d'aconseguir més poder per al Vaticà dins una estructura hospitalària receptora de fons públics.
L'allau de documents confidencials deixa clar que hi ha interessos molt importants en joc, perquè el gola profunda que els filtra al periodista actua tot i saber que la gendarmeria vaticana i les comissions pontifícies li segueixen la pista.
Hi ha també un cert consens a Roma que qui ha filtrat els documents vol perjudicar el número dos del Papa, el cardenal Tarcisio Bertone, encara que per això s'esquitxi directament Benet XVI.
Els monsenyors insatisfets
Ara bé, potser el més revelador de les lluites internes al Vaticà és que, quan es comença a buscar quin enemic del tàndem Ratzinger-Bertone podria ser l'autor de les filtracions, es topa amb una autèntica constel·lació de monsenyors insatisfets o que estan en lluita els uns amb els altres.
"La lluita pel poder té el gust d'una fi de règim", escriu el veterà vaticanista Marco Politi, que explica com l'intent de Bertone d'acumular poder en institucions eclesiàstiques que generen poder i diners li ha creat molts enemics. Dit en paraules del periodista d'investigació Ferruccio Pinotti: "Darrere l'escàndol hi ha l'agreujament del xoc entre l'Opus Dei i Comunió i Alliberament", dos dels moviments de dreta de l'Església que fan de pilars a aquest pontificat.
El vaticanista Iacopo Scaramuzzi assenyala també el descontentament de la vella guàrdia de Joan Pau II i d'alguns prelats italians pròxims a l'excardenal Camillo Ruini. I coincideix amb un altre veterà vaticanista, Marco Tosatti, a afirmar que entre les files d'insatisfets cal comptar-hi, per si no en teníem prou, molts dels diplomàtics de la Santa Seu, que no s'han sentit gens mimats pel cardenal Tarcisio Bertone.