Draghi presidirà un govern amb polítics i tècnics

MilàHa passat quasi un mes des que Matteo Renzi va llançar un ultimàtum al primer ministre, Giuseppe Conte, que va obrir una inesperada crisi enmig de la pandèmia. La dimissió del premier, una setmana més tard, va obligar el president de la República a buscar una solució extrema: un govern d’unitat encapçalat per una figura de prestigi que aconseguís evitar un avançament electoral. Des de llavors, Mario Draghi ha passat els dies negociant a contrarellotge amb tots els partits. Després que es confirmés el suport gairebé unànime al seu gabinet, l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) va acceptar ahir l’encàrrec del cap de l’estat i va anunciar la llista de ministres del seu executiu, el tercer des que va arrencar l’actual legislatura, el 2018.

El nou govern italià estarà format per professionals amb un perfil tècnic en ministeris clau com Economia o Justícia, però tindrà també una àmplia representació de totes les forces polítiques que li donen suport. En total, quinze polítics i vuit tècnics. Draghi ha optat per confirmar alguns dels anteriors ministres, com el responsable de Sanitat, Roberto Speranza, o Dario Franceschini a Cultura. També repetirà a Exteriors Luigi Di Maio, exlíder del Moviment Cinc Estrelles (M5E) i un dels principals suports de l’ex primer ministre Giuseppe Conte, que va rebutjar formar part del nou executiu. Al ministeri de l’Interior s’hi tornarà a asseure Lucia Lamorgese, l’únic ministre amb perfil tècnic de l’anterior govern. Exdelegada del govern a Milà, Lamorgese s’ha encarregat en aquest últim any d’arxivar el llegat de Matteo Salvini al capdavant del ministeri, però ara haurà de compartir taula amb la Lliga al consell de ministres, un dels més heterogenis dels últims anys.

En canvi, no revalida el seu mandat com a ministre d’Economia i Finances Roberto Gualtieri, a qui se li reconeix haver convertit Itàlia en el principal beneficiari dels fons de reconstrucció aprovats per la Unió Europea per fer front a la pandèmia. 209.000 milions d’euros, entre préstecs i transferències a fons perdut. Les discrepàncies sobre qui i com havia de gestionar el mannà europeu van ser el cop de gràcia que va liquidar l’anterior executiu. Per això Draghi, possiblement l’italià més ben valorat a les cancelleries europees, ha decidit confiar aquesta cartera clau en els pròxims mesos a una persona de la seva màxima confiança, Daniele Franco, president del Banc d’Itàlia, la institució financera que Draghi va dirigir abans de ser nomenat cap del BCE.

Només vuit dones

Dels 23 ministres, només vuit són dones. Entre elles hi ha Marta Cartabia, que va ser la primera dona a presidir el Tribunal Constitucional. El seu nom, com el de Draghi, surt en totes les travesses per substituir Mattarella quan finalitzi el seu mandat, el 2023. Un altre fitxatge estrella és el de l’empresari Vittorio Colao, que ocuparà la cartera de Transició Digital, i que els italians van conèixer quan l’any passat va liderar el grup d’experts encarregat d’elaborar el pla de desescalada després del primer confinament, que va acabar abandonat en un calaix.

El nou primer ministre italià va rebre el suport pràcticament unànime de tots els partits polítics per formar un govern que allunyés Itàlia de les urnes. L’últim a fer-ho va ser el M5E, que va donar llum verda al nou executiu després d’aconseguir que Draghi acceptés la creació d’un ministeri dedicat a la Transició Ecològica, que estarà dirigit per un tècnic. Només els ultradretans Germans d’Itàlia restaran a l’oposició.

Draghi ha seduït fins i tot Matteo Salvini, que tot i haver sigut un ferm defensor de la sortida d’Itàlia de la moneda única va acceptar donar suport a un gabinet liderat per l’execonomista, per evitar ser exclòs del govern que s’encarregarà de gestionar els fons de reconstrucció postpandèmia. La seva conversió europeista per pur oportunisme ha permès al líder de la Lliga col·locar la seva mà dreta, Giancarlo Giorgetti, com a ministre de Desenvolupament Econòmic, una de les carteres responsables de gestionar les ajudes.

Avui, els membres del nou govern italià juraran el càrrec davant del president de la República i la setmana que ve se sotmetran a un vot de confiança al Parlament, que permetrà tancar una crisi política que amenaçava amb tornar Itàlia a la ingovernabilitat.