Dotze països de la UE reclamen augmentar la retallada d'emissions de CO2
Demanen a la Comissió Europea que apugi al 55% la reducció del CO2 per al 2030
BarcelonaUna dotzena de països de la Unió Europea, entre els quals hi ha Espanya, reclamen a Brussel·les que els nous compromisos climàtics que s'han de presentar a la ONU aquest 2020 s'alineïn de debò amb els objectius de l'Acord de París. Per això, el dia abans que la Comissió presenti la seva proposta de llei del clima europea –demà dimecres–, dotze ministres de medi ambient han enviat una carta conjunta al vicepresident i responsable del Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, on li demanen accelerar el calendari de retallada d'emissions.
Els ministres signants demanen que la Unió Europea es comprometi a reduir almenys el 50% i si és possible el 55% de les emissions de CO2 en els pròxims deu anys, si bé els compromisos actuals de la UE fixen una reducció del 40% per al 2030. La proposta dels estats més ambiciosos va en la línia, de fet, del que reclamen els científics de l'ONU, que alerten des de fa temps que cal reduir a la meitat les emissions globals abans del 2030 si volem que l'escalfament global no superi els 1,5 ºC a finals de segle.
Tot i això, les ONG i els experts independents consideren que els països rics, que són responsables del gruix de les emissions històriques de CO2 que hi ha a l'atmosfera, haurien de fer retallades més altes que la resta, per donar exemple i per aconseguir un efecte real. Aquestes ONG, com Greenpeace, demanen una reducció del 65% en les emissions de la UE per al 2030.
Tanmateix, la proposta signada per 12 estats europeus aquesta setmana donaria compliment al mandat de l'Acord de París. La secunden Espanya, França, Itàlia, Portugal, els Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Àustria, Luxemburg, Letònia i Eslovènia.
Però la posició d'aquests estats trobarà reticències dins de la UE per poder aprovar-se, ja que alguns països de l'Est, com Polònia, altament dependent del carbó, es resisteixen encara a fer una dràstica retallada de les emissions. Varsòvia va arribar a desmarcar-se fins i tot de la declaració conjunta que el passat 13 de desembre del 2019 van signar la resta de països per comprometre's amb la neutralitat climàtica el 2050.
El consell de ministres de Medi Ambient de la UE debatrà conjuntament aquest dijous la proposta que presentarà demà la Comissió Europea de llei del clima, una anàlisi en què hauran de tractar de dirimir les seves diferències sobre la qüestió. Per sumar pressió a favor de l'ambició climàtica de la UE, la mateixa Greta Thunberg, l'activista climàtica sueca de 17 anys, es reunirà demà dimecres a Brussel·les amb els comissaris europeus després de participar en un debat climàtic de l'Eurocambra.
La neutralitat climàtica vol dir que el 2050 la Unió Europea haurà d'emetre només els gasos d'efecte hivernacle que siguin absorbits pels seus embornals (boscos i vegetació), perquè el balanç d'emissions sigui zero.
Però per avançar cap a aquella fita, els objectius a més curt termini són molt importants. I aquest any 2020 és clau, ja que els 189 països que han ratificat fins ara l'Acord de París han de presentar davant de l'ONU nous objectius nacionals de retallada d'emissions, més ambiciosos que els que van presentar el 2015, quan es va signar l'Acord de París.
És de cara a la presentació d'aquests compromisos davant de l'ONU, els anomenats NDC (nationaly determined contributions), que els ministres dels dotze països signants de la carta reclamen als seus col·legues elevar al màxim l'ambició climàtica. "En els seus resultats, la COP25 a Madrid el desembre passat va reconèixer que hi ha una bretxa entre els compromisos actuals de reducció d'emissions i l'objectiu que fixa la ciència d'evitar un augment global de temperatura superior als 1,5 ºC i va fer una crida perquè els països presentin aquest any reduccions més ambicioses", recorda el ministeri de Medi Ambient espanyol, liderat per Teresa Ribera, en un comunicat.