XILE

Les dones violades per la policia de Pinochet reclamen penes més altes

Un tribunal condemna a només 5 anys de presó un dels agents abusadors

La policia carrega contra els joves que es manifesten prop del Palau de la Moneda, a Xile, l’últim any de la dictadura de Pinochet.
Meritxell Freixas
15/05/2019
3 min

Santiago de Xile“Em van obligar a prendre drogues, vaig patir violació i abús sexual amb gossos, la introducció de rates vives per la vagina i a tot el cos. Em van obligar a tenir relacions sexuals amb el meu pare i el meu germà, que també estaven detinguts”. És un dels molts testimonis que recull l’informe de la Comissió Nacional sobre Presó Política i Tortura (Comissió Valech) de Xile, que xifra en 3.400 les dones que van patir algun tipus de violència sexual durant la dictadura de Pinochet (1973-1990). D’aquestes, sempre segons la Comissió, 316 van ser violades. La xifra real, però, podria ser molt més alta perquè el registre de casos es va fer de forma voluntària. Fins ara, només s’han presentat 7 querelles per violència sexual com a forma de tortura. Patricia del Carmen Herrera va ser la primera a fer-ho, i ha hagut d’esperar fins a 9 anys per tenir una sentència: el tribunal ha dictamitat ara que el policia que va abusar d’ella sigui condemnat a només cinc anys de presó.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La Patricia va presentar la denúncia l’any 2010 acompanyada del seu testimoni, requisit imprescindible per reconstruir els terribles fets ocorreguts l’any 1974 a El Hoyo, el soterrani d’unes dependències policials ubicades a la plaça Constitució, on es troba el palau presidencial de La Moneda. Allà la van violar repetidament diversos policies. Ana María Campillo també va ser abusada vàries vegades en el mateix lloc. Ella també es va atrevir a denunciar-ho, però més tard, el 2015.

Joves de 19 i 21 anys

La Patricia i l’Ana María tenien 19 i 21 anys respectivament quan van ser detingudes i traslladades pels agents del Servei d’Intel·ligència de la Policia (SICAR, en les sigles en castellà) fins a la caserna número 1. Hi van romandre tancades durant dies, amb els ulls embenats, emmanillades i sotmeses a abusos i violacions per part dels seus segrestadors. Totes dues eren estudiants i militants socialistes.

Els seus casos s’han convertit en dos exemples de la batalla judicial que des de fa anys porten a terme les xilenes víctimes de violència sexual durant el règim pinochetista. “Volem motivar les dones que van patir violència sexual durant la dictadura i que encara no han presentat una querella a què ho facin”, va explicar Campillo aquesta setmana en una roda de premsa després de conèixer la decebedora sentència. “Estem fent una doble lluita política: de classe i de gènere”, va afegir Herrera.

La sentència que el magistrat de la Cort d’Apel·lacions Mario Carroza va emetre el 26 d’abril castiga amb 5 anys de presó Manuel Agustín Muñoz com a autor del “segrest agreujat amb connotació sexual, en haver-se comès una violació amb motiu del segrest” de les dues dones; i a penes de 3 anys a 7 altres expolicies a qui el jutge considera “col·laboradors”. Mentre el primer sumarà aquesta sentència a la que ja compleix a la presó de Punta Peuco -exclusiva per als condemnats per crims contra la humanitat-, la resta d’exagents quedaran en llibertat vigilada.

Tant per a la Patricia com per a l’Ana María, la resposta de la justícia és un “reconeixement”, però la consideren insuficient. Per això apel·laran la sentència: “No busquem justícia en la mesura del possible, sinó veritat i justícia plena”, van dir en referència a la polèmica expressió popularitzada pel primer president de la transició, Patricio Aylwin, a l’iniciar les investigacions dels crims comesos. “Per ara, em quedo amb què s’ha establert una veritat històrica, però seguirem insistint perquè les penes siguin més altes”, va assegurar la Patricia.

Lorena Fries, presidenta de la Corporación Humanas i representant legal de les dues dones, també va celebrar “l’avenç” que representa la sentència. A més, va destacar que el jutge considerés els fets crims de lesa humanitat i que els qualifiqués “d’agreujats pels danys provocats per les violacions i abusos sexuals”. 45 anys després d’aquella traumàtica experiència, la Patricia i l’Ana María, que ara tenen 64 i 66 anys respectivament, comencen una nova espera judicial. Ara ja tenen reconeguda la veritat, però volen aconseguir també la justícia.

stats