Dones sirianes pateixen abusos sexuals a canvi d'ajuda humanitària de l'ONU

BarcelonaDones sirianes han patit abusos sexuals per poder tenir accés a ajuda humanitària de l'ONU, segons un informe d'una ONG. Aquesta situació va ser denunciada fa tres anys i encara es manté en algunes zones del sud del país, segons denuncia personal humanitari. Les agències de l'ONU i les ONG asseguren que no en saben res.

Al desembre, el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) va fer una investigació sobre violència de gènere a la regió que va concloure el mercadeig d'ajuda humanitària a canvi de sexe. "Homes en posició de poder obtenien favors sexuals de dones i nenes a canvi de productes o serveis necessaris per a la supervivència", recull el document. "Hem sentit casos d'abusos durant les distribucions d'ajuda humanitària: alguns distribuïdors demanaven el telèfon de les dones o les acompanyaven a casa per obtenir-ne alguna cosa a canvi. N'hi ha que fins i tot les feien casar-se per un curt període per obtenir serveis sexuals", explica una dona de la província de Daraa, al sud de Síria. "Com més dona una noia al repartidor [d'ajuda humanitària], més rebrà a canvi", testimonia una adolescent de la província d'Idlib, al nord del país.

Un altre testimoni assegura que les violacions són tan sistemàtiques que algunes dones refusen anar als centres de distribució d'ajuda per por de l'estigma social: "Algunes adolescents no gosen anar als centres de repartiment d'ajuda perquè la gent pensaria malament d'elles" i "les vídues i separades també temen per la seva reputació", diu.

Segons el document, les dones també poden patir explotació sexual quan intenten trobar un sostre per a les seves famílies, ja sigui a mans de propietaris privats o dels responsables de l'acollida dels desplaçats interns dins del país.

"Les dones que s'han de prostituir per aconseguir menjar per a les seves famílies estan exposades a una doble violència: la del violador i la de la comunitat", conclou un home de la perifèria de Damasc.

Damielle Spencer, assessora humanitària que treballava per a una ONG ha explicat a la cadena britànica BBC que el març del 2015 es va assabentar d'aquestes pràctiques entrevistant un grup de dones sirianes en un camp de refugiats de Jordània. "Em van dir que homes dels consells locals en zones com Daraa o Quneitra retenien l'ajuda humanitària i exigien sexe a canvi", diu Spencer. "Recordo una dona que plorava en un racó pel que li havia passat. Cal que les dones i les nenes siguin protegides quan intenten rebre aliments, sabó o ajuda humanitària bàsica. L'últim que necessites és que homes en qui se suposa que podries confiar t'exigeixin sexe per donar-te l'ajuda que t'estan retenint", lamenta.

Alguns mesos més tard, el juny de 2015, el Comitè Internacional de la Creu Roja va entrevistar 19 dones de Daraa i Quneitra. Segons un portaveu de l'organització, el 40% de dones havien patit violència sexual quan intentaven obtenir serveis bàsics. "Vam concloure que la violència sexual era generalitzada també per accedir a la distribució d'ajuda humanitària".

El 15 de juliol tots dos informes es van presentar en una reunió d'ONG organitzada per l'UNPFA a Aman. Algunes ONG diuen que van canviar els protocols arran de la trobada. Unicef confirma que hi va participar i diu que no té notícia que els seus col·laboradors dins del país siguin objecte de denúncia.

L'ONG Care ho va demanar a l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU i l'Alt Comissionat per als Refugiats, que investiguessin les denúncies, però no va obtenir permís per continuar les seves investigacions als camps de refugiats jordans.

Spencer assegura que el sector humanitari va preferir mirar cap a l'altra banda, i es va assumir que l'abús sexual era un mal menor per fer arribar l'ajuda a la població: "S'ha ignorat l'explotació i l'abús de dones i nenes durant set anys: l'ONU i el sistema tal com funciona han decidit sacrificar els cossos de les dones; en algun lloc s'ha pres la decisió que ja va bé que els cossos de les dones siguin utilitzats, abusats, violats, per facilitar que l'ajuda arribi a un grup més gran de gent".

L'ajuda humanitària a Síria, una arma de guerra

El règim sirià ha utilitzat sempre l'ajuda humanitària com a arma de guerra, sotmetent a les poblacions sota control de l'oposició a llargs setges que impedeixen l'arribada d'aliments, medicines, aigua potable i l'evacuació dels ferits. Les últimes dades de l'ONU, de desembre, revelen que 3,8 milions de sirians que necessiten ajuda humanitària no en poden rebre, i que d'aquests 1,9 milions es troben en comunitats en una situació desesperada. És el cas, per exemple, dels 400.000 habitants de Guta Oriental, on el passat 14 de febrer va poder entrar un comboi amb aliments i medicines per a 7.200 persones. Era l'única ajuda que havia arribat a la població des del 28 de novembre i l'anterior comboi era del 27 de setembre. Són gestos cosmètics del govern de Baixar al-Assad davant les crítiques pel desastre humanitari que viu el país. El president rus, Vladímir Putin, s'ha compromès a obrir un corredor humanitari en les treves de cinc hores que va autoritzar dilluns, però l'ajuda encara no s'ha vist a Guta.

A causa d'aquest bloqueig i per la situació de guerra oberta i indiscriminada sense fronts clars, les grans agències i ONG s'han de limitar a fer arribar l'ajuda o bé al règim (que no la distribueix a les zones opositores) o bé a organitzacions locals, que s'encarreguen de la distribució del material.