Dones contra Putin

Maia Sandu, presidenta europeista de Moldàvia i candidata a renovar el càrrec en segona volta aquest diumenge, haurà de fer càlculs per albirar si guanya ella o bé el seu adversari Aleksandr Stoianoglo, considerat el candidat de Putin. La primera volta va anar acompanyada d’un referèndum sobre la futura adhesió moldava a la UE, que els europeistes van guanyar pels pèls, per una mica més del 50% dels vots, tot i els entrabancs, de vegades violents, dels russòfons, i gràcies al vot dels moldaus residents a l’estranger. Ara, la segona part d’aquesta confrontació “Europa contra Rússia”, que es juga aquest diumenge, desvelarà el posicionament identitari dels votants de partits moldaus que s’han mogut en l’ambigüitat, com ara els democristians de Renato Usatii i els excomunistes d’Irina Vlah.

La breu però definitòria travessa de la incertesa que farà aquest diumenge Maia Sandu, és molt semblant a la que fa pocs dies li va tocar fer a l’europeista Salome Zourabichvili, presidenta de Geòrgia: va haver d’entomar unes eleccions parlamentàries guanyades (sota sospita de frau) pel primer ministre i l’oligarca fidel al Kremlin Bidzina Ivanishvili. Somni Georgia, que és com es diu el partit que sembla haver obtingut la majoria absoluta, ha posat el país davant del dilema de la guerra o de la pau, i ha deixat clar que la guerra són la Unió Europea i l’OTAN, i la pau és la Rússia de Putin.

Per tal de protegir-se d’aquest perill de guerra que representen els occidentals, el victoriós oligarca Ivanishvili va imposar fa pocs mesos una llei d’agents estrangers, adreçada contra les associacions democràtiques de la societat civil, i calcada de la llei desplegada fa uns anys a la Rússia de Putin. Brussel·les, entre l'espasa i la paret, no ha tingut més remei que suspendre les negociacions d’adhesió de Geòrgia a la UE. De res van servir els intents de la presidenta Salome Zourabishvili d’ajornar el debat definitiu, i per tant l’aprovació de la llei d’agents estrangers. Ella mateixa, tot i ser la cap de l’estat, és titllada pels putinistes georgians de traïdora i d’"agent estrangera" que mereix anar a la presó, tant pels seus orígens francesos com per haver estudiat a París i a Nova York.

El cas d'Eslovàquia

Curiosament, en la crisi europea que vivim i que possiblement és la que acumula més incertesa des de la Segona Guerra Mundial, hi apareixen dones presidentes de potencials satèl·lits de Putin, que es mouen enmig del risc i del perill. La precursora va ser l’advocada i ecologista Zuzana Caputovà, presidenta d’Eslovàquia. Va ser elegida el 2019, i el 2023 va tenir la gosadia d’anunciar que es tornava a presentar a les presidencials, cosa que va desencadenar la fúria de les forces pro-Putin i anti-Ucraïna. Les amenaces de violència, de mort fins i tot, contra Zuzana Caputovà i la seva família van aconseguir que renunciés a un nou mandat.

Amenaces, com les que comencen a gravitar damunt la georgiana Salome Zurabishvili, i que li podrien arribar a la moldava Maia Sandu, segons el que passi a les eleccions d'aquest diumenge. Fa pocs dies, Iúlia Navàlnaia, vídua del líder opositor rus assassinat Aleksei Navalni, es va afegir a aquesta intangible aliança femenina per la democràcia a l’Est, i va declarar: “Prometo convertir-me en la dona més temuda per Putin”. No tinc cap dubte de la ferma voluntat de Iúlia Navàlnaia, que ben segur estarà pendent de Kamala Harris aquest dimarts, que se celebren les eleccions als Estats Units. Harris és una altra dona que, si guanya, podria jugar un paper cabdal als espais geopolítics atrapats pel putinisme.