ESTATS UNITS

L’oposició a Donald Trump té nom de dona

Sis candidates competiran a les primàries demòcrates per al 2020

La senadora per Minnesotta Amy Klobuchar ha sigut l’última a afegir-se a la llista de candidates demòcrates a la presidència.
Carlos Pérez Cruz
11/02/2019
3 min

WashingtonSi la campanya de Donald Trump del 2016 va avançar a cavall d’un moviment reaccionari (vuit anys d’un president afroamericà havien sigut massa), l’inici del camí cap a les presidencials del 2020 està generant un altre tipus de reacció. Quan falta un any per a les primàries, i amb l’anunci diumenge de la candidatura d’Amy Klobuchar, fins a sis dones han fet el pas de competir per la nominació del Partit Demòcrata. És la primera vegada en què es presenten més de dues candidatures dins d’un mateix partit i té lloc després que les eleccions del novembre passat permetessin constituir el Congrés amb més legisladores que mai: 127.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Elles han liderat la resposta demòcrata des de l’endemà mateix de la presa de possessió de Donald Trump. La Marxa de les Dones va omplir amb un milió de persones aproximadament els carrers de Washington DC el 2017 i va agitar el 2018 l’onada blava que va donar al partit la majoria a la Cambra de Representants. De les 127 dones al Congrés, només vint són republicanes, vuit menys que a la legislatura anterior. Malgrat que les dones amb prou feines suposen una quarta part del total de representants, en el cas de les conservadores la proporció és encara més minsa: elles ocupen només una de cada deu cadires republicanes. I és que el votant republicà és cada cop més masculí (i blanc). Però, tot i això, Donald Trump es congratulava en el discurs de l’estat de la Unió de comptar amb el Congrés més femení de la història.

És probable que el president sigui l’inductor involuntari d’aquesta reacció femenina. La victòria de Trump el 2016 es va sustentar en el suport blanc, especialment entre ciutadans sense estudis universitaris, incloent-hi les dones (un 52% de les dones blanques van votar per ell, tot i que el suport femení total va ser de només el 41%). A molts els va sorprendre que fins a un 44% de dones blanques amb títol universitari el votessin. Però aquest suport ha anat caient en aquests dos anys. Una enquesta de CNN assenyala que el 72% de les titulades blanques el desaproven avui, una mala notícia per a Trump, que va perdre el vot popular el 2016 per tres milions de paperetes i que difícilment podrà repetir presidència si no amplia la seva base de votants. És cert que Donald Trump va derrotar una dona en aquelles eleccions del 2016. Masclismes a part, la candidatura de Hillary Clinton, pur establishment, va deixar freda una part essencial de l’electorat demòcrata. Entre els aspectes a favor de les demòcrates que aspiren a competir amb ell a les presidencials del 2020 hi ha que cap d’elles té la motxilla històrica de Clinton a l’esquena i que competirien contra un Trump que ja no és un outsider sinó el poder.

Segons ha assenyalat a Bloomberg el que va ser assessor d’Obama, Dan Pfeiffer, el partit necessita “un candidat demòcrata que sigui capaç d’explicar de manera clara i convincent una història que no tingui Trump com a protagonista”. És una lliçó que molts demòcrates van aprendre a les legislatives del novembre, quan van anteposar la seva agenda política als atacs i missatges del president, especialment sobre immigració. Potser per això la senadora per Califòrnia, Kamala Harris, va eludir citar-lo durant l’anunci de la seva candidatura. De les sis demòcrates (Elizabeth Warren, Kirsten Gillibrand, Tulsi Gabbard i Amy Klobuchar, més la independent Marianne Williamson), la centralitat de Harris la situa teòricament com la més ben posicionada, tot i que les primàries no coneixen encara tots els seus aspirants i falta saber què faran noms masculins tan rellevants com ara Bernie Sanders, Joe Biden o Beto O’Rourke.

Camí cap a un nou tancament de govern

Si no canvia res, divendres a la mitjanit els Estats Units entraran en un nou tancament de govern. Les negociacions sobre seguretat fronterera, que Donald Trump va anunciar en posar fi als 35 dies de l’anterior shutdown, es van trencar durant el cap de setmana. Aquesta vegada no va ser tant per les diferències sobre el mur (tot i que les xifres que s’estan plantejant per finançar-lo queden molt per sota dels 5.700 milions que demana el president), com per l’exigència demòcrata de posar un límit al nombre de detencions d’irregulars que ja resideixen al país. Amb això pretenen que els agents d’immigració prioritzin irregulars amb delictes davant d’altres que, com explica Lucille Roybal-Allard, de l’equip negociador demòcrata, “contribueixen al país” i no suposen un risc per a la seguretat.

En un altre gest de rebuig a la política antiimmigratòria de Trump, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, es va sumar ahir a la de Nou Mèxic, Michelle Lujan, i va anunciar que retirarà part del contingent de tropes de la Guàrdia Nacional que van ser desplegades a la frontera per petició de la Casa Blanca. Newson defensa que “l’emergència fronterera és una crisi manufacturada”.

stats