Les dones europees de l’Estat Islàmic

Raqqa (síria)Nawel Hassani és una noia francesa de 22 anys, provinent de la ciutat de Leers, al nord de França. “La meva família és musulmana d’origen algerià, la meva mare sempre ha portat hijab”, explica. Pocs mesos després dels atemptats de París del novembre del 2015 va decidir, amb el seu xicot, anar a viure a Síria. “Volíem viure la nostra religió, al nostre país era massa difícil ser musulmans, la gent està massa espantada amb l’islam”.

No es van voler creure res del que van veure sobre les atrocitats que cometia l’Estat Islàmic, pensaven que era propaganda d’Occident. “A la televisió vèiem moltes coses, però no pensàvem que fossin certes. I per a nosaltres el més important era viure la nostra religió”, insisteix. Van caminar prop de cinc hores per creuar de manera il·legal la frontera entre Turquia i Síria, fins que van arribar a la ciutat d’Idlib, on els van separar. “A mi em van deixar en una casa on hi havia moltes més dones arribades de tot arreu”, i “al meu marit el van enviar a estudiar l’islam”, relata Hassani. No els van tornar a reunir fins que van arribar a Raqqa. Després van anar canviant de ciutat, de Hama (a l’oest) fins a Al-Mayadin i Hayin (a l’est).

El seu cap va fer un clic quan va tenir el fill. “Quan ets mare canvies. La meva mare ja m’havia avisat”. Explica que no els va agradar el que van veure: “Hi havia gent molt estranya, tant pel que pensaven com per la manera de comportar-se”. El seu marit sempre es va negar a lluitar i van acabar decidint que volien tornar a França amb la família. Però els traficants els van lliurar a l’exèrcit kurd i des de fa quatre mesos el seu marit està tancat en una presó siriana i ella està retinguda amb el seu fill de sis mesos en una secció d’alta seguretat de l’Estat Islàmic només per a dones, al camp d’Ain Isa, a 40 quilòmetres de Raqqa, on també hi viuen 5.000 refugiats.

“La meva mare ha parlat amb el govern francès però li han dit que de moment no accepten que puguem tornar”. És l’única francesa d’aquest camp, on també hi ha europees provinents d’Alemanya, d’Itàlia i, fins fa poc, una espanyola, que ha estat traslladada a un altre lloc.

“Si no lluitaves et mataven”

Sonia Khediri, italiana de 21 anys, està en la mateixa situació. Diu que no li importa si ha d’acabar complint condemna durant anys en una presó del seu país, però que vol tornar a Itàlia. Només tenia 17 anys quan va deixar la seva Treviso natal, a la regió del Vèneto, i va anar fins a Istanbul, on havia quedat amb un noi tunisià que havia conegut a través de Facebook, i que s’acabaria convertint en el seu marit. “Després de tres mesos de viure al califat ja ens vam adonar que no era el que nosaltres havíem vist als vídeos d’internet”. Tot es va tòrcer quan el seu marit es va negar a convertir-se en combatent. “Si no lluitaves et mataven”. Des de llavors el seu home va deixar d’anar a l’escola on treballava, i intentava quedar-se sempre tancat a casa perquè tenia por que l’assassinessin, i van mirar maneres d’escapar-se. Però finalment no el va matar l’Estat Islàmic, sinó la coalició internacional amb un dron. “Van disparar contra ell una nit que es va deixar el wifi encès”, explica la dona. A Raqqa només l’EI tenia wifi, i aquestes xarxes eren objectiu dels drons.

En aquell moment, la Sonia no sabia que estava embarassada del segon fill. “Va ser com un regal perquè això va evitar que em casessin amb un altre home”, admet. Va acabar pagant 4.000 dòlars a un contrabandista que la va delatar i la va entregar a les Forces Democràtiques Sirianes. “Pensàvem que l’Estat Islàmic era el veritable islam, que ajudava la gent i els nens. Però l’única cosa que era igual [que als vídeos] era la manera de vestir, el nicab [vel integral]”.

Elina Frizler, una de les dues alemanyes del camp, sí que va ser víctima dels casaments forçats. Va arribar a Síria el 2012 amb el seu marit, un alemany d’origen turc, amb l’objectiu de lluitar contra Baixar al-Assad, però els van empresonar i van anar passant de grup en grup fins a acabar en mans de l’Estat Islàmic a Raqqa. Quan el seu marit va morir la van enganyar perquè es casés amb un afganès i li van prometre que podria sortir del país, però tot era mentida. “Va ser un infern, em pegava, però ara gràcies a Al·là està tancat a la presó i no el vull veure mai més”. El camp està vigilat per homes armats de les Forces Democràtiques Sirianes, sobretot perquè les dones de l’Estat Islàmic s’han dividit en dos grups enfrontats: l’un que encara defensa el grup jihadista i l’altre que en renega.

L’Elina forma part d’aquest segon grup i explica que l’acusen de no ser una bona musulmana. “Em diuen que soc apòstata perquè no porto el nicab, només el vel, però ser musulmana no és això”. Ara només vol tornar a Alemanya. Té por que la tanquin a la presó amb els seus dos nens, fills un de cada marit, per sempre més.

Inquietants inscripcions a les parets de presons jihadistes

L’Estat Islàmic també va tenir presons a Raqqa, la més important de les quals va ser la que van habilitar a l’estadi de futbol reconvertit en el seu quarter general. Malgrat que l’han netejat de mines i han descobert els túnels subterranis que feien servir els jihadistes per moure’s, encara s’hi veu el rastre dels combats a les parets enrunades, amb nombrosos casquets de bala a terra.

De fet, el record del seu episodi més negre encara és ben viu. Està marcat a les parets, amb les inscripcions que van deixar els presoners. Als lavabos reconvertits en cel·les de confinament solitari o habitacions de tortura s’hi llegeixen els noms i els telèfons que alguns dels retinguts van escriure en un intent desesperat de deixar alguna pista als seus familiars. Alguns comptaven els dies que portaven tancats, i altres dates corresponen al dia de l’execució o de l’alliberament, no queda clar.

Però crida l’atenció una altra de les habitacions, que sembla que estava reservada als traïdors o els espies, on hi ha un text escrit per l’Estat Islàmic que avisa: “Si estàs llegint això vol dir que ets aquí per una d’aquestes quatre raons. 1. Has comès un crim i t’han enxampat in fraganti. 2. Has fet servir ubicacions de GPS amb el mòbil. 3. Has pujat vídeos o fotos per wifi sense permís del teu emir. 4. Ets sospitós per la policia. Tingues paciència, l’enemic satànic dels musulmans murmurarà el seu penediment mentre mira cap a terra o la paret”.